Crònica de l’equip Infantil Masculí B

– INFANTIL MASCULÍ B
HANDBOL PARETS – 23 / ACADÈMIA IGUALADA CHI B – 16

DERROTA, AMB EL CAP BEN ALT PEL BON JOC DESPLEGAT, DE L’ACADÈMIA IGUALADA-CLUB HANDBOL IGUALADA-INFANTIL B MASCULÍ A PARETS DEL VALLÈS, PER 23 A 16 GOLS, EL DISSABTE 22 DE FEBRER DE 2020.

El dissabte 22 de febrer, dissabte de Carnaval, per tercer cop aquesta temporada, a les 16:00 hores, en el Pavelló Municipal de Parets del Vallès (comarca del Vallès Oriental), el Club Handbol Parets i l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí es van enfrontar en un intens, i de vegades tens, partit d’handbol que es va decantar del cantó vallesà per 23 a 16 gols.

Tot i perdre, els jugadors igualadins van sortir amb el cap ben alt atès el bon joc practicat i l’empenta que van tenir a la pista del Parets del Vallès. Potser els va faltar una mica d’astúcia i de murrieria.

Qui ha estat l’heroi més astut i més murri de tots els temps?

Sense cap mena de dubte, l’heroi llegendari més llest, més murri, i més astut, segons ens explica Homer (poeta grec del segle VIII a.C.), ha estat Ulisses, segons el seu nom en llatí, o Odisseu, segons el seu nom en grec clàssic.

Homer va escriure en vers les obres la Ilíada (dedicada a la història de la Guerra de Troia, atès que Troia, en grec clàssic, es deia Ilion), i l’Odissea (o història d’Odisseu, que ens explica l’atzarós retorn de l’heroi de la Guerra de Troia al seu país).

En efecte, Ulisses (tal i com l’anomenarem a partir d’ara, segon el seu nom en llatí) era el Rei d’Ítaca, casat amb Penèlope, i tenia un fill petit, anomenat Telèmac, quan es va unir a les forces gregues que van atacar la ciutat-estat de Troia per tal de rescatar la bella Helena (de Troia) segrestada (o retinguda, segons les versions) pel príncep troià Paris. Fou Ulisses l’ardit heroi grec que va idear l’estratègia d’utilitzar el Cavall de Troia per tal d’entrar a la ciutat. Acabada la Guerra de Troia, amb la ciutat cremada i vençuda, després de 10 anys de lluites (i no de 3 dies com expliquen algunes pel·lícules modernes), es va embarcar en el seu vaixell per tal de tornar a la seva enyorada terra.

Un vespre, el vaixell d’Ulisses es va encallar davant d’una illa desconeguda. L’endemà al matí, la tripulació es va despertar i va descobrir que tenia al davant una illa petita i acollidora, plena de cabres i rica en aigua dolça. Els seus homes mengen, beuen, i apleguen provisions cap al vaixell, mentre Ulisses i dotze dels seus millors homes s’endinsen en aquella illa misteriosa.

Ben aviat es troben davant d’una cova ben alta. Hi entren i veuen uns formatges grossos com rodes de carro, immenses tines plenes de llet, i un gran nombre d’ovelles i de cabrits amuntegats dins d’uns tancats. Els mariners supliquen al seu capità d’endur-se les provisions i fugir, però Ulisses s’hi nega. Vol veure qui viu en aquella cova tan i tan gran.

Tot d’una, un pas feixuc fa trontollar tota la muntanya. El ciclop Polifem, alt i fort com un roure, entra a la caverna. Després de fer entrar un munt de xais que l’acompanyaven, aixeca una roca enorme i tapa l’entrada de la cova. Tot queda ben fosc. Ulisses i els seus homes, espantats i arrupits contra les parets, s’esperen amagats com poden. El ciclop aviat farà foc amb el qual s’escalfarà i amb el qual hi veurà dins la cova. Aviat el seu únic i gegantí ull al mig del front descobrirà al grup d’humans capitanejats per Ulisses. Li diuen que són grecs i li preguen que els apliqui les lleis sagrades de l’hospitalitat, i li recorden que el cap dels Déus, Zeus, castiga els qui es neguen a donar refugi als viatgers. Arribats a aquest punt del relat, cal recordar que, entre els grecs de l’antiguitat, l’hospitalitat era un dret gairebé sagrat. S’havia d’oferir un àpat al viatger fins i tot abans de preguntar-li el seu nom, el seu origen, o el propòsit del seu viatge. I Zeus vetllava perquè aquestes normes es complissin.

No obstant, el ciclop Polifem es comporta com un bàrbar que es reia dels déus i de les lleis de l’hospitalitat. I, de cop i volta, s’abraona sobre els homes d’Ulisses i, amb les seves enormes mans, agafa dos mariners i se’ls cruspeix en un tres i no res, primer l’un i després l’altre. Després es beu una gran tina de llet, i, ben fartó, s’ajeu a dormir.

Indignat i colèric, Ulisses agafa l’espasa i l’aixeca sobre el cor del ciclop que ronca ben sadollat però, tot d’una l’embeina, i explica als seus companys que si el maten en aquell moment, mai podran moure l’enorme roca que tanca l’entrada de la cova, i mai en podrien sortir i moririen irremeiablement allà dins.

Al matí, el ciclop es desperta. Torna a encendre el foc que s’havia apagat, muny les ovelles i agafa dos mariners més i se’ls esmorza tot d’una. Després, ben tip, aixeca i mou la gegantina roca que tapa l’entrada de la cova, i surt amb els seus ramats, tornant a deixar-la ben tancada una vegada ha sortit la darrera ovella.

Dins la caverna, Ulisses ha vist a terra un tronc que el monstre havia arrencat de ves a saber on i ordena als seus homes que el tallin en punta i que l’amaguin, i esperin l’arribada del ciclop.

Cap al vespre, el ciclop Polifem torna amb els seus ramats. S’asseu, es posa a tornar a munyir les ovelles, i, d’una revolada, agafa dos mariners més i se’ls cruspeix per sopar. Dels dotze homes que l’acompanyaven, Ulisses ja n’ha perdut sis.

En aquell moment, el nostre heroi li atansa unes botes plenes de vi que portaven al damunt en l’expedició que van emprendre des del vaixell muntanya amunt. El ciclop mai havia provat el vi, i prou que li va agradar. Mai havia tastat una beguda tan deliciosa. Es va beure tot el vi que portaven els mariners que quedaven, i aviat va notar els efectes de l’alcohol. Cau d’esquena i tranquil comença a roncar ben embriac de vi.

Ulisses veu arribat el seu moment. Ordena agafar als seus homes l’arbre que havien tallat en punta i apuntant a l’únic ull del ciclop li claven l’ariet ben i ben endins. Els crits esfereïdors de dolor del monstre espanten a tothom. Es treu el tronc de l’ull que ara ha quedat cec i, a les palpentes, intenta trobar als homes que li han causat tant de mal, però no els troba, perquè estan ben amagats entre els xais i les cabres.

Polifem, decideix sortir de la cova però no vol que s’escapin els causants del seu enorme dolor a l’ull, i, una vegada ha apartat la gran pedra de la cova, es posa dret davant de la sortida de la mateixa, amb una cama a cada cantó i, atès que no hi veu, va palpant l’esquena de cada animal del seu ramat. Si palpa llana el deixarà passar, però, si no és el cas, voldrà dir que és un home i se’l cruspiria en un instant. Ulisses i els seus homes es posen a l’esquena unes pells d’ovella ben llanudes que hi havia arraconades en una punta de la cova i, de quatre grapes, van sortir de la cova tot simulant ser xaiets.

Fora de la cova, corren muntanya avall fins la barca que els durà al seu vaixell. I, des de la barca estant Ulisses veu Polifem desesperat davant la porta de la caverna i li crida que si li pregunten qui l’ha deixat cec respongui que el rei d’Ítaca, Ulisses, i els seus homes. Polifem, irat, alça els seus punys al cel i demana al seu pare Posidó, Déu del mar, que vengi al seu fill i que no permeti que aquell humà torni mai al seu país, i, si ho aconsegueix, que estigui sol, privat dels seus homes, i que a casa seva l’esperi l’infortuni. Posidó, des de l’Olimp, sentí els precs del seu fill, i els va acceptar.

En posteriors cròniques ja anirem explicant més i mes aventures d’aquest valent, ardit, astut, i murri rei d’Ítaca, del llegendari Ulisses.

Parets del Vallès, és un municipi de poc més de 19.000 habitants (Igualada en té, actualment, sobre 42.000), situat a la comarca del Vallès Oriental, a 7 kilòmetres de la seva capital, Granollers, i a 23 kilòmetres de Barcelona. Té una superfície d’uns 9 km2 (més o menys com Igualada), i està situada a 92 metres sobre el nivell del mar, mentre que la capital de l’Anoia té una alçada mitjana de 330 metres sobre el nivell del mar.

El dissabte 22 de febrer, a primera hora de la tarda, a Parets del Vallès, en un Poliesportiu que, afortunadament, té més places d’aparcament que un centre comercial del Corte Inglés, l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí no va poder guanyar a domicili, per segona vegada, al Club Handbol Parets, de Parets del Vallès. En el primer partit en el que es varen enfrontar, a Igualada, els dos clubs varen empatar, i, en els dos següents enfrontaments, en terres vallesanes, l’equip local del Parets s’ha imposat als igualadins.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí) van jugar: Xavi Alonso Márquez i Miquel Baró Garcia com a porters i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Biel Homs Esteve, Eloi Puig Bisbal, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Èrik Angel Calopa, Oriol Minguito Mas, Roger Enrich Baya, i Martí Aguilera Gabarró, molt ben dirigits pels entrenadors Pol Calvet Porta i Edgar Marí Esclusa. Els pares delegats van ser novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavi Alonso Luquero. No va poder venir el jugador Roc Esteve Domènech.

Per part del Club d’Handbol Parets (Infantils) van jugar: el porter Joel Pérez Vera, i els jugadors de camp: Álex López Serrano, David Coll González, Èric Pérez Vera, Unai Conesa Martí, Bruno Díaz Ortigosa, Alex Sanz Gratacós, Guerau Puertolas Duce, Leo Romero Tomás, Andrés Fernández Ruiz, Lucas Puente Fernández, Julià Gabriel Espin Masikova, Mario Suárez Valverde, i Marcos Medina Ginés, dirigits per l’entrenador Pol Canet Romero.

En la primera part, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí va tenir un fluix començament, i va encaixar un marcador de 5 a 0 gols a favor dels vallesans. Fins passat el minut 10 de la primera part, el combinat igualadí no va poder marcar el seu primer gol, que situaria el marcador en 5 a 1 gols a favor de l’equip local. Cal dir que el porter paretà va estar sensacional durant tot el partit, aturant tot tipus de tirs dels igualadins, que es desesperaven veient que no hi havia manera que entrés la pilota a la porteria dels locals. El fet de tenir el porter del Parets tan meritòria actuació, ocasionava que els jugadors igualadins forcessin i ajustessin més del compte els seus tirs a porteria per tal d’intentar aconseguir el gol que tant se’ls resistia, provocant aquest fet, no obstant, que moltes vegades impactessin els seus tirs en els pals de la porteria, o bé sortissin a fora per poc. Tot i així, els anoiencs, es van anar acostant en el marcador i es van situar a la part final de la primera part a només un gol del Parets del Vallès, situant-se amb un marcador parcial de 8 a 7 gols. No obstant, arribats a aquest punt, els jugadors locals esperonats per les seves dues grans figures, els germans bessons Joel Pérez Vera (porter, amb el núm. 1) i Èric Pérez Vera (davanter, amb el núm. 17), van endossar als igualadins un parcial de 4 gols a 0, que va situar el marcador al final dels 25 minuts de la primera part en 12 a 7 gols a favor dels jugadors de l’equip local del Parets del Vallès. En aquesta primera part, l’àrbitre va xiular 5 penals a favor dels vallesans, que en van transformar 4 en gol i en varen errar un altre. L’àrbitre no va xiular cap penal a favor de l’equip anoienc. En aquest primer temps del matx, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts a dos jugadors de l’Igualada, als núms. 6 (Èrik Angel Calopa) i 38 (Martí Aguilera Gabarró), i no sancionar amb expulsió de dos minuts a cap jugador del Parets del Vallès.

A la segona part, l’equip visitant igualadí va sortir amb la il·lusió de capgirar el marcador, i el joc va estar més igualat entre els dos equips ja de bon principi. No obstant, la molt destacada actuació del porter local, que tot i així no va deixar pas petita la gran actuació dels dos porters igualadins, va seguir desesperant als davanters igualadins que van aconseguir fer-li forat més pels extrems que no pas pel centre de la porteria. L’equip igualadí es va buidar en el joc, ho va intentar tot, però no va aconseguir remuntar el marcador davant d’un equip, el Parets del Vallès, que va ser superior, i, sobretot, va estar més encertat en atac. El resultat parcial de la segona part fou de 11 a 9 gols, a favor dels vallesans. Finalment, el marcador, després dels 50 minuts de joc reglamentaris, va quedar fixat en 23 a 16 gols a favor del combinat de Parets del Vallès. En aquesta segona part, l’àrbitre del matx va xiular 2 penals més a favor del Parets del Vallès (7 durant el partit), que els va transformar tots dos en gol. I va xiular 3 penals a favor dels igualadins (3 durant el partit), que en va transformar un en gol, en va errar un altre, i va veure com el porter local en va aturar un altre. En aquesta segona part, l’àrbitre va sancionar amb expulsió de dos minuts a un jugador del Parets, el núm. 18 (Unai Conesa Martí), i també a un jugador de l’Igualada, el núm. 6 (Èrik Angel Calopa).

L’àrbitre del matx, Sr. Pau Punseti Bonachera, el mateix àrbitre que va xiular el darrer enfrontament entre els dos equips (el passat dissabte 14 de desembre de 2019, també a Parets del Vallès), va ser molt criticat per l’afició igualadina, i gens per l’afició del Parets. Els anoiencs es queixaven que no utilitzava el mateix reglament per xiular les actuacions dels dos equips. Tot i que segurament l’àrbitre no va tenir la seva tarda més afortunada en el món de l’arbitratge, no va influir en el resultat final del matx.

La intensitat i la tensió del partit, juntament amb algunes decisions arbitrals no gaire comprensibles, van provocar que els aficionats de les dues aficions no tinguessin tampoc la tarda més esportiva de la seva vida. Els igualadins, criticant contínuament les decisions d’un àrbitre no gaire encertat. I, els vallesans criticant als igualadins que es queixaven i lamentaven que se’ls aplicaven normes diferents que als paretans. En un moment àlgid, un aficionat vallesà va cridar “pallasso” a un aficionat igualadí que es queixava amb amargor que un jugador local havia aplicat una contundència fora de mida a un jugador igualadí, i, a sobre, no va veure cap sanció. El seny dels demés aficionats de les dues grades va fer que la tensió no augmentés, i, al final del partit, les dues aficions van aplaudir amb fervor a tots dos equips. Tot i reconèixer que les decisions arbitrals no s’han de criticar mai, i menys en un partit de categoria infantil, algunes actuacions arbitrals, pel fet d’aplicar criteris diferents per a cadascun dels dos equips, posen a prova la paciència i bona fe dels aficionats.

Cal assenyalar, ja per acabar aquesta crònica, que el bon joc igualadí, i la constància i empenta de l’equip, va fer que la derrota davant del Parets del Vallès s’entomés amb el cap ben alt, i amb la mirada posada en la jornada vinent davant del Granollers C a “Les Comes”. Desitgem seguir veient l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí) practicant un bon joc col·lectiu d’handbol i reprendre el camí de la victòria.

Força Igualada !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies