ACADEMIA IGUALADA C.H.I B 14 – HANDBOL PARETS 14
FLUIX COMENÇAMENT I UN BRILLANT FINAL DE PARTIT
ACADÈMIA IGUALADA-CLUB HANDBOL IGUALADA-INFANTIL B MASCULÍ ÉS UN EQUIP QUE HA LLUÏT AMB ORGULL EL SEU VESTIT.
El diumenge 3 de novembre, a les 10:00 hores, en el magnífic Pavelló Nou de “Les Comes”, s’ha disputat el cinquè partit de la lliga d’enguany (i final de la primera ronda) entre l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí i el Club Handbol Parets, de Parets del Vallès.
En la primera part, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí ha començat a jugar de manera tímida i fluixa i sense encert ofensiu, que ha finalitzat amb un marcador parcial de 4 a 8 gols a favor dels vallesans.
A la segona part, l’equip local igualadí ha seguit fil per randa les directrius que els han donat els seus dos entrenadors en el vestidor, i de mica en mica, l’equip igualadí ha anat encertant els tirs a gol, i tancant bé la seva defensa, fet que ha provocat que els jugadors paretans haguessin de tirar des de més lluny, provocant més errades en els tirs, mentre veien com els igualadins anaven retallant la distància en el marcador. Així s’ha arribat fins a un elèctric i emocionant minut final on els jugadors igualadins, serrant les dents i amb l’empenta dels campions, han aconseguit d’empatar un partit que a la primera part tenien ben perdut. No cal dir que l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí i la nombrosíssima afició igualadina han celebrat l’empat final a 14 gols com si d’una victòria es tractés.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí) han jugat: Xavi Alonso Márquez i Miquel Baró Garcia com a porters i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Roc Esteve Domènech, Biel Homs Esteve, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Èrik Angel Calopa, Oriol Minguito Mas, Martí Aguilera Gabarró, i Biel Noguera Díaz,
Entrenadors Pol Calvet Porta i Edgar Marí Esclusa.
Delegat: Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavi Alonso Luquero.
Hans Christian Andersen, és un reconegut escriptor i poeta del romanticisme danès. Va néixer en el si d’una família molt humil el 2 d’abril de 1805. El seu pare era sabater i la seva mare era bugadera, i es va quedar orfe de pare als onze anys. És conegut i estimat, sobretot, pels seus contes per a nens, tals com la Sireneta, l’Aneguet Lleig, el Soldadet de Plom, La Princesa i el Pèsol, i el Vestit Nou de l’Emperador, entre molts d’altres.
Tot i que alguns d’ells s’inspiraven en contes i llegendes nòrdiques, la majoria dels seus contes infantils foren fruit de la seva gran imaginació, i caracteritzats per una gran tendresa, sensibilitat, i, en no poques ocasions, també per un fi humor.
Mai no es va casar ni va tenir fills, i va morir a Copenhague el 4 d’agost de 1875, on, en el seu port, és mundialment coneguda l’estàtua de la seva sireneta sobre una roca.
“El Vestit Nou de l’Emperador” és un conte que Hans Christian Andersen va publicar el 1837, i, avui en dia, el seu títol ja ha esdevingut una expressió comuna.
En aquest conte de “El Vestit Nou de l’Emperador”, Andersen ens explica que fa molts i molts anys, en un país ben llunyà, hi havia un emperador la major afició del qual eren els vestits. En tenia moltíssims en els seus grans armaris, i cada dia en portava un de diferent i de ben llampant. Llargues eren les hores que es passava davant dels miralls emprovant-se vestits i robes de tots els colors i textures.
Tot i ser tan vanitós, no era mal governant, i els seus súbdits no el menystenien, inclús molts l’estimaven per la seva bonhomia.
Un dia es van presentar a palau, davant de l’emperador, un parell de murris que afirmaven ser uns grans sastres. Li van prometre que li podien confeccionar, només per a ell, un vestit meravellós i únic, que el convertiria en l’admiració del món sencer. A més, li van dir els dos sastres que seria un vestit magnífic i màgic a la vegada. Magnífic perquè seria teixit amb les millors teles i amb fils d’or, i màgic perquè aquell vestit només podria ser vist per les persones intel·ligents. El savis el podrien veure, però els rucs i els necis no el podrien veure per més que s’hi esforcessin. I, reblaren els dos sastres, que aquest fet seria de gran ajuda per a l’emperador, perquè així podria distingir entre els seus consellers savis dels seus consellers i súbdits entabanadors.
Els dos “espavilats” sastres foren contractats ràpidament per l’emperador que posà a la seva disposició una gran quantitat de diners (per a pagar la confecció del vestit) i de joies i d’or (per al guarniment del mateix). No cal dir que, aquells dos estafadors que es feien passar per sastres, van guardar i amagar bé tant els diners com les joies i l’or, i es posaren a fer funcionar uns telers que no teixien cap roba. Fingien estar teixint, encara que no feien més que repetir gestos i moure les màquines amb les mans buides, com si treballessin amb fils.
A mesura que anaven passant els dies, l’emperador estava més i més nerviós, perquè anhelava tenir acabat ja el seu meravellós i màgic vestit nou.
Un matí, va demanar al seu primer ministre que s’acostés als telers on treballaven els dos sastres per tal de veure com anava la fabricació i la confecció del seu vestit. I l’ancià primer ministre es va dirigir a les habitacions on els sastres havien habilitat el seu taller on va trobar als dos “vius” movent-se d’un cantó cap a un altre, com si treballessin atrafegats, però sense res a les mans ni a les màquines. En veure’l, els dos murris li van preguntar si li agradava el vestit que encara estava a mig fer, si no el trobava meravellós. El primer ministre no va gosar dir que no veia res, per no passar per ruc, i va dir que era preciós, i es va retirar a explicar a l’emperador com de bonic i de fantàstic era el vestit que li estaven confeccionant aquells dos sastres. L’emperador va posar cara de satisfacció, i de seguida va rebre també la visita dels dos entabanadors que li demanaven encara més or i més joies per al seu vestit nou.
Com el seu primer ministre li havia explicat les excel·lències d’aquella roba tan especial, no va dubtar l’emperador a donar-los tot el que els dos sastres li van demanar.
Des de palau, va córrer la notícia que l’emperador havia encarregat un vestit nou tan fantàstic i exclusiu que només les persones sàvies i intel·ligents podrien veure, i que, per contra, els rucs i els necis no el podrien pas veure.
Finalment, per al vanitós governant arribà el dia de la prova final del seu vestit nou. Els dos “vius” sastres van fingir emprovar aquell excels vestit a l’emperador que anava en roba interior i el van fer mirar davant d’un gran mirall. L’emperador es va veure nu, en calçotets, però per no passar per ase, va fingir que li agradava molt i que el trobava un vestit meravellós, digne d’un gran governant. I, amb el fantàstic i màgic vestit nou, es va passejar l’emperador davant dels seus cortesans, que, tots sense excepció, el van lloar i elogiar amb els més grans qualificatius per no passar per ruquets, mentre l’emperador passejava ben tibat i amb el cap ben alt.
Tot seguit, s’organitzà una gran desfilada per tal que tot el poble pogués admirar aquell fantàstic i sublim vestit nou de l’emperador del qual tant n’havien sentit a parlar. Mentre l’emperador anava ben altiu dalt del seu cavall, el poble, com els seus cortesans, no veien cap vestit però no paraven de lloar-lo fins a les estrelles.
El poble murmurava les excel·lències del vestit nou de l’emperador, fins que un nen va esclafir a riure i va dir en veu ben alta: però, si l’emperador va despullat. Llavors, la gent del poble, que fins a aquell moment no havien gosat a dir res, van començar a murmurar novament, primer en veu baixa i tot seguit a viva veu, que l’emperador anava despullat. Inclús els cortesans, i, finalment, l’entabanat emperador, avergonyit, se’n va adonar.
Quan varen anar a buscar als dos sastres estafadors, aquests ja havien fugit amb totes les monedes, joies, i or que havien anat guardant, i mai més se’ls va tornar a veure.
Aquest conte ens alerta contra la vanitat i contra la hipocresia, que impedeixen dir les certeses més obvies. Només un nen és capaç de cridar la veritat que tothom coneixia, però que tothom amagava per conveniència.
El diumenge 3 de novembre, a les 10:00 hores, en el magnífic Pavelló Nou de “Les Comes”, s’ha disputat el cinquè partit de la lliga d’enguany (i final de la primera ronda) entre l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí i el Club Handbol Parets, de Parets del Vallès.
Parets del Vallès, és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a 7 kilòmetres de la capital, Granollers. Parets del Vallès és creuada pel riu Tenes, que desemboca en el riu Besòs, i té una població de 19.000 habitants, anomenats paretans. La primera referència històrica d’aquest municipi és de l’any 878, però la primera vegada que s’utilitza el nom de Parets és el 904 (vila Parietes). Al segle XII s’imposà, definitivament, el topònim de Parets. Sembla que aquesta denominació, similarment a la de Parets d’Empordà (del municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, a la província de Girona), ha de correspondre’s amb l’existència de parets de construccions molt antigues com a nucli originari que conformaria la vila.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí) han jugat: Xavi Alonso Márquez i Miquel Baró Garcia com a porters i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Roc Esteve Domènech, Biel Homs Esteve, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Èrik Angel Calopa, Oriol Minguito Mas, Martí Aguilera Gabarró, i Biel Noguera Díaz, ben dirigits pels entrenadors Pol Calvet Porta i Edgar Marí Esclusa. Els pares delegats han estat novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavi Alonso Luquero. No ha pogut venir el jugador Roger Enrich Baya, i no ha pogut jugar per lesió el jugador Eloi Puig Bisbal, tot i que ha vingut, assegut a la banqueta, a animar als seus companys. També ha comptat la banqueta igualadina amb la visita de l’enyorat Jan Marí Esclusa, actual jugador del F.C. Barcelona, que, lesionat, no s’ha volgut perdre el partit dels seus antics amics i companys.
Per part del Club d’Handbol Parets han jugat: Álex López Serrano, David Coll González, Joel Pérez Vera, Èric Pérez Vera, Unai Conesa Martí, Bruno Díaz Ortigosa, Guerau Portolas Duce, Leo Romero Tomás, Andrés Fernández Ruiz, Julià Gabriel Espin Masikova, i Mario Suárez Valverde, dirigits per l’entrenador Pol Canet Romero.
El partit jugat al complex poliesportiu de “Les Comes” ha comptat, com sempre, amb una molt nodrida afició igualadina com a públic que no s’ha cansat, en tot moment, d’animar fervorosament al combinat igualadí. Tampoc ha estat minsa l’educada afició vallesana.
En la primera part, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí ha començat a jugar de manera tímida i fluixa i sense encert ofensiu. Només cal dir que el primer gol igualadí ha vingut quan ja es portaven més d’onze minuts de joc i el marcador reflectia un 0 a 4 a favor dels paretans. De mica en mica, l’equip de la capital de l’Anoia ha anat entrant en el partit que veia com finalitzava la primera part amb un marcador parcial de 4 a 8 gols a favor de l’equip visitant del CH Parets. Costava que els igualadins marquessin gols, tot i algun contraatac encertat, i, la seva defensa, tot i no ser tan permeable com en partits anteriors, no tenia la consistència necessària per contenir els atacs dels jugadors vallesans. No s’ha xiulat cap penal per part de l’àrbitre en aquesta primera part, ni a favor de l’equip local igualadí, ni tampoc a favor de l’equip visitant paretà. Cap jugador igualadí ha estat sancionat tampoc en aquesta primera part amb la pena de dos minuts d’expulsió.
A la segona part, l’equip local igualadí ha seguit fil per randa les directrius que, de ben segur (i amb notable encert) els han donat els seus dos entrenadors en el vestidor. El caràcter i la posició en el camp han estat ferms des del primer moment de la segona part, i amb il·lusió i convenciment de poder capgirar l’advers marcador amb què havia acabat la primera part. De mica en mica, l’equip igualadí ha anat encertant els tirs a gol, i tancant bé la seva defensa, fet que ha provocat que els jugadors paretans haguessin de tirar des de més lluny, provocant més errades en els tirs, mentre veien com els igualadins anaven retallant la distància en el marcador. Així s’ha arribat fins a un elèctric i emocionant minut final on els jugadors igualadins, serrant les dents i amb l’empenta dels campions, han aconseguit d’empatar un partit que a la primera part tenien ben perdut. No cal dir que l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí i la nombrosíssima afició igualadina han celebrat l’empat final a 14 gols com si d’una victòria es tractés. En aquesta segona part l’equip igualadí ha disposat d’un penal xiulat al seu favor que no ha estat convertit en gol, i l’àrbitre tampoc no ha xiulat cap penal a favor del CH Parets. Cal destacar que cap jugador igualadí ha estat penalitzat amb sanció d’expulsió de dos minuts, però sí diversos jugadors visitants vallesans.
L’empat final a 14 gols entre l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí i el Club Handbol Parets ha estat just pels mèrits vistos en el terreny de joc, i suposa, per a ambdós equips, aconseguir el primer punt a la lliga, atès que tots dos equips havien perdut fins ara els primers quatre partits de lliga.
L’àrbitre del partit, Sr. David Malpartida Tous, ha estat just i no ha influït en el marcador, tot i que una part de l’afició igualadina s’ha queixat de ser molt permissiu amb el joc dels vallesans i gens amb el dels anoiencs.
L’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí ha començat fluix el partit, però l’ha acabat pletòric i amb l’orgull de vestir (sense anar despullats) la samarreta del Club Handbol Igualada.
La propera setmana s’inicia la segona ronda de la lliga amb la visita a la pista del sempre difícil equip del Sant Antoni Voramar. Desitgem veure als jugadors igualadins lluir orgullosos el vestit del Club Handbol Igualada tal i com ho han fet, amb empenta, il·lusió, i encert, en la segona part del seu partit contra el CH Parets. Força Igualada !