Club Handbol Igualada

logo_2-removebg-preview (2)

Crònica Infantil Masculí A

L‘ACADÈMIA IGUALADA-HANDBOL IGUALADA INFANTILS MASCULÍ-A HA SORTIT DERROTAT DE SANT JOAN DESPÍ, PER 30 A 25 GOLS, EL DIUMENGE 02-05-2021, DESPRÉS D’UN PARTIT JUGAT AMB EMPENTA FINS AL FINAL. POTSER HA FALTAT UNA MICA DE PICARDIA ALS IGUALADINS.

El diumenge 2 de maig de 2021, a les 8:30 hores del matí, una nombrosa delegació igualadina, composta per 11 jugadors, dos entrenadors, dos delegats d’equip, i 26 aficionats prèviament inscrits en una llista (41 persones en total), sortia d’Igualada cap a Sant Joan Despí. A les 10:20 h. s’iniciava, amb puntualitat britànica, el partit de la Lliga Catalana entre l’Handbol Sant Joan Despí Masculí A i l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A.

Els dos equips tenen un nivell de joc semblant i inclús, físicament, els jugador d’ambdós equips tenen una alçada mitjana similar. Per trobar encara més analogies direm que Sant Joan Despí i Igualada tenen nivells de població anàlegs. A Sant Joan Despí hi viuen 34.267 habitants en una superfície de 6,2 km2, i a Igualada hi resideixen 40.742 habitants en 8,1 km2, segons el padró de 2020. La densitat d’habitants per km2 de Sant Joan Despí (municipi de la comarca del Baix Llobregat) és de 5.526,94 habitants, i a Igualada (capital de la comarca de l’Anoia), la densitat d’habitants per Km2 és de 5.029,88.

El partit tenia previstos els protocols d’actuació anti-Covid-19 d’inscripció prèvia d’assistents en una llista, de separació interpersonal en els seients de les grades, i inclús de separació de les aficions dels dos equips en dues grades ben diferenciades, a més de l’ús obligatori de mascareta en tot moment, i del rentat de mans amb gel hidroalcohòlic a l’entrar en el pavelló santjoanenc.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A van jugar: Miquel Baró Garcia i Xavi Alonso Márquez com a porters i, com a jugadors de camp, Roc Esteve Ramon, Àlex Arribas Poblador, Damià Pou Castells, Eloi Puig Bisbal, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Oriol Minguito Mas, i Martí Aguilera Gabarró, molt ben dirigits pels entrenadors Edgar Marí Esclusa i Noel Badia Hito. Els pares delegats van ser la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavier Alonso Luquero. La plantilla igualadina estava al complet excepte pel jugador Bru Margalef Vilaseca, que no va poder venir per lesió.

Per part del Club d’Handbol Sant Joan Despí Infantil A van jugar: Víctor de la Fuente Alonso, Martí Gil Gimeno, Ivan Moreno Recasens, Unai Urra Sabaté, Pablo Ordas López, Óscar Rodríguez Sastre, Aleix Carrasco Rovira, Arnau Orobitg Faro, Jordi Closas Papiol, Aniol Mollón Roca, Izan Vázquez Cabezas, Javier Ortiz Camacho, i Pol Sauri Sagrera, entrenats i dirigits per Adrià Basela Pérez.

En la primera part, l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A no va poder tancar sempre la seva línia de defensa, tot i que el seu atac era potent, sobretot en els seus dos extrems que van estar molt efectius de cara a gol. La diferència en el marcador, que va estar en tot moment a favor del Sant Joan Despí, va ser sempre petita en aquesta part, jugada de poder a poder, i en la que les forces estaven igualades. Així, en el minut 17:32 de la primera part, el resultat del marcador era d’empat a 11 gols. L’emoció es va mantenir intensa fins al final de la primera part, en la qual un gol in extremis dels del Baix Llobregat va situar el marcador al descans amb un resultat de 15 a 14 gols a favor dels santjoanencs. En la primera part, l’àrbitre va xiular 1 penal a favor de l’equip de Sant Joan Despí, que va ser aturat pel porter igualadí, i va xiular 3 penals a favor de l’equip igualadí, que els va transformar en gol tots 3. En aquesta primera part, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts al jugador núm. 74 de l’equip santjoanenc (Arnau Orobitg Faro), i al jugador igualadí núm 18 (Roc Esteve Ramon).

En la segona part, els jugadors locals del Sant Joan Despí Infantil A, van sortir en tromba, dirigits per la potència i bon fer dels destacats jugadors números 74 (Arnau Orobitg Faro) i 54 (Òscar Rodríguez Sastre), i van poder obrir un forat en el marcador de 7 gols de diferència al seu favor. Així, en el minut 8 de la segona part, el marcador reflectia un resultat parcial de 22 a 15 a favor dels jugadors del Baix Llobregat. I, van intentar mantenir aquesta diferència, amb una defensa molt intensa (i, a voltes, agressiva), jugant al límit del reglament. D’altra banda, els jugadors atacants igualadins no van estar tan encertats de cara a porteria com en la primera part, i tot i que van retallar al final una miqueta la màxima diferència que van assolir en el marcador els del Baix Llobregat, els 7 gols indicats de marge que van aconseguir els santjoanencs va resultar decisius al final. El marcador definitiu del matx va reflectir un resultat de 30 a 25 gols a favor de l’equip del Sant Joan Despí Infantil A. En la segona part, l’àrbitre va xiular dos penals a favor dels jugadors del Baix Llobregat, que van ser transformats en gol en totes dues ocasions. A favor de l’equip igualadí, l’àrbitre va xiular en la segona part fins a 4 penals, i els anoiencs en van transformar 3 en gol, i un altre penal va ser aturat pel porter. En la segona part, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts al jugador santjoanenc núm. 52 (Javier Ortiz Camacho), així com als dos jugadors igualadins números 18 (Roc Esteve Ramon) i 47 (Eloi Puig Bisbal).

L’àrbitre del matx, Sr. Pau Punset Bonachera, va tenir un arbitratge molt casolà, va ser força discutit (amb educació) per l’afició igualadina, i, si bé, no va influir en el resultat final del partit, atès que l’equip del Sant Joan Despí Masculí A va guanyar amb total mereixement perquè va ser més efectiu en global que no pas l’equip igualadí, va permetre un joc molt agressiu (fins al límit del reglament) per part de la defensa de l’equip santjoanenc.

En efecte, l’equip del Sant Joan Despí va ser el just vencedor del partit, atès que va desplegar un millor joc en general, i, a més, cal indicar que als jugadors igualadins els va faltar una mica de picardia i d’imaginació tant en atac com en defensa. Al respecte caldria recordar la Història del Gos perdut a la Selva.

Un senyor de ciutat es va apuntar a un safari fotogràfic per la selva i la sabana africanes, juntament amb d’altres amics. Hi va anar amb el seu petit gosset, atès que sempre viatjava amb ell.

Un dia del safari, anant per la selva, el gosset encuriosit anava per aquí i per allà, i es va despistar. Es va allunyar sense voler-ho del grup, i es va extraviar.

Estava ben perdut, no coneixia aquell indret i no sabia on anar. Llavors, quan més nerviós estava per la seva nova situació, va veure venir una negra i gran pantera que venia directe cap a ell. Què faria? Aquella gran pantera se’l cruspiria en un tres i no res. Quan la pantera estava ja a prop seu, va veure que, al seu costat, tenia les restes dels ossos d’un animal desconegut, i es va posar a menjar-se un del ossos i a llepar-se els bigotis fins a deixar-lo ben net i polit, a la vegada que deia ben alt: “caram, què bona que estava aquesta pantera que m’he menjat, amb la gana que encara tinc me’n dinaria una altra de sencera.” Al sentir-ho la pantera  es va espantar. No coneixia aquell animal, i tot i que era força més petit de mida que ella, s’havia engolit una altra pantera, així que, prudent, va girar cua i se’n va anar.

Un mico que estava sobre la branca d’un arbre va veure l’escena i es va posar les mans al cap. Va anar a trobar a la negra pantera i li va dir que s’havia equivocat a l’anar-se’n. Que aquell animaló no era més que un gosset i no era gens perillós, i que li havia pres el pèl.

Enfadada al màxim, la pantera va anar a trobar al gosset, i portava al mico enfilat a la seva esquena. Al veure-la venir, ben agressiva i amb un mico assegut a la seva espatlla, el gosset va pensar que estava perdut sense solució. Però no es va rendir, i, en aquella situació desesperada, va fer servir tota la seva astúcia, picardia, i imaginació. Amb la màxima serenor possible, es va seure donant l’esquena a la pantera, i ven fort per tal que la pantera el sentís, va cridar: “quina poca seriositat la del mico, fa més de mitja hora que l’he enviat a buscar-me una altra pantera per dinar, i encara no ha vingut.” No cal dir que la negra pantera va girar cua i va fugir cames ajudeu-me.

Desitgem a l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A més picardia i astúcia, i tot l’encert i imaginació del món en els seus pròxims partits.

Força Igualada !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *