Contundent victória per l’infantil masculí B

BRILLANT TRIOMF IGUALADÍ: L’ACADÈMIA IGUALADA-CLUB HANDBOL IGUALADA-INFANTIL B MASCULÍ VA ESTRENAR EL NOU PAVELLÓ DE “LES COMES” AMB UNA CONTUNDENT VICTÒRIA EN PARTIT AMISTÓS SOBRE L’EQUIP DEL CLUB HANDBOL PARDINYES DE LLEIDA.

 

El passat dissabte 28 de setembre, a les 11:30 hores del matí, l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí va estrenar el Pavelló Nou de “Les Comes” en un entretingut partit d’handbol amb l’equip del Pardinyes de Lleida. El Pavelló Nou és una preciosa pista poliesportiva acabada d’estrenar, amb una gran il·luminació natural, de colors blanc i blau suau, on hi abunda també la càlida fusta, amb molt bona accessibilitat (amb ascensor i tot), i que compta inclús amb un doble marcador electrònic de molt bona visió, tant des de la grada del públic com des de la pista de joc.

Lleida és la ciutat capital de la província d’igual nom, a més de ser la capital de la comarca del Segrià. Compta amb una població de 137.900 habitants, segons dades del 2018, i està banyada pel riu Segre, afluent de l’Ebre.

Lleida rebia el nom d’Ilerda durant el període romà, atès que era la capital del poble iber dels ilergets, i estava situada en un turó a la vora del riu Sicoris (l’actual Segre). Durant la dominació àrab de la ciutat (719-1149), és a dir, durant més de quatre segles, es denominaria Larida. L’octubre de 1149, després de gairebé set mesos de setge, Lleida (Larida) és conquerida pels cristians als musulmans per part del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (juntament amb el Comte Ermengol d’Urgell).

La Festa Major de Lleida se celebra el dia 11 de maig, en honor del seu patró Anastasi, que fou un soldat romà fill de Lleida que va morir martiritzat a Badalona (la Baetulo romana) per ordre de l’emperador Dioclecià (gran perseguidor dels cristians) l’any 303. La Festa de la Tardor coincideix amb la festivitat de Sant Miquel (29 de setembre), i amb la fira agrària que porta el seu nom.

També cal remarcar que Pardinyes és un barri de Lleida (que l’any 2008 tenia 12.600 habitants). Està situat a l’est de Lleida, formant part dels extramurs de la ciutat, i que, bàsicament, va ser un conjunt de camps de conreu i de masies fins a mitjans del segle XX. Per a situar millor al lector, direm que el barri de Pardinyes té com a construcció destacada l’estació de RENFE, actualment denominada Lleida-Pirineus, on s’atura l’AVE.

Finalment, dir que no podem parlar de Lleida si no esmentem, ni que sigui breument, la història del cap del poble iber dels ilergets, Indíbil, que, conjuntament amb Mandoni, cap del poble iber dels ausetans (que tenia a Ausa com a capital principal, l’actual Vic, capital de la comarca d’Osona), van dur de corcoll a romans i a cartaginesos.

En el marc de la Segona Guerra Púnica que van lliurar Cartago i Roma, a mitjans del segle III abans de Crist, en bona part de la península ibèrica, ens trobem que els pobles ibers dels ilergets (que tenien com a cap a Indíbil) i dels ausetans (que tenien com a cap a Mandoni) van haver de lluitar primer com a aliats dels cartaginesos contra Roma, i després (convençuts o enganyats, perquè els historiadors no es posen d’acord al respecte, pels romans) van lluitar a les ordres del general Publi Corneli Escipió contra les tropes cartagineses d’Asdrúbal Barca. Quan es varen donar compte Indíbil i Mandoni que els romans els usaven com a tropa militar contra els cartaginesos i que, una vegada s’acabés la guerra, no marxarien de les seves terres i no els donarien la independència promesa, es varen aixecar en armes contra els romans. Després de successives batalles, foren derrotats definitivament pel general romà Luci Manli Acidino. Indíbil morí en la lluita, i Mandoni i d’altres capitostos ibers foren capturats posteriorment pels romans i executats. Avui en dia, hi ha una preciosa estàtua en bronze a Lleida que representa els caps dels pobles ilergets i ausetans (Indíbil i Mandoni) que varen lluitar per la independència dels seus pobles.

El partit (amistós) disputat a Igualada, en el Pavelló Nou tal i com hem dit, ens va mostrar un equip igualadí molt ben conjuntat i netament superior als jugadors lleidatans del Pardinyes com va evidenciar el marcador final del matx, i que, en tot moment, va ser recolzat per la nombrosa afició igualadina que animava a l’equip anoienc des de la grada. Cal destacar que quan parlem de “nombrosa afició igualadina”, afortunadament, és una expressió que es va repetint partit rere partit.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí) han jugat: Xavi Alonso i Miquel Baró com a porters i, com a jugadors de camp: Èrik Angel, Roc Esteve Ramon, Guiu Gómez, Oriol Minguito, Lluc Pons, Eloi Puig, Jan Rojo, Biel Homs, Roc Esteve, Bru Margalef, i Roger Enrich, magistralment dirigits pels entrenadors Pol Calvet i Edgar Marí. Els pares delegats foren novament la Maria Jesús Garcia i el Xavi Alonso. No va poder venir el jugador Martí Aguilera.

Atès que no va ser un partit oficial, no es va aixecar Acta del partit i per això altra vegada no podem indicar en aquesta crònica ni els noms dels jugadors de l’equip del Pardinyes de Lleida, ni el dels seus entrenadors, ni el nom de l’àrbitre del matx.

El comportament de la nombrosa afició que va gaudir del partit com a públic, tant local igualadina com visitant lleidatana, va tenir en tot moment un comportament esportiu i respectuós envers els dos equips.

En la primera part, l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantils B Masculí va practicar un joc d’handbol d’alt nivell, i molt ordenat i conjuntat en totes les línies. Els jugadors lleidatans s’estavellaven una i una altra vegada contra la impenetrable muralla defensiva igualadina. Els anoiencs van tenir, així mateix, un molt bon joc en atac i en contraatac, practicant també un bon joc d’anticipació que els va permetre d’aconseguir prendre als rivals un gran nombre de pilotes. Es va notar la bona mà dels dos entrenadors igualadins en la feina de compensar dins del combinat actual tant les noves incorporacions com les baixes respecte a l’equip de la temporada anterior. En resum, el joc dels anoiencs en aquesta primera part va ratllar la perfecció i va ser abassegador, amb una contundent dominació tant del partit com del marcador, que va acabar els primers vint-i-cinc minuts amb un resultat de 17 a 2 gols a favor dels igualadins. En aquesta primera part es va xiular només un penal, que fou a favor de l’equip de casa i que el jugador local va transformar en gol.

A la segona part, seguint segurament instruccions dels seus dos entrenadors, l’equip local igualadí va aixecar el peu de l’accelerador i va sortir més relaxat i menys contundent, tot i que el joc dels anoiencs seguia sent ordenat i efectiu. Va continuar practicant un bon joc d’anticipació, que va permetre continuar robant moltes pilotes a l’equip lleidatà, encara que jugant a un ritme vistosament més lent i pausat en comparació amb el ràpid i àgil jugat a la primera part. Era evident que l’equip igualadí, molt superior als jugadors del segrià, no volia humiliar als jugadors visitants amb un resultat d’escàndol, dels quals és just destacar la molt bona actuació del porter lleidatà. El resultat final de la segona part del matx fou una victòria contundent de l’equip local, que es va imposar als lleidatans amb un parcial de 8 a 4 gols, acabant el partit amb un resultat final de 25 a 6 gols a favor de l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Infantil B masculí). En aquesta segona part, l’àrbitre va xiular quatre penals més a favor de l’equip local, que en va marcar només un, atès que el porter visitant del Pardinyes en va aturat dos, i l’altre va ser errat pel jugador igualadí a l’anar la pilota a la fusta de la porteria visitant. Com a prova del joc net i respectuós que es va veure a la pista del Pavelló Nou de “Les Comes”, cal destacar que l’àrbitre no va ensenyar cap targeta groga (ni tampoc cap targeta vermella) a cap jugador dels dos equips, ni tampoc va practicar cap expulsió temporal de dos minuts a cap dels jugadors dels dos equips.

A mode de conclusió, cal indicar que bon el joc i la bona conjunció de línies de l’equip igualadí va causar una molt grata impressió a la seva afició. Com a únics punts a millorar es podrien indicar els penals errats, atès que de cinc penals a favor només dos es van transformar en gol, i la falta de punteria en molts dels tirs a porteria, atès que, tot i la contundència del marcador final, el porter visitant (que va acabar el partir ben suat i ben cansat) va aturar un nombre significatiu de tirs igualadins.

Seguim esperant l’inici de la competició oficial de la lliga amb delit perquè intuïm que l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Infantil B Masculí enguany pot acabar molt i molt lluny en la classificació final. Tant de bo així sigui !

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies