l’infantil masculí B perd en un partit amb dues cares

C.H.CANOVELLES 32 – ACADEMIA IGUALADA C.H.I 14

UN BON COMENÇAMENT I UN PÈSSIM FINAL DE PARTIT: L’ACADÈMIA IGUALADA-CLUB HANDBOL IGUALADA-INFANTIL B MASCULÍ ÉS UN EQUIP QUE HA PERDUT LA FORÇA.

Qui ha estat l’home més fort que ha viscut mai? La resposta ens la dona l’Antic Testament, en el Llibre dels Jutges, en el Capítol 16.

Israel estava ocupada pels filisteus. Els filisteus eren un poble de temibles guerrers que, en l’època de les Dotze Tribus d’Israel, abans de l’època dels Reis que s’iniciaria amb el jove David, ocupaven militarment tota la zona de Canaan.

Un bon jueu, anomenat Manóah, estava afligit perquè no tenia fills atès que la seva dona era estèril. Un dia se’ls va aparèixer un àngel que els va anunciar que tindrien un nen, que seria un nazireu, i que esdevindria l’alliberador d’Israel dels filisteus. Qui eren els nazireus? Eren uns servents especials de Jehovà que no es podien tallar mai els cabells.

Mesos més tard, Manóah i la seva dona van tenir un preciós fill que es va dir Samsó. Jehovà va voler que fos tan fort que, ja de jove, quan es dirigia de camí cap a trobar-se amb els filisteus va veure un enorme lleó que anava cap a ell fent uns grans rugits. Samsó es va abalançar sobre el gran lleó i només amb les seves dues mans el va matar, sense fer servir cap espasa, ni llança, ni ganivet. Ens explica també el Llibre dels Jutges que Samsó fou nomenat Jutge d’Israel, càrrec que va ostentar durant vint anys, després que matés més de mil filisteus armat només amb la mandíbula d’un ase.

Un dia Samsó es va enamorar perdudament de la bella Dalila. Les autoritats filistees, quan varen conèixer el festeig de Samsó amb Dalila, van pregar a la dona que intentés esbrinar d’on provenia la força sobrehumana de Samsó, i, a canvi, li lliurarien mil cent monedes d’argent.

Dalila va acceptar el suborn, i va preguntar a Samsó d’on venia la seva força. Aquest li va dir que havia de ser lligat amb set cordes noves i assecades. Ella ho va comunicar a les autoritats i li van parar una trampa. Samsó es va deixar atrapar amb les set cordes lligades a les seves mans i, quan els filisteus ja començaven a creure’s vencedors, va trencar-les fàcilment i els va expulsar de casa seva.

Un altre dia, Dalila va dir a Samsó que s’havia burlat d’ella i que havia de confiar-li d’on venia la seva enorme força. Samsó li va respondre que si el lligaven amb cordes noves sense estrenar, perdria tota la força i seria un home normal. Dalila va esperar que Samsó s’adormís i el va lligar amb cordes noves, i després va cridar: Samsó, els filisteus són aquí! No obstant Samsó, una vegada més, va trencar les cordes com qui trenca un fil de cosir.

Dalila es va fer pesada amb Samsó insistint de totes les maneres possibles com podia perdre la seva força, fins que un dia Samsó, vençut per la seva insistència, li va dir la veritat: estava consagrat a Jehovà des del néixer com a nazireu i no s’havia tallat mai els cabells. La seva força provenia dels seus cabells lligats amb set trenes. Si mai ocorria que li tallaven els cabells, perdria tot el seu descomunal vigor.

Dalila va saber que Samsó aquesta vegada li havia confiat la veritat i avisà als filisteus perquè vinguessin aquella nit a casa seva amb tisores per tallar els cabells i amb totes les monedes promeses. Dalila feu que Samsó s’adormís sobre la seva falda i un filisteu, acte seguit, li va tallar les seves set trenes de cabells. Dalila, després, va cridar Samsó: els filisteus són aquí! Aquest es va aixecar d’un bot però, amb tota la tristor del seu cor, va poder comprovar que havia perdut tota la seva enorme força i va ser capturat i lligat pels filisteus. Aquests li varen buidar els dos ulls i el lligaren, amb dues cadenes de bronze, a una premsa de la presó de Gaza per tal que molgués gra dia rere dia.

Passà el temps, fins que un jorn el van treure de la presó per tal de dur-lo al Temple del déu dels filisteus, Dagon, on els magistrats i tots els caps militars filisteus es van aplegar per tal de celebrar una gran cerimònia religiosa en honor de Dagon i burlar-se de Samsó, que va ser lligat entre dues columnes del Temple.

Atès que des del seu empresonament havien transcorregut molts dies i el cabell li havia tornat a créixer molt, Samsó va pregar que Jehovà li retornés tota la seva força, i, aferrat a les dues columnes que sostenien el temple de Dagon, va començar a empènyer fort amb la mà dreta i amb la mà esquerra fins a fer caure, ara una i després l’altra, les dues columnes que sostenien tot l’edifici. Aquest fet va provocar l’ensorrament total del Temple de Dagon amb la mort de tots els tres mil alts dirigents filisteus que havien assistit a la cerimònia. Així es va iniciar el declivi dels filisteus.

La seva família, més tard, va anar a rescatar el cos de Samsó que fou enterrat a la sepultura del seu pare.

El passat dissabte 26 d’octubre, a les 19:00 hores, a la vila de Canovelles, de 16.300 habitants, situada a tocar de Granollers, en la comarca del Vallès Oriental, va disputar-se, en el Pavelló Esportiu de Ca la Tona, el quart partit de la lliga d’enguany entre el local Club d’Handbol Canovelles i l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí.

Cal dir que el Pavelló Esportiu del Canovelles és una pista acollidora, i que el partit va començar amb uns dotze minuts de retard.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí) han jugat: Xavi Alonso Márquez i Miquel Baró Garcia com a porters i, com a jugadors de camp: Roc Esteve Ramon, Roc Esteve Domènech, Biel Homs Esteve, Bru Margalef Vilaseca, Guiu Gómez Costa, Jan Rojo Hornos, Lluc Pons Places, Èrik Angel Calopa, Oriol Minguito Mas, Roger Enrich Baya, Martí Aguilera Gabarró, i Biel Noguera Díaz, dirigits pels entrenadors Pol Calvet Porta i Edgar Marí Esclusa. Els pares delegats foren novament la Maria Jesús Garcia Ruiz i el Xavi Alonso Luquero. No va poder venir el jugador Eloi Puig Bisbal per lesió.

Per part del Club d’Handbol Canovelles han jugat: Biel Sarrión Oliver, Pau Galera Fuentes, Pol Alcaraz Cepero, Max Rambags Machado, Hugo Jiménez Montes, Pau Sais Ordóñez, Pol Benítez Casacuberta, Ferran Bogallo Romera, Raul Contreras Garrido, Rubén González Pérez, Pau Martínez González, Rubén Cantos García, Jan Montes García, Iker Granado Rubio, Abel García Tomás, Marc Espallargas Abad, i Marcel Ponce López, dirigits per l’entrenador José Luis Santos Merino.

El partit jugat al Pavelló Poliesportiu Municipal de Canovelles va comptar amb una nombrosa afició com a públic, tant local com visitant igualadina, que va tenir un comportament esportiu i educat. És un joiós fet que sigui habitual que la delegació igualadina que dona suport a l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí sigui molt nombrosa i animi en tot moment al seu equip.

En la primera part, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí va iniciar el seu joc amb una ordenada defensa i ben tancada, i amb un elèctric joc d’atac que va desesperar l’equip local i li va fer cometre nombroses errades en les passades, i va permetre situar-se l’equip igualadí amb dos gols d’avantatge en el marcador cap al minut 15 del primer temps. En definitiva, l’equip anoienc havia començat i encarat molt bé el partit fins aquell moment amb un bon joc col·lectiu i que donava esperances a la nombrosa afició igualadina que venia de rebre, fins a aquell moment, tres derrotes consecutives (dues a casa, i una a fora) molt contundents en front del Sant Antoni Voramar, del Mataró, i del Palafrugell. Arribats sobre el minut 15, els entrenadors igualadins varen canviar l’equip de dalt a baix i l’empenta inicial dels jugadors anoiencs es va dissoldre i va deixar pas a un Canovelles que es va créixer, va enllaçar ràpids contraatacs letals, i va empatar el partit i es va situar inclús amb cinc gols d’avantatge al final de la primera part, que va acabar amb un marcador amb clar avantatge del Canovelles per 15 a 10 gols. En aquesta primera part, l’àrbitre va xiular tres penals a favor de l’equip local del Canovelles, que només en transformà un en gol, atès que els altres dos foren aturats pels porters igualadins. A la seva vegada, els jugadors igualadins disposaren de tres llançaments des del punt de penal també en aquesta primera part, i els transformaren tots tres en gol. Cal indicar també que dos jugadors igualadins: Jan Rojo Hornos i Biel Esteve Aguilera foren sancionats amb pena d’expulsió de dos minuts.

A la segona part, l’equip local del Canovelles, que és Infantil de Segon Any, i tenia més potencial físic per aquest motiu, va imposar el seu joc davant un equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí que havia perdut ja tota la seva força inicial i no trobava espais en atac, repetint una i una altra vegada una mateixa jugada atacant que no funcionava. L’equip igualadí, que és Infantil de Primer Any, havia perdut la brúixola del partit, havia desaparegut la seva inicial intensitat defensiva, i havia perdut l’encert en el tir a porteria. En definitiva, a l’equip local del Canovelles, en aquesta segona part, no li va caldre de fer un bon joc per guanyar clarament també el segon temps i el matx atès que l’equip igualadí estava perdut i enfonsat a la pista, sense ànima i amb una feble defensa, sense idees en atac, i amb una desesperant falta de punteria quan tirava a gol. El resultat final de la segona part del partit fou una victòria clara i merescuda de l’equip local que es va imposar als igualadins amb un parcial de 17 a 4 gols, acabant el matx amb un resultat final de 32 a 14 gols a favor de l’equip del Canovelles tal i com reflecteix l’Acta Arbitral (tot i que qui escriu aquesta crònica va poder comprovar com, al final del partit, el marcador reflectia en vermell un resultat de 32 a 15 gols a favor de l’equip del Canovelles, és a dir, indicava un gol més per als igualadins. En aquesta segona part, l’àrbitre va xiular fins a cinc penals més a favor de l’equip igualadí, que fruit del seu mal moment de joc, no en va marcar ni un (quatre foren tirs errats, i un fou aturat pel porter local). En aquesta segona part, cap jugador igualadí fou amonestat amb dos minuts d’expulsió, i, en canvi, sí que foren amonestats amb aquest càstig dos jugadors del Canovelles, els que portaven els dorsals 13 (Marcel Ponce López) i 21 (Hugo Jiménez Montes).

L’àrbitre del matx, del qual en desconeixem el nom, fou correcte i imparcial i no va influir ni en el joc ni el resultat final del partit.

La decepció de l’afició igualadina al final del partit era enorme. Porta l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí, fins al moment, quatre partits jugats, dos a casa i dos a fora, i tots quatre han acabat amb contundents derrotes i amb l’equip enfonsat.

Cal una reacció ràpida dels dos entrenadors igualadins per aixecar i tornar a animar l’equip igualadí. Des de tot l’afecte del món, cal dir que fa falta una feina més intensa i efectiva dels místers en la direcció del joc igualadí, i caldrà assajar, i molt, noves jugades d’atac i de contraatac, així com la tècnica de tirar penals.

L’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí ha perdut la força, però la tornarà a recuperar de ben segur amb la bona mà i la intel·ligència dels seus dos entrenadors i amb l’ànima que hi posaran els jugadors igualadins. Aquest equip tornarà a tenir la força de Samsó.

Pagarà els plats trencats el Parets del Vallès, rival de la propera setmana a “Les Comes”?

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies