– INFANTIL MASCULÍ B
ACADÈMIA IGUALADA CHI B – 18 / TARRAGONA HC – 31
Aquest diumenge 8 de març de de 2020, al migdia, en el Pavelló Nou de “Les Comes”, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí-B va estar voluntariós i esforçat en el seu enfrontament davant l’equip del Tarragona HC (Infantil), però no va poder evitar la derrota davant d’un Tarragona que va ser un equip netament superior, i que va vèncer a domicili a l’equip de la capital de l’Anoia per 18 a 31 gols.
El diumenge 8 de març també es va celebrar, a tot el món, un altre important esdeveniment: “El dia internacional de la dona treballadora”.
La Declaració Universal dels Drets Humans va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, a París, el dia 10 de desembre de 1948. Aquesta Declaració estableix, per primera vegada, i després de l’enorme desastre que va suposar en tot el món la Segona Guerra Mundial finalitzada el 1945, els drets humans fonamentals que han de protegir-se en tot el planeta. En el seu Preàmbul, i dins d’un dels seus considerants, s’hi estableix, literalment, “Considerant que els pobles de les Nacions Unides han reafirmat en la Carta la seva fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de drets d’homes i dones, i s’han declarat disposats a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dins d’un concepte més ampli de la llibertat”. I, en el seu article 1, literalment, s’hi disposa: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. I, en el seu article 2, literalment, també s’hi indica:“Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. (…)”.
En aquesta jornada del Dia Internacional de la Dona Treballadora es commemora la lluita de la dona per a la seva participació i el seu desenvolupament íntegre en igualtat de condicions amb els homes dins de la societat, i va ser institucionalitzada (en el dia 8 de març) per les Nacions Unides l’any 1975, amb el nom de Dia Internacional de la Dona.
Tot i que existeixen alguns antecedents anteriors (com, per exemple, el dia 3 de maig de 1908, quan, en el Teatre Garrick de Chicago, es va organitzar un acte denominat “Dia de la Dona” presidit per destacades dones socialistes com Corinne Brow i Gertrude Breslau-Hunt) serà el dia 28 de febrer de 1909 quan se celebra per primera vegada, a Nova York, el Dia Nacional de la Dona per les anomenades Socialistes, després d’una declaració del Partit Socialista dels Estats Units en honor a la vaga de les treballadores tèxtils de 1908 en la qual van protestar per les penoses condicions de treball. Unes 15.000 dones es van manifestar per la ciutat de Nova York exigint una reducció de la jornada laboral, millors salaris, i el dret de vot.
L’any 1910, en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes reunida a Copenhague (Dinamarca), es va reiterar la demanda de sufragi universal per a totes les dones i, a proposta de l’activista Clara Zetkin, es va proclamar el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Com a conseqüència de la decisió adoptada a Copenhague l’any anterior, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el dia 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als que van assistir més d’un milió de persones, que van exigir per a les dones el dret de vot i el dret d’ocupar càrrecs públics, el dret al treball, el dret a la formació professional, i el dret a la no discriminació laboral.
Menys d’una setmana després, en el tràgic dia del 25 de març de 1911, 123 joves dones treballadores i 23 treballadors homes, la majoria immigrants, varen morir en l’horrorós incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York, per no poder sortir de l’edifici, atès que van ser tancades i tancats sense tenir cap possibilitat d’escapatòria. Aquest drama humà va tenir grans repercussions en la legislació laboral dels EE.UU., així com en les celebracions posteriors del Dia Internacional de la Dona (fent referència a les pèssimes condicions laborals de les treballadores tèxtils que van conduir al desastre referit).
L’any 1914, a Alemanya, Suècia, i Rússia es va commemorar per primera vegada, de manera oficial, el Dia Internacional de la Dona el 8 de març. En els demés països d’Europa, les dones varen celebrar mítings al voltant del 8 de març en protesta per la guerra europea (Primera Guerra Mundial) i en solidaritat amb el col·lectiu de les dones.
En l’actualitat, en aquest any 2020, el lema del dia 8 de març (Dia Internacional de la Dona) ha estat: “Sóc de la Generació de la Igualtat: pels Drets de les Dones”. El món ha aconseguit avenços sense precedents, però cap país del món ha assolit plenament la igualtat efectiva de gènere. Fa 50 anys es va arribar a la Lluna, en la darrera dècada s’han descobert nous ancestres humans, i s’ha fotografiat un forat negre a l’Univers per primera vegada. Mentre tant, existeixen restriccions legals que impedeixen a 2.700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes. Menys del 25% dels parlamentaris en el món eren dones el 2019, i una de cada tres dones segueix sofrint violència de gènere.
Una dona molt destacada i important, i, malauradament força desconeguda, en la lluita per la igualtat de gènere a la nostra comarca de l’Anoia fou Natividad Yarza Planas.
Natividad Yarza Planas, va néixer a Valladolid el dia 24 de desembre de 1872, i va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament, en les eleccions municipals de gener de 1934, en el període la Segona República Espanyola, per la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, en el municipi de Bellprat (de la nostra Comarca de l’Anoia).
Va néixer en el si d’una família composada pel pare, Manuel Yarza Lavila (aragonés), sabater de professió, i de Lorenza Planas Ramis (navarresa), mestressa de casa, i fou la segona de tres germans. La família es va traslladar a Saragossa als pocs mesos de néixer Natividad, i, el 1876, es desplaçaren a Barcelona.
Del 1904 al 1905 cursà estudis de mestra a Osca, i el 1906 va començar a exercir de mestra a Santa Margarida de Montbui (comarca de l’Anoia), a Pontons, a Vilada, a Malla, i novament a l’Anoia, a Vilanova del Camí, i a Igualada. També va exercir de mestra posteriorment a Gandesa, a Cabrera de Mar, i, finalment, el juny de 1930, “Doña Nati”, com era coneguda, va ser nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat. Com es pot veure, el “via crucis” dels mestres abans d’obtenir plaça definitiva (o en propietat) en una escola continua sense millorar avui en dia, després de tants anys transcorreguts.
Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i fou una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del districte IX de Barcelona. A les eleccions espanyoles del novembre de 1933, les dretes obtingueren una victòria que va deixar molt tocat, entre d’altres, al seu partit, el Partit Republicà Radical Socialista, que finalment s’acabaria escindit. Natividad Yarza va abandonar el partit per encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de Bellprat del 14 de gener de 1934 (després que la Constitució Espanyola de 1931, per primera vegada, va igualar els drets electorals de la dona amb els de l’home), resultant-ne escollida alcaldessa per només 5 vots de diferència. Al ser escollida com a primera dona batllessa de Catalunya (i d’Espanya) va ser rebuda pel President de la Generalitat Lluís Companys i Jover, el 12 de febrer d’aquell mateix any de 1934 (existint-ne una fotografia commemorativa).
Durant el període de la Guerra Civil Espanyola, mentre estava exercint de mestra a La Pobla de Claramunt, es va allistar com a miliciana, tot i tenir 63 anys, per defensar la Segona República, a la Columna del Barrio, que va sortir de Barcelona el 24 d’agost de 1936 i es va traslladar al Front de l’Aragó. Existeix una fotografia que prova la seva actuació com a miliciana en el front aragonès. Després, de retorn a Barcelona on tornaria a exercir de mestra, es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), participant en l’organització de la seva secció femenina.
Un cop completada l’ocupació franquista de Catalunya, Natividad Yarza es va poder exiliar a França on va sobreviure com a planxadora i gràcies també a l’ajut de l’Spanish Refugee Aid (organització solidària nord-americana amb els refugiats espanyols de la guerra civil). El 21 d’octubre de 1940, La Comisión Depuradora de Magisterio (franquista) la va donar de baixa com a mestra.
Pobra i sola, Natividad Yarza va morir a l’exili francès, a Tolosa de Llenguadoc, als 87 anys, el 16 de febrer de 1960.
Aquest any 2020, l’Àrea d’Igualtat de Gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, intentat rescatar la seva memòria, convoca el Premi Natividad Yarza per als treballs de recerca de Batxillerat dels centres educatius de la Conca d’Òdena. L’objectiu del premi és promoure treballs de recerca que tinguin relació amb l’equitat de gènere, els feminismes, les violències masclistes, i, en definitiva, tot allò relacionat amb la promoció de la igualtat i la perspectiva de gènere. L’import del premi és de 1.000 euros.
Sense cap mena de dubte, l’educació en el valor de la igualtat de gènere i de les persones, com ja va establir la Declaració Universal dels Drets Humans de Paris de 1948, és bàsica per formar nois i noies, en definitiva persones, que, en ple segle XXI, contribueixin a la millora i al progrés de la humanitat i a la igualtat dels éssers humans sense establir-ne cap mena de discriminació ni de diferència, inclosa la de sexe.
El Club d’Handbol Tarragona (infantil), va jugar a “Les Comes”, el diumenge 8 de març, a les 12:15 hores, un bon partit d’handbol davant un combinat igualadí que ho va intentar tot per intentar aturar l’allau de joc dels jugadors de l’anteriorment imperial Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco de l’època romana.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B van jugar: Miquel Baró Garcia com a porter i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Roc Esteve Domènech, Eloi Puig Bisbal, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Èrik Angel Calopa, Oriol Minguito Mas, Roger Enrich Baya, i Martí Aguilera Gabarró, molt ben dirigits per l’entrenador Edgar Marí Esclusa. Els pares delegats van ser novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavier Alonso Luquero. No van jugar Xavi Alonso Márquez (que, no obstant, va venir a animar al seu equip), Biel Homs Esteve, Bru Margalef Vilaseca, i Guiu Gómez Costa. No va poder venir tampoc el també entrenador Pol Calvet Porta.
Per part del Tarragona Club d’Handbol (Infantil) van jugar: com a porter Gideon Osazuwa Erhabor Okundia, i com a jugadors de camp: David Osaze Nosa Babatunde, Idris Kanoune Cañestro, Wasim Kaamouchi Allaoui, Solayman Tinizou, Osahenkhoe Marvelous Uwumarogie Owosigho-Odeh, Ayomide Noah Dage Aibangbee, Jonathan Giménez Puig, i Adam Bourri Zaari, entrenats i dirigits per Aurelio Tubilla Martínez.
L’equip tarragoní, dotat d’una gran potència física i amb molta capacitat de tir, va començar, ja en la primera part del matx, a mostrar als igualadins els seus atacs ràpids i precisos en els seus tirs a gol. L’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B, amb quatre baixes en el seu equip, va lluitar cada pilota del partit, però cal reconèixer que el Tarragona va ser un equip netament superior, i, de mica en mica va anar agafant distància en el marcador fins arribar a assolir una diferència de 5 gols al seu favor al final de la primera part, que va acabar amb un resultat de 11 a 16 gols a favor dels tarragonins. En la primera part, l’àrbitre del partit no va assenyalar cap penal per a cap dels dos equips, i va sancionar amb expulsió de dos minuts, dues vegades ,al jugador igualadí amb el dorsal núm.6 (Èrik Angel Calopa).
En la segona part, l’equip igualadí va sortit centrat, ben posicionat, i amb la intenció d’intentar remuntar el partit, però no va poder resistir gaire l’embat superior de l’atac tarragoní, del qual cal destacar la gran actuació del dorsal 24 tarragoní (David Osaze Nosa Babatunde). Mentre l’equip tarragoní marcava gol en els seus atacs en pocs segons, els jugadors del combinat igualadí trigaven força temps a poder intentar tirar a gol a la porteria visitant, i amb encert variat. En la segona part del matx, els tarragonins es van imposar també amb un marcador parcial de 7 a 15 gols, aconseguint 8 gols més de diferència, fins arribar al marcador final del partit de 18 a 31 gols a favor dels tarragonins. En la segona part, l’àrbitre del matx va assenyalar tres penals, un a favor dels igualadins que el van saber transformar en gol, i dos a favor dels tarragonins, que els van transformar també en gol tots dos.
Cal destacar que l’afició igualadina va tornar a ser molt nombrosa i va tenir un comportament en tot moment esportiu i educat. En canvi, l’afició tarragonina es va limitar a una única persona, una mare que es va comportar també de manera molt esportiva i molt educada en tot moment. Sense cap mena de dubte, ha estat l’afició visitant menys nombrosa que ha estat mai en el Pavelló Igualadí fins al moment.
L’àrbitre del matx, el Sr. Jaume Gustems Segura, ha estat molt correcte i didàctic explicant sempre als jugadors d’un i altre equip el perquè de cadascuna de les seves decisions. La seva actuació, amb moltes gesticulacions, justa, i equitativa, no va influir en el resultat final del partit.
Desitgem als jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B el millor dels encerts en el proper partit, en el qual es desplaçaran a la pista de l’Esplugues de Llobregat, que porta un nombre semblant de victòries que els igualadins en aquesta segona fase.
Força Igualada!