Cròniques dels equips Infantil Masculí A i B

– INFANTIL MASCULÍ A
HANDBOL MOLINS – 35 / ACADÈMIA IGUALADA CHI A – 30

Aquest dissabte els infantils masculí A van jugar un partit complicat, amb pocs canvis a la banqueta, i contra un equip molt físic en atac que a la nostra defensa els hi costava parar.

El partit  és va decidir en els primers 5 minuts, on el H. Molins va aconseguir una avantatge de 4 gols i va saber mantenir durant tot el partit. En aquest primers 5 minuts, l’ equip no va estar encertat en atac amb 3 pals, i llançaments clars que és marxaven fora per poc.

Aquesta va ser la tònica de tota la primera part, un defensa fluixeta i un atac amb poca efectivitat. El marcador a la primera part va acabar amb un 16 – 13.

La segona part no vam veure una gran millora sinó tot el contrari, els nostres van sortit una mica més  adormits, una situació que va aprofitar el rival per augmentar l’ avantatge fins a 11 gols.

Llavors els nostres van tirar d’ orgull, i van maquillar la seva imatge, i a partit del minut 15 van  intentar la remuntada i van ser els millors minuts del nostre equip, però no va ser suficient.

Finalment el marcador va acabar 35 – 30. Amb un equip, que pot donar el millor, i el pitjor, i que en el moment que trobem la regularitat en el joc, aconseguirem guanyar molts partits i escalar en la classificació.

FITXA TÈCNICA:
Jugadors: Guillem Cabré, Damià Pou, Adrià Nogales, Anton Aguilera, Raul Marín, Jordi Morales, Quim Amich, Jan Riba, Marc Velez i Jan Parramona
Entrenadors: Enzo Visa i Dani Leon.

 

 

– INFANTIL MASCULÍ B
ACADÈMIA IGUALADA CHI B – 27 / BM GRANOLLERS – 23

ELS HEROIS DE L‘ACADÈMIA IGUALADA-HANDBOL IGUALADA INFANTILS MASCULÍ B HAN VENÇUT ELS CANTS DE LES SIRENES DEL DESÀNIM I DE L’ABANDONAMENT I S’HAN IMPOSAT, PER 27 A 23 GOLS, AL KH-7 BM GRANOLLERS ATLÈTIC, EL DIUMENGE 01-03-2020.

El diumenge 1 de març de 2020, a les 10:00 hores del matí, es va disputar en el preciós Pavelló Nou de “Les Comés” un gran i intens partit d’handbol entre l’equip local de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B i el visitant KH7 BM Granollers Atlètic (Infantils),  en el qual ambdós equips van tenir alternatives de victòria en el marcador i en el partit, però l’empenta i la força dels igualadins, jugant a un molt bon nivell, van permetre de guanyar finalment als visitants vallesans per 27 a 23 gols.

El més important de la brillant victòria de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B, és que l’equip de la capital de l’Anoia va saber superar les dificultats que es varen presentar en les dues parts del matx, quan els granollerins van tenir avantatge en el marcador, i els igualadins, a diferència d’allò que va succeir en d’altres partits de l’inici de la temporada, imitant l’actuació de l’heroi Ulisses, van saber vèncer el Cant de les Sirenes del desànim i de l’abandonament del partit, i varen saber treure tota la seva força, tota la seva empenta, i la seva màxima il·lusió en el seu joc, que els va dur fins a la victòria al final de cadascuna de les dues parts, i, en conseqüència, del matx.

Quan algú venç l’anomenat “Cant de les Sirenes”, què vol dir?

Quan algú lluita i no s’abandona a l’opció més fàcil, a deixar-se endur per solucions suposadament dolces i fàcils que el poden endur a la desgràcia, es diu que ha vençut “al Cant de les Sirenes”. D’on ve aquesta expressió?

Probablement, una de les aventures més conegudes de l’Odissea, és a dir, de l’atzarós retorn d’Ulisses a la seva pàtria Ítaca després de la seva victòria en la Guerra de Troia, com ja vàrem comentar en la crònica del partit de la setmana passada, és la seva trobada amb les Sirenes.

Després de l’aventura amb el ciclop Polifem, Ulisses i els seus homes tindran l’aventura amb l’Illa flotant Eòlia i l’Odre misteriós, posteriorment viuran una llarga estada a l’illa de la bella fetillera Circe, i després inclús de baixar al País dels Morts per conèixer el seu futur, on es trobarà amb la seva mare Anticlea, l’astut, murri, i valent Ulisses passarà pels penyals de l’illa de les Sirenes.

La imatge que es té normalment de les sirenes és la d’un ser meitat dona i meitat peix (o el d’una dona amb cua de peix). Però, en realitat, les sirenes descrites a l’Odissea no tenien precisament aquesta forma. Eren éssers híbrids amb cos d’au (d’àliga) i rostre de bella dona. Una de les seves principals característiques era la seva veu, atès que tenia una immensa dolçor i musicalitat. Gràcies a aquest do, atreien amb les seves dolcíssimes veus als vaixells dels mariners, que quedaven embadalits i atrets irremeiablement amb tan bella música fins que, perdent el cap i tot senderi, saltaven del vaixell per poder escoltar-les millor, morint ofegats en el mar sense tenir cap possibilitat d’escapolir-se’n.

Quan va estar en el seu palau, la fetillera Circe va indicar a Ulisses que no tindria més remei que passar per l’illa de les Sirenes, i donà bons consells a l’heroi d’Ítaca per tal d’intenatar superar tan perillosa trobada.

No podien escoltar l’embriagadora veu d’aquells éssers encantadors o estarien perduts sense remei. Com s’ho farien per poder superar la trobada amb les Sirenes?

Ulisses, personalment, va fondre cera i en va fer dos taps per a les orelles de cadascun dels seus homes, que esdevindrien temporalment sords. Ell, no obstant, no se’n va posar, perquè Ulisses volia escoltar aquella encisadora veu de les Sirenes, però no desitjava sucumbir als seus cants perquè sabia que el durien a un tràgic final. Per això, ordenà als seus dos homes de més confiança que el lliguessin ben fort de peus i de mans al pal major del vaixell, i que, sobretot, no el deslliguessin per més que veiessin que volgués ser deslliurat. I, que, en aquest cas, el lliguessin encara més fort i amb més nusos al pal del velam.

Amb les orelles plenes de cera els mariners del nostre heroi remaren tranquils sense sentir res de res, i amb el seu capità Ulisses ben lligat al pal major de l’embarcació. La nau es van apropar a l’illa de les Sirenes, i aquestes al veure la nau volaren sobre la nau d’Ulisses a qui parlaren i cantaren amb tota la seva veu dolça i embriagadora. Les platges de la illa de les Sirenes estaven plenes de les despulles de molts i molts mariners que van sucumbir a les seves cançons.

La veu suau de les Sirenes era més dolça que la mel, i més vellutada que una carícia, i el seu encisador cant feu efecte sobre l’advertit capità que es removia i agitava lligat al pal major per tal d’intentar deslliurar-se’n. Aquella música celestial el feia tornar boig. A l’advertir-ho, dos dels seus homes deixaren momentàniament els rems i lligaren encara més fort a l’heroi de la Guerra de Troia.

Els mariners remant i remant, sords pels taps de cera a les orelles, allunyaren la nau de l’illa de les Sirenes, sense que cap dels homes de la nau d’Ulisses hagués caigut boig per la seva encisadora veu.

Una profecia havia predit a les Sirenes que si un vaixell aconseguia passar de llarg per la seva illa sense sucumbir al seu cant, es moririen. Per això, tan bon punt Ulisses va haver passat, les Sirenes es van precipitar a les aigües des del penyal més alt de la seva illa, i totes es van ofegar sense salvació.

Avui en dia, les sirenes encara existeixen, són uns amfibis semblants a les anguiles proveïts de potes que viuen a Florida. Poden fer fins a un metre de llarg, i són carnívores i devoren cucs, insectes, caragols, o peixos petits. El seu nom exacte és sirena major.

Molts són els pintors que han reflectit sobre un llenç l’episodi de la trobada d’Ulisses amb les Sirenes. I, segurament, el quadre més conegut al respecte el va pintar Herbert James Draper (nascut a Londres el 1863, ciutat on també hi va morir el 1920). Draper fou un pintor anglès de l’era victoriana que va pintar la coneguda i sensual obra “Ulisses i les Sirenes” el 1909.

Granollers és una ciutat, capital de la Comarca del Vallès Oriental, que compta amb més de 61.000 habitants, amb una superfície de 14,9 km2, i que es troba situada amb una altitud de 145 metres sobre el nivell del mar. El seu topònim, apareix escrit per primera vegada el 944, citat com a “Granularios Subteriore”. El seu nom no té un origen clar. Per un cantó pot provenir derivat del llatí granum (gra), ampliat a granucularios (graners). Però, tampoc no es descarta que pugui provenir d’un antic mot “granolla”, paraula equivalent a granota, en llatí “granuculo”, més el sufix col·lectiu -arios, derivat que significaria “aiguamoll on es crien granotes”.

El partit disputat el passat diumenge va comptar amb un àrbitre, el Sr. Dídac Duran Malapeira, que tenia un cos esculpit a la grega, i un pentinat amb cabells negres, llargs i rinxolats al clatell, amb els cabells lligats amb una cueta sobre el cap, amb un bigoti, i amb una barba arreglada i afilada. Talment semblava una reencarnació de l’heroi grec Ulisses com encertadament va observar el pare d’un jugador igualadí. El seu arbitratge va ser discret i correcte, sense influir de cap manera en el resultat final del matx.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B van jugar: Xavi Alonso Márquez i Miquel Baró Garcia com a porters i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Domènech, Biel Homs Esteve, Eloi Puig Bisbal, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Èrik Angel Calopa, Oriol Minguito Mas, Roger Enrich Baya, i Martí Aguilera Gabarró, molt ben dirigits pels entrenadors Pol Calvet Porta i Edgar Marí Esclusa. Els pares delegats van ser novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavier Alonso Luquero. No va poder jugar per malaltia el jugador Roc Esteve Ramon, tot i que va venir a animar a l’equip.

En la primera part, l’equip de Granollers, que jugava amb samarreta blanca, va sortir amb nervi i en tromba, i va agafar un avantatge inicial de 2 a 5 gols al seu favor, practicant un joc ràpid i efectiu, davant d’un combinat igualadí que va sortir endormiscat i lent. No obstant, de mica en mica, l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B, que vestia la seva samarreta blava, va anar entrant en el partit, i va anar remuntant en el marcador, mercès a uns canvis en la plantilla que van introduir més efectivitat en la defensa i que van dinamitzar l’atac igualadí. Poc a poc, el combinat igualadí es va situar amb un marcador que empatava el partit a 7 gols. Després, ja en el minut 17 de la primera part, va tornar a igualar el marcador amb un 8 a 8 gols. I, a partir, aquí, els de la capital de l’Anoia, es van situar per primer cop amb avantatge en el marcador per 10 a 9, en el minut 20. Jugant amb un home clarament avançat a la defensa, que tallava i entorpia l’atac dels vallesans, els igualadins van guanyar més efectivitat en atac, i van anar agafant més avantatge en el marcador fins a assolir el resultat final de la primera part de 14 a 11 gols a favor dels de la capital de l’Anoia, amb tres gols finals d’avantatge, després d’haver-se vist una gran actuació de tot l’equip igualadí en totes les seves línies. En  aquesta primera part no hi va haver cap sanció d’expulsió de dos minuts per a cap dels dos equips. I, l’àrbitre, va xiular un penal a favor dels igualadins, que fou aturat pel porter granollerí. A favor dels vallesans, l’àrbitre va xiular dos penals. Un fou marcat, i l’altre fou aturat pel porter de l’Igualada.

La segona part es va jugar amb una gran intensitat, i també amb una gran tensió per la incertesa en el marcador, atès que els vallesans van arribar a empatar el marcador, i inclús a situar-se amb un mínim avantatge. No obstant, els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B no van caure en el cant de les Sirenes del desànim i de l’abandonament del partit, i traient forces que no sabien que tenien amagades, van tornar a empènyer el marcador fins arribar, amb un final apoteòsic, a assolir una nova i treballada victòria també en la segona part amb un marcador parcial de 13 a 12 gols, que va comportar un molt meritori resultat final en el marcador a favor dels igualadins per 27 a 23 gols. En la segona part, l’àrbitre va xiular dos penals a favor dels locals igualadins, que van transformar-ne un en gol, i van enviar-ne un altre al pal de la porteria. A favor dels vallesans, l’àrbitre va assenyalar 4 penals, i en van transformar dos en gol, un altre va ser aturat pel porter igualadí, i finalment un altre va ser errat pels granollerins. En aquesta segona part, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts als jugadors igualadins amb els dorsals núms. 6 (Èrik Angel Calopa) i 38 (Martí Aguilera Gabarró). I va sancionar amb expulsió de dos minutes al jugador del Granollers amb el núm. 30 (Gori Conill Suárez).

Les aficions dels dos equips, tant la igualadina com la molt nombrosa granollerina, es van comportat amb tota correcció i esportivitat, animant amb educació als seus respectius equips.

La setmana vinent, també a “Les Comes”, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils Masculí B, s’enfrontarà al potent equip del Tarragona. Tant de bo, els jugadors igualadins surtin victoriosos de l’enfrontament amb els tarragonins com si fossin Ulisses, practicant un joc valent, astut, i murri. Força Igualada !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies