Crònica Infantil Masculí A

L’ACADÈMIA IGUALADA-HANDBOL IGUALADA INFANTILS MASCULÍ A ACONSEGUEIX A TERRASSA UNA VICTÒRIA MOLT CÒMODA, PER 19 A 40 GOLS, EL DISSABTE 20-03-2021.

Aquest dissabte 20 de març de 2021, es va disputar, en el Pavelló Municipal Can Jofresa de Terrassa, el tercer partit de la Fase Classificatòria de la Lliga Catalana Infantil Masculina, del Grup B, de la temporada 2020-2021, entre l’equip local de l’Handbol Terrassa Vermell Infantil i l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A. Els igualadins havien guanyat clarament a casa el primer partit davant el Club Handbol La Salle Montcada per 34 a 12 gols. Al segon partit varen perdre, per només dos gols, també a casa (sense públic) per 28 a 30 gols davant el potent equip del Club Handbol La Garriga, i, ara, si guanyava el combinat igualadí es classificaria com a segon de grup per a la següent fase.

I, com no podia ser d’una altra manera, els igualadins no van fallar a la co-capital del Vallès Occidental, ben animats pel seu incondicional públic, i es varen classificar amb tot mereixement per a la següent fase. Va ser una nova, una gesta positiva, que va quedar ben gravada en la ment dels jugadors.

Una antiga llegenda de la tribu dels cherokees ens explica que, un bon dia, un jove guerrer cherokee i el seu millor amic, un jove guerrer d’una tribu veïna, volien anar a caçar búfals. Varen anar a demanar consell al Gran Cap de la Tribu dels Cherokees, i aquest els va recomanar que caminessin per la senda del nord fins que arribessin a uns grans sorrals. Allà haurien d’agafar un altre corriol que s’obria cap a l’esquerra fins arribar a un petit riu, atès que, a l’altra banda del riu, hi acostumava a haver-hi búfals en aquella època de l’any. El riu l’haurien de travessar per un relliscós pontet de pedres que hi trobarien.

Ben decidits, els dos joves amics iniciaren aquell mateix matí el camí que els va indicar el Gran Cap. Caminaren i caminaren fins que de lluny albiraren els sorrals que els havia senyalat el Gran Cap quan, de sobte, el jove guerrer cherokee va ensopegar amb una pedra i va fer caure fortuitament al seu amic de la tribu veïna. Aquest, al caure, va fer-se una bona rascada a la cama i va proferir tot d’insults i d’ofenses al jove guerrer cherokee. Ell no s’hi va tornar, i va agafar un petit bastó. En la sorra del camí va escriure: avui el meu millor amic m’ha insultat i m’ha ofès. El jove indi ferit a la cama va quedar ben sorprès per la reacció del jove guerrer cherokee. I, encara que sense parlar-se, ambdós nois van seguir el camí indicat pel Gran Cap.

Una bona estona més tard, varen assolir el riu i, just a l’altra banda, hi havia una gran manada de búfals. Varen trobar el pontet de pedres i, quan ja havia arribat a la meitat del riu, el jove guerrer cherokee (que anava primer) va relliscar i va caure al riu en una zona profunda. Estava ofegant-se quan el seu amic de la tribu veïna va estendre els seus dos braços i el va poder salvar. Quan varen arribar a la riba, el jove guerrer cherokee va agrair al seu amic, amb una forta i sincera abraçada, el seu gest de salvar-li la vida i, acte seguit, va anar a cercar una pedra plana. La va trobar, i va treure el ganivet que duia a la cintura. Amb la punta del mateix va gravar ben marcat a la pedra la següent frase: avui el meu millor amic m’ha salvat la vida.

El jove guerrer cherokee va explicar el perquè al seu sorprès millor amic. El Gran Cap de la Gran Tribu dels Cherokees els havia ensenyat que quan et fan una mala acció s’ha d’escriure sobre la sorra per tal que el vent i la pols del camí la facin esborrar i oblidar aviat. No obstant, quan et fan una bona acció s’ha de gravar ben marcat perquè mai s’oblidi, i ni el vent ni la pols del camí la facin oblidar per dies i dies que passin.

L’expedició igualadina va sortir de la capital de l’Anoia sobre les 8:30 hores del matí i, a dos quarts de deu del matí ja estaven tots els seus membres a Terrassa. El partit començaria encara una hora més tard, a dos quarts d’onze.

Terrassa és una gran ciutat de més de 223.000 habitants que es disputa amb Badalona la posició de tercera ciutat de Catalunya per nombre d’habitants. Segons el cens de 2020, per poquet (223.627 habitants de Terrassa per 223.166 de Badalona) seria la guanyadora la co-capital del Vallès Occidental. L’altra co-capital del Vallès Occidental, Sabadell, seria la cinquena ciutat de Catalunya per nombre d’habitants (216.520 habitants en el cens de 2020). Lògicament, les dues primeres ciutats catalanes per nombre d’habitants serien Barcelona (1.664.182) i L’Hospitalet de Llobregat (269.382) segons el cens oficial del 2020.

El terme municipal de Terrassa és gran (70,2 km2) en comparació amb el petit terme municipal d’Igualada (8,1 km2 i 40.742 habitants en el cens oficial de 2020), i ha passat de ser una ciutat on, fins fa unes dècades hi predominava la indústria tèxtil, a tenir-hi avui en dia, una destacada importància les indústries metal·lúrgiques i farmacèutiques.

Les primeres notícies de l’actual Terrassa provenen de l’època dels romans, que fundaren la ciutat d’Ègara vora el torrent de Vallparadís, prop d’un antic poblat ibèric, Egosa. Durant l’edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la Plaça Major (actualment Plaça Vella) i del castell-palau de Vallparadís, i fou conquerida per Lluís I el Pietós i incorporada al Regne dels Francs l’any 801, durant la campanya que dugué a terme per conquerir també “Barxiluna” als musulmans (establint la denominada “Marca Hispanica”).

Segons l’historiador egarenc Salvador Cardús i Florensa, el nom de Terrassa s’originaria a partir de la denominació Terracium castellum (castell de terra). Aquest nom surt citat en un document de l’any 844 de la Cort Franca de Carles el Calb, on n’esmenta un altre de l’any 801, al·lusiu a la resistència davant de les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d’algun edifici militar.

A partir del segle X s’utilitzaria la forma Terracia, que es catalanitzaria com a Terraça i Terrassa. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrasa que va ser la forma més habitual de denominar la ciutat fins a final del segle XIX. L’historiador Josep Soler i Palet va recuperar l’ús del topònim amb e: Terrassa. Alguns estudis etimològics, però, han suggerit que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s’ha descartat la seva adopció. En la documentació escrita en castellà es va fer freqüent l’ús del nom Tarrasa.

Per acord del Consell de Ministres espanyol del dia 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar el nom de Terrassa. La Generalitat de Catalunya també mostra Terrassa com l’únic nom oficial de la ciutat al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’11 de febrer de 1983).

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A van jugar: Miquel Baró Garcia com a porter i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Alex Arribas Poblador, Damià Pou Castells, Eloi Puig Bisbal, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Oriol Minguito Mas, i Martí Aguilera Gabarró, dirigits amb mestratge per l’entrenador Roger Calzada Cubí, atès que els entrenadors habituals de l’equip, Edgar Marí Esclusa i Noel Badia Hito, estaven confinats per haver tingut contacte directe amb un positiu de Covid-19. Els pares delegats varen ser novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavier Alonso Luquero. No va poder jugar per lesió el també estimat porter Xavi Alonso Márquez.

Per part del Club Handbol Terrassa Vermell Infantil van jugar: Biel López Morales, Marc Zaragoza López, David Baenas González, Iván Moreno Valle, Pol González Estopiña, Nil Mampel Miranda, Joan Manuel Peña Argueta, Arnau Alcázar Marente, Arnau Marine Pérez, Sergio Ruiz Vega, i Èric Ujaldon Muñoz, dirigits i assistits durant el partit per Carla Guzmán González, Carmen González, Rodríguez i Francesc Zaragoza Manrubia.

El partit jugat a la ciutat egarenca va comptar, amb una nombrosa afició, tant igualadina, com vallesana, d’una vintena de membres per equip tot i les estrictes normes anti-Covid-19 vigents (consistents en la inscripció prèvia dels assistents en una llista, rentat de mans obligatori amb gel hidroalcohòlic, i presa de temperatura abans del partit, a més de l’obligatòria mascareta i el manteniment de la distància social entre els aficionats dels dos combinats). Cal remarcar que ambdues aficions es varen comportar no només amb correcció i educació, sinó també amb un marcat esperit de civisme, complint escrupolosament les normes de comportament i d’higiene anti-Covid-19.

En la primera part, ja des d’un bon començament, es va poder comprovar la gran col·locació i fermesa der la defensa igualadina, que la feia pràcticament impenetrable. Només cal tenir en compte que els visitants anoiencs es varen situar amb un parcial de 0 a 5 gols abans que els locals vallesans no marquessin el primer gol. Juntament amb una defensa de ferro, els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A practicaren uns ràpids i àgils atacs que eren convertits en gol en un tres i no res, i el porter igualadí, amb les seves aturades contínues, desesperava una vegada i una altra als atacants terrassencs. En aquesta primera part, els jugadors igualadins realitzaren un joc molt complert i afinat en totes les seves línies. Va estar molt bé el porter, va restar emmurallada la defensa, i fou letal en tot moment l’atac dels igualadins. En canvi, els egarencs, tenien una fluixa defensa que no podia aturar la força i l’empenta dels atacants igualadins. I, a més, els jugadors del Terrassa no trobaven gairebé mai la manera de superar ni la defensa ni el porter dels de la capital de l’Anoia. En aquesta primera part, que finalitzà amb l’il·lustratiu marcador de 6 a 19 gols a favors dels jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A, foren xiulats 2 penals a favor dels igualadins, que foren transformats en gols en les dues ocasions, i també foren xiulats per l’àrbitre 3 penals a favor dels vallesans, que en transformaren dos en gol, i n’erraren 1. El jugador igualadí amb el dorsal núm. 18 (Roc Esteve) fou sancionat amb dos minuts sense poder jugar.

En la segona part, la defensa i la porteria igualadina van estar també molt compactes i pràcticament impenetrables des del començament, i l’atac anoienc era un festival d’eficàcia, realitzant, a més, jugades d’autèntica filigrana visual que acabaven en gols espectaculars. En els 10 primers minuts de la segona part, els jugadors igualadins havien aconseguit un resultat parcial de 1 a 10 gols al seu favor (7 a 29 gols en el marcador), i fins al minut 20 de la segona part, es va repetir, de manera pràcticament mimètica, l’actuació dels dos combinats durant la primera part. Molt bé els igualadins en totes les seves línies, i espessos en idees els terrassencs. Tant fou així, que, a cinc minuts del final de la segona part del partit (que dura 25 minuts), el marcador reflectia un altre resultat parcial, idèntic al de la primera part, de 6 a 19 gols a favor dels igualadins (12 a 38 gols totals en el marcador). No obstant, a partir d’aquí, i en els darrers cincs minuts de la segona part, els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A varen afluixar el ritme i la intensitat de joc en totes les seves línies, i els egarencs varen fer una petita remuntada amb un parcial de 7 a 2 gols, acabant-se el partit al final dels 50 minuts reglamentaris amb un marcador final de 19 a 40 gols a favor dels jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-A. A la segona part, l’àrbitre va xiular 3 penals, 2 a favor dels egarencs i 1 a favor dels igualadins, que foren transformats en gol en totes 3 ocasions. En la segon part, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts als dos jugadors igualadins amb els dorsals números 98 (Damià Pou) i 47 (Eloi Puig). Així mateix, fou sancionat amb targeta groga el jugador terrassenc amb el núm. 24 a la samarreta (Iván Moreno).

L’àrbitre del partit, tot i semblar xiular de manera una mica casolana, va passar totalment desapercebut, i la seva actuació no va influir en el desenvolupament del partit.

Desitgem que el nostre equip igualadí mantingui el bon joc i l’encert davant dels potents rivals que tindrà a partir de la següent fase.

Força Igualada !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies