L‘ACADÈMIA IGUALADA-HANDBOL IGUALADA INFANTILS MASCULÍ-A CAU DERROTAT A IGUALADA DAVANT D’UN POTENT CH PALAUTORDERA-SALICRU VERD, PER 33 A 45 GOLS, EL DISSABTE 15-05-2021. HI HAURIA D’HAVER RECTIFICACIONS EN EL JOC IGUALADÍ.
El dissabte 15 de maig de 2021, a les 10:30 hores del matí, en el Pavelló Nou del complex esportiu de Les Comes, en un lluminós matí primaveral, es va disputar un nou partit de la Lliga Catalana d’Handbol en la categoria d’ Infantils. Visitava a l’equip local de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A, vingut des del Vallès Oriental, el CH Palautordera-Salicru Verd Infantil.
Santa Maria de Palautordera és una vila de la comarca del Vallès Oriental (la capital de la comarca és Granollers), de 9.630 habitants (segons el cens de 2020), i formaria part de la subcomarca del Baix Montseny. Limita amb els municipis de Sant Esteve de Palautordera, Fogars de Montclús, Sant Celoni, Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès, i Sant Pere de Vilamajor.
Si bé les troballes arqueològiques indicarien un poblament del terme molt més remot, la parròquia de Santa Maria de Palautordera és documentada des de l’any 862, quan fou cedida al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló pel rei dels francs Carles el Calb (juntament amb la parròquia de Sant Esteve de Palautordera i la de Sant Esteve de la Costa). Vers l’any 900, els comtes d’Empúries-Rosselló vengueren la parròquia de Santa Maria de Palautordera (en aquells moments coneguda com a Vidamenia, o Bitamenia, o Vitaminia) a Trasovad (un cavaller de l’època, segurament també jutge), el qual, l’any 908, la va revendre al Comte de Barcelona Guifré Borrell, que, poc després, va cedir al poderós Monestir de Sant Cugat “la vila de Vidamenia, que anomenen Palau, a la vall de la Tordera, amb la vila de Ricobert, la vila de Pinell, i les parròquies de Santa Maria i de Sant Esteve, amb els seus delmes i primícies”. Aquesta possessió del Monestir de Sant Cugat es repetirà en molts documents del cenobi i serà efectiva fins a temps moderns.
El partit tenia previstos i es van dur a terme els protocols d’actuació anti-Covid-19 d’inscripció prèvia d’assistents en una llista, de separació interpersonal en els seients de les grades, a més de l’ús obligatori de mascareta en tot moment, i del rentat de mans amb gel hidroalcohòlic a l’entrar en el nou i bonic pavelló igualadí.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A van jugar tots els seus efectius: Miquel Baró Garcia i Xavi Alonso Márquez com a porters i, com a jugadors de camp, Roc Esteve Ramon, Àlex Arribas Poblador, Damià Pou Castells, Eloi Puig Bisbal, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Oriol Minguito Mas, i Martí Aguilera Gabarró, molt ben dirigits pels entrenadors Edgar Marí Esclusa i Noel Badia Hito. Els pares delegats van ser la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavier Alonso Luquero.
Per part del Club d’Handbol Palautordera-Salicru Verd Infantil van jugar: Gori Conill Suárez, Iker Guerrero Soriano, Eric Barea Fernández, August Andrés Seregina, Guillem Pérez Pérez, Miquel Muñoz Bustamante, Joan Ortega Vila, Miquel Ortega Vila, Nil Amargant Net, Eloi Negro Serra, Adrià Díaz Gutiérrez, i Roger Ferrer Vila, entrenats i dirigits per Xavi Orts Hernández.
En la primera part, l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A va sortir lent en el joc, tant en l’atac com en la col·locació de la defensa, que va estar fluixeta en l’aspecte del seu tancament pel centre, atès que era superada sovint pels ràpids i àgils atacants palauencs. En canvi, els jugadors del Palautordera, van sortir amb una potent i ben col·locada defensa, i practicant un poderós i letal joc de contraatac, davant d’un inexistent contraatac igualadí, que només jugava de manera fluïda i amb perill amb els seus extrems, que van marejar als porters rivals amb els seus bonics i treballats gols. Els jugadors vallesans, dels quals cal destacar la gran actuació del seu jugador núm. 11 (Roger Ferrer Vila), van ser millors en la pista de joc, sobretot per la seva col·locació, efectivitat, i potència del tir a gol. Sempre van estar al davant en el marcador, i els anoiencs mai els van poder ni empatar el resultat en aquesta primera part, que va acabar amb un marcador de 17 a 20 gols a favor de l’equip visitant del Palautordera. En la primera part, l’àrbitre va xiular 2 penals a favor de l’equip igualadí, que els va transformar en gol tots 2, i en va xiular un a favor dels palauencs, que el van transformar en gol. En aquesta primera part del matx, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts al jugador igualadí núm. 35 (Oriol Minguito Mas) en dues ocasions, i una vegada al jugador núm. 24 del Palautordera (Miquel Ortega Vila). I va treure dues targetes grogues a dos jugadors visitants vallesans: al núm. 93 (Adrià Díaz Gutiérrez), i al núm. 11 (Roger Ferrer Vila), i no en va treure cap al combinat igualadí.
En la segona part, els jugadors locals de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A van continuar jugant fluixos en defensa, amb un joc lent, i molt espès en atac. A més, cal destacar que els jugadors igualadins van perdre moltes pilotes en passades defectuoses en atac, que els jugadors del Palautordera interceptaven i convertien en letals contraatacs que culminaven en imparables gols. Els jugadors visitants vallesans va sortir en la segona part continuant practicant el seu joc ràpid i àgil en atac, i de defensa ferma i tancada, que poc a poc els va anar distanciant en el marcador fins arribar al resultat final del partit de 33 a 45 gols a favor dels jugadors de l’equip del Club d’Handbol Palautordera-Salicru Verd Infantil. En la segona part, l’àrbitre va xiular dos penals a favor dels jugadors vallesans, que van ser transformats en gol en totes dues ocasions. A favor de l’equip igualadí, l’àrbitre no va xiular cap en la segona part. En la segona part, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts als jugadors igualadins núm. 15 (Guiu Costa Gómez) i núm. 47 (Eloi Puig Bisbal), i no va sancionar a cap jugador del Palautordera, ni amb expulsió de dos minuts ni amb targeta groga.
L’àrbitre del matx, Sr. Iñigo Laguna Pineda, molt jove i segurament amb poca experiència, va tenir un arbitratge molt criticat per l’afició igualadina que li recriminava tenir diferents criteris a l’hora d’aplicar el reglament a vallesans i a anoiencs, o, directament, desconèixer normes bàsiques de l’handbol. I, si bé, l’afició palauenca va tenir un comportament correcte i esportiu, l’afició igualadina no va tenir precisament el seu millor matí d’handbol, amb els nervis a flor de pell, per les decisions d’un arbitratge que no passarà a la història. Cal tenir, no obstant, sempre ben present que, siguin quines siguin les decisions arbitrals, l’afició sempre s’ha de comportar amb tota correcció i esportivitat, i no s’han de criticar mai, limitant-se els crits i els comentaris de l’afició només a donar suport al propi equip i a l’handbol en general.
Com a conclusió final del partit, cal indicar que l’equip del Club d’Handbol Palautordera-Salicru Vercd Infantil va ser el just vencedor del matx, atès que va desplegar un millor joc en general, i, a més, cal referir també que els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A haurien de fer rectificacions en el seu joc. Sempre es pot rectificar. Al respecte caldria recordar la Història del Plat de Fusta.
Un avi, ja vidu, va anar a viure a casa del seu únic fill, amb la seva jove, i el seu net. Havia treballat molt i ben dur al llarg de la seva vida per tal de fer anar la seva família endavant. Ara, ja envellit i amb els pocs cabells que li quedaven ben blancs, la vista li fallava, les mans li tremolaven i, sovint, els objectes li queien de les mans. A més, en els àpats moltes vegades li queia menjar de la boca.
Al menjar pèsols, la majoria acabaven a terra amb els tremolors de les mans. Al beure aigua, sovint li queia el got al terra, i moltes vegades s’esmicolava en mil bocins. Al menjar la sopa, molta quedava sobre les tovalles de la taula, i al tallar la carn, en nombroses ocasions el tall i el plat queien al terra, havent trencat ja molts plats de la vaixella. Cansats de l’avi que hi veia poc i tenia les mans tremoloses, i al qual li queia sovint el menjar de la boca i trencava gots i plats, el seu fill i las seva jove el renyaven. Estaven enutjats amb el comportament de l’avi a la taula. Ara que havien prosperat socialment, no podien portar convidats a casa. Un dia que l’escudella va caure al terra i es va trencar en mil bocins i el got d’aigua es va bolcar sencer per sobre de la taula, la jove i el seu marit, enfadats al màxim, van decidir que a partir de l’endemà l’avi faria els àpats tot sol en la seva habitació. L’avi, entristit al màxim, no hi va poder fer res, i va passar de la taula del menjador, a fer el àpats i a menjar sol en una tauleta en la seva habitació amb un plat, un got, i una cullera de fusta, que li havia donat el seu fill per tal que no trenqués mai més ni cap plat ni cap got.
Uns dies més tard, cap al final de la tarda, el pare va arribar de la feina a casa i va veure al seu fill amb un cisell que donava forma de plat a un tros de fusta de pi. Encuriosit li va preguntar si era un treball per a l’escola, però el nen li va respondre que no. Li va explicar que fa uns dies va observar com al pare ja li naixien alguns cabells blancs en el seu cap i, amb temps, li estava fent un plat escudeller de fusta per a la sopa per quan fos avi. Després li faria el got de fusta, i la cullera també de fusta, i, quan hagués acabat, realitzaria també el mateix per a la mare.
Al pare, li va caure l’ànima al terra quan va sentir les explicacions innocents del seu fill. Va anar tot seguit a trobar a la seva esposa i li va explicar la conversa que acabava de tenir amb el noi. Els dos esposos es van posar a plorar i es van abraçar. Quina gran lliçó els acabava de donar el seu fill sense ni tan sol de pretendre-ho! Tan ràpidament com van poder, van anar a trobar l’avi que es disposava a sopar tot sol un plat d’escudella en el bol de fusta en la seva habitació.
Amb petons i dolces paraules li van demanar perdó i el van seure a la taula, en el lloc que la presidia. Li van retirar el plat, el got, i la cullera de fusta, i, a partir d’aquella nit, sempre farien els àpats tots quatre junts: avi, fill, jove, i net, en la mateixa taula i amb la mateixa vaixella, i l’ajudarien a menjar per minimitzar els efectes de les tremolors a les mans i de la poca vista. I, si es trencava algun plat o algun got, o queia menjar sobre les tovalles, ja els recollirien, La presència de l’avi, que va tornar a somriure, era el més important. Una decisió errònia va ser corregida. La dita popular ho diu ben clar: rectificar és de savis.
Desitgem a l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A les rectificacions oportunes, en totes les seves línies, per tal d’encarar el proper partit de lliga amb tota l’agilitat, rapidesa, i potència de joc possibles.
Força Igualada !