L’ACADÈMIA IGUALADA-HANDBOL IGUALADA INFANTILS MASCULÍ A OFEREIX UNA VICTÒRIA ESPECTACULAR, PER 34 A 12 GOLS, EL DISSABTE 10-10-2020, AL SEU COMPANY MALALT BRU.
Aquest dissabte 10 d’octubre de 2020, després de més de 6 mesos d’estar aturada la competició per culpa de la pandèmia de la Covid-19, es va disputar, en el Pavelló Nou de “Les Comes”, el primer partit de la Fase Classificatòria de la Lliga Catalana Infantil Masculina, del Grup B, de la temporada 2020-2021, entre l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A i el Club Handbol La Salle Montcada. El combinat local igualadí va jugar a un gran nivell, molt ben dirigit pels seus entrenadors Edgar Marí i Noel Badia, i va oferir a la seva afició, i al seu company malalt Bru Margalef, una espectacular victòria davant del combinat vallesà per 34 a 12 gols.
Hi ha una frase popular per a designar una cosa espectacular: “és la vuitena meravella del món”. Aquesta frase té origen en els monuments designats com a les “Set meravelles del Món Antic”, grans fites de l’arquitectura i de l’enginyeria de l’antiguitat que varen ser recollides per Antípater de Sidó en un breu poema seu cap a l’any 125 aC.
“He contemplat
la muralla de la magnífica Babilònia on poden córrer els carros,
el Zeus de les vores de l’Alphée,
els Jardins suspesos,
el colós d’Hèlios,
l’enorme treball de les altes piràmides,
l’opulenta tomba de Mausol;
però quan vaig veure la casa d’Àrtemis que es llança fins als núvols, tota la resta va quedar eclipsada, i vaig dir: Tret del sublim Olimp, l’ull d’Hèlios mai va veure una cosa semblant!”
Com es pot veure, la llista inicial de les Set Meravelles del Món (Antic) mencionava les muralles de Babilònia en lloc del Far d’Alexandria, però es va modificar posteriorment a causa de la gran fama que va adquirir l’espectacular far. L’existència de totes aquestes meravelles ha estat, en alguns casos totalment i en d’altres casos només parcialment, provada per testimonis arqueològics exceptuat dels “jardins suspesos” de Babilònia, dels quals no en queda cap rastre convincent i la realitat històrica del qual és qüestionada.
Aquestes Set Meravelles del Món, ordenades segons el període de la seva construcció, són les següents:
1.- La Gran Piràmide de Kheops (Egipte). Construcció acabada pels volts del 2560 aC com a tomba del faraó Khufu, de la quarta dinastia egípcia (Khufu és el nom egipci del faraó, Kheops és la seva traducció en grec). És la més gran de les tres piràmides de Gizeh. Es tracta de la més antiga de les Set Meravelles del Món Antic i és l’única que encara es manté dempeus. Va ser la construcció més alta del món durant més de 3.800 anys, fins que la torre (inicialment de 160 metres d’altura, i que va caure l’any 1549) de la Catedral de Lincoln (Anglaterra) es va completar pels voltants de l’any 1300 dC. La alçada inicial de la Gran Piràmide de Kheops era de 146,7 metres, tot i que, actualment, mesura només 137,5 metres després d’haver perdut una bona part del recobriment exterior de les lloses de pedra calcària blanca de Tura que li conformaven una superfície exterior completament llisa (i blanca, fet que permetia veure el monument des de molts kilòmetres de distància), i després d’haver perdut també la punta o piramidó del capdamunt, segurament feta d’or i/o d’argent. La base mesurava 230,4 metres de costat (avui ha perdut uns tres metres) i era quadrada. Diuen les fonts històriques que es va construir en un període només de 20 anys (fet que resulta poc creïble, inclús fent servir les modernes tècniques constructives actuals), i que el seu arquitecte principal fou Hemon o Hemiunu.
2.- Els Jardins Penjants de Babilònia. Construïts (suposadament) entre el 605 aC i el 562 aC. Situats a Babilònia, Mesopotàmia (a l’actual Iraq). Diodor de Sicília en va descriure jardins de múltiples nivells, que arribarien als 22 metres d’alçada, dotats inclús amb màquines per fer circular l’aigua. Els arbres grans arribaven al sostre. Foren creats per Nabucodonosor II per a la seva esposa Amytis de Mèdia. No obstant, no ens n’ha quedat cap vestigi, i la seva existència no ha estat asseverada per proves arqueològiques.
3.- El Temple d’Àrtemis a Efes. Construït cap a l’any 550 aC. Situat a Efes, a l’actual Turquia. Dedicat a la deessa grega Àrtemis. La deessa Àrtemis ho era de la caça, dels boscos, dels animals, i era també protectora de la virginitat. Filla del Déu Zeus i de Leto, i era germana bessona del Déu Apol·lo. La mitologia grega la presenta com una deessa jove i verge que va renunciar al matrimoni, ni amb déus ni amb mortals, i que protegeix als i a les joves que han escollit la virginitat com a estat. Se la representa com a caçadora, amb arc i fletxes (i també amb cérvoles i gossos als seus peus). El Temple d’Àrtemis d’Efes va ser destruït per primera vegada per Heròstrat d’Efes, que el va cremar per aconseguir fama cap al 262 aC. Fou reconstruït per Alexandre el Gran, i, posteriorment, fou novament destruït per segona vegada pels gots. Va ser reconstruït novament i fou, final i definitivament, destruït per una multitud dirigida per (sant) Joan Crisòstom, cap a l’any 401 dC.
4.- L’Estàtua del Déu Zeus a Olímpia. El Temple de Zeus a Olímpia (Grècia) fou erigit entre els anys 466-456 aC, i la magnífica estàtua del Déu Zeus fou esculpida devers l’any 435 aC pel gran escultor Fídies. Ocupava tot l’ample del passadís de la nau lateral del temple, i tenia uns 12 metres (40 peus) d’alçada. Va ser destruïda per un incendi a Constantinoble, cap al segle V dC, després de ser traslladada d’Olímpia a aquella ciutat (llavors Constantinoble era la capital de l’Imperi Romà d’Orient).
5.- La Tomba de Mausol (mausoleu) a Halicarnàs. Construïda cap a l’any 351 aC a Halicarnàs, a l’actual Bodrum (Turquia). Tenia aproximadament 45 metres (150 peus) d’altura amb cadascun dels quatre costats guarnits amb rics relleus escultòrics. No se sap amb exactitud quan va entrar en ruïnes, tot i que se sap que la construcció original va patir una gran destrucció per una inundació. La posterior reconstrucció va ser feta malbé per un terratrèmol, i, finalment, fou desmuntada en bona part durant les croades. Va ser acabada de certificar com a ruïna en el segle XIV dC. Com a curiositat, cal dir que aquesta meravella del món antic ens ha deixat una paraula d’ús actual. En efecte, la paraula “mausoleu”, que designa a una gran tomba, prové de l’home enterrat a dins, Mausol. La seva tomba no només li ha deixat un bon lloc a la història, sinó també a la nostra llengua.
6.- El Colós de Rodes. Fou construït, de grans blocs de pedra revestits en bronze, sobre un pedestal de marbre blanc, entre els anys 294 aC i 282 aC, per Cares de Lindos, i estava situat en el port de l’illa de Rodes (a Grècia). Va ser una estàtua gegant erigida en honor del Déu grec Hèlios (Déu del Sol), d’aproximadament 35 metres d’alçada (és a dir, d’una mida semblant a l’actual Estàtua de la Llibertat de Nova York, sense comptar el seu pedestal). Va estar dempeus només uns 56 anys, atès que va ser destruïda per un terratrèmol cap a l’any 226 aC. Degut al terratrèmol, l’estàtua es va trencar pels genolls i va caure a terra. Ptolomeu III (tercer faraó de la dinastia Ptolomeica, instaurada a Egipte per Ptolomeu el 323 aC, general d’Alexandre el Gran, una vegada aquest va morir aquell mateix any) es va oferir a pagar-ne la reconstrucció, però un oracle va fer pensar als rodis (els habitants de l’illa de Rodes) que havien ofès al Déu Hèlios i van declinar l’oferiment. Les restes de l’estàtua van romandre sobre el terra de Rodes durant més de vuit segles, i tot i trencades resultaven tan impressionants que molts hi viatjaven tan sols per veure-les. Plini el Vell, militar i escriptor romà del segle I dC, destacava que ben pocs podien voltar amb els seus braços el dit polze caigut per terra, i que cadascun dels dits del Colós era més gran que moltes estàtues. L’any 654 dC, una força àrab capitanejada pel capitost Muawiyab I va capturar Rodes i va vendre les restes de l’estàtua a un home de negocis d’Edessa (actual Sanliurfa de Turquia), segons ens ha fet saber el cronista Teòfanes Isàuric. El comprador va fer acabar de tirar l’estàtua a terra i en va transportar les plaques de bronze sobre el llom de 900 camells fins al seu país. Les peces es van continuar venent durant anys, tal i com ho testimonien les restes que se’n van trobar a la ruta de la caravana.
7.- El Far d’Alexandria. El Far d’Alexandria es va construir entre l’any 294 aC i l’any 283 aC, i estava situat a l’illa de Pharos a Alexandria (Egipte). El far, construït a l’Egipte hel·lenístic, tenia entre 115 i 135 metres d’altura i va ser (també com la Gran Piràmide de Kheops) una de les estructures més altes del món durant molts segles. Va prestar els seus serveis com a far-guia de vaixells fins que dos terratrèmols, els anys 1303 i 1323, el van tombar. Com a nova curiositat cal dir que el nom de l’illa on es va construir la torre lluminosa, Pharos, finalment es convertiria en la paraula llatina que va passar a denominar tots els altres fars del món.
Quina serà la vuitena meravella del món?
Si segueix jugant així de bé, qui sap si potser ho serà el nostre equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A!
Pot ser que estiguem exagerant una miqueta però, certament, el dissabte 10 d’octubre d’enguany l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A va brillar en joc, concentració, eficàcia golejadora, i conjunció de línies, en la pista del Pavelló Nou de “Les Comes”, en el seu partit de debut de temporada davant del combinat del Club Handbol La Salle Montcada.
Montcada (en realitat Montcada i Reixac) és una ciutat de la comarca del Vallès Occidental de 36.239 habitants (2019), comparable en població amb Igualada, de 39.967 habitants (2019). Montcada, en la documentació antiga denominada “Mons catanus” (segle X dC), significava probablement muntanya de càdecs, mentre que Reixac, en la documentació antiga (vila) Rexago (segle X dC) és d’origen incert.
El càdec (Juniperus oxycedrus), també anomenat ginebre o ginebró, és un arbre o arbust de la família de les cupressàcies, típic del mediterrani. El fruit del ginebró macerat en alcohol, juntament amb d’altres herbes aromàtiques, com el coriandre, l’angèlica, etc., i posteriorment destil·lat i redestil·lat és la base de l’aiguardent, d’uns 40 graus alcohòlics, anomenat ginebra, que és originari dels Països Baixos, on hi va aparèixer en el segle XVII amb el nom de Genever, i d’allà passà a Anglaterra, i d’allí a Menorca, on s’anomena Gin. El seu combinat amb aigua tònica és mundialment conegut com a gin-tònic.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A van jugar: Xavi Alonso Márquez i Miquel Baró Garcia com a porters i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Alex Arribas Poblador, Damià Pou Castells, Eloi Puig Bisbal, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Oriol Minguito Mas, i Martí Aguilera Gabarró, dirigits amb molt d’encert pels entrenadors Edgar Marí Esclusa i Noel Badia Hito. Els pares delegats van ser novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavier Alonso Luquero. No va poder jugar per malaltia l’estimat jugador de camp Bru Margalef Vilaseca.
Per part del Club Handbol La Salle de Montcada van jugar: Marc Andrés Hernández, Hugo Fuentes Garrido, Arnau Fernández Cabezón, Álex Baraja Molina, Jan Martín Sardaña, Joan Silvente Martín, Miquel Peláez Soto, Pol González Asensio, Jan Alcaraz García, Jordi Salvatella Parra, Ízan García Cabello, Aleix Soto Sánchez, Íker Turegano Royuela, Jofre Ardila Puchán, Arnau Jané Romero, i Víctor Barbu, entrenats per Xavi Martín Salat, Javier Fernández García, i José Francisco Aguilera Aguilera.
El partit, jugat en el bonic i funcional Pavelló Nou de “Les Comes”, va comptar, amb una nombrosa afició, tant igualadina, com vallesana, que va acudir a animar als seus respectius equips amb mascareta, guardant distància social de seguretat, i havent-se inscrit prèviament en una llista per poder complir amb l’actualment limitat aforament de les grades (llista que va ser controlada i comprovada a l’entrar al Pavelló, prèviament a rentar-se els inscrits les mans obligatòriament amb gel hidroalcohòlic). Cal remarcar que ambdues aficions es varen comportar no només amb correcció i educació, sinó també amb un marcat esperit de civisme, complint escrupolosament les normes de comportament i d’higiene anti-Covid-19.
En la primera part, es va poder veure un inici dubitatiu de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A que va cedir al començament un petit avantatge en el marcador a l’equip visitant vallesà. No obstant, de mica en mica, el combinat igualadí va anar imposant la seva llei en el marcador. La seva dura llei. Fet que va suposar acabar la primera part amb un clar avantatge en el marcador de 10 gols. La primera part, de 25 minuts, va finalitzar amb un marcador de 17 a 7 gols a favor dels igualadins. Els de la capital de l’Anoia havien aconseguit nombroses recuperacions en defensa que acabaven en àgils contraatacs letals per a la porteria dels de Montcada. Els de La Salle varen començar el partit amb certa intensitat però, poquet a poquet, van anar cedint la iniciativa en el partit i en el marcador al potent i intractable combinat igualadí. En la primera part, l’àrbitre va xiular dos penals només, i tots dos foren a favor dels vallesans que els convertiren en gol en ambdues ocasions. Foren amonestats amb expulsió de dos minuts tres jugadors, dos de Montcada (el número 14 Hugo Fuentes Garrido, i el número 11 Arnau Fernández Cabezón), i un d’Igualada (el número 38 Martí Aguilera Gabarró). Fou també amonestat, en aquesta primera part, amb targeta groga, l’igualadí número 47 Eloi Puig Bisbal.
En la segona part, la defensa de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A va estar també molt compacta i pràcticament impenetrable, amb l’actuació ferma dels seus dos grans porters que van tancar la barraca pràcticament a pany i forrellat, fet que desesperava contínuament la davantera visitant vallesana que va incórrer diverses vegades inclús en passivitat. I, a l’atac, el combinat igualadí va brillar amb jugades ben trenades, ràpides, precises, i que gairebé sempre acabaven amb la pilota al fons de la porteria visitant. No va poder fer res el combinat vallesà de La Salle Montcada davant de l’allau de joc del potent equip igualadí que el va superar en totes les línies, i que va veure novament com els rivals igualadins agafaven un considerable avantatge en el marcador, de 12 gols de diferència en la segona part, que va acabar amb un parcial de 17 a 5 gols. El resultat final global del partit fou de 34 a 12 gols. En els 25 minuts de la segona part, l’àrbitre va xiular 4 penals, tots ells a favor de l’equip igualadí, que en va transformar tres en gol, i en va errar un. Curiosament, en la segona part, l’àrbitre va tornar a sancionar amb expulsió de dos minuts als mateixos dos jugadors vallesans de la primera part (al número 14 Hugo Fuentes Garrido, i també al número 11 Arnau Fernández Cabezón). Els jugadors igualadins no van patir cap sanció en la segona part.
L’àrbitre del partit va ser equànime i just, i la seva actuació no va influir en el desenvolupament del partit. Tot i que cal remarcar també que l’esportiva actuació dels jugadors d’ambdós equips li va fer més planera la seva actuació arbitral.
L’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A ha tingut, certament, amb el joc i el resultat del seu primer partit, un espectacular inici de temporada.
D’aquí 15 dies, i també a casa, els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí A s’enfrontaran al potent equip, també vallesà, de La Garriga. Desitgem que mantinguin el bon joc i l’encert que van tenir davant dels de Montcada.
Força Igualada!!