empat de l’alevi masculí A en un partit intrascendent

EMPAT A BARBERÀ DEL VALLÈS, EN EL DARRER PARTIT DE LA TEMPORADA, ENTRE ELS ALEVINS-A DE L’ACADÈMIA IGUALADA-CLUB D’HANDBOL IGUALADA I EL BM BARBERÀ !

 

Aquest dissabte 25 de maig, els Alevins-A de l’Acadèmia Igualada-Club d’Handbol Igualada han visitat el modern, magnífic, i espectacular Pavelló Esportiu IEM Elisa Badia, en el darrer partit de la temporada, on han disputat un bonic i intranscendent (de cara a la classificació final) amb l’equip local del BM Barberà. El resultat final del matx ha estat d’un salomònic empat entre els dos equips, que han guanyat una part cadascú i han empatat les altres dues parts. En el partit d’anada, disputat a “Les Comes” d’Igualada, el passat dissabte 4 de maig, ambdós equips també varen empatar el partit. Hem parlat d’un salomònic empat entre els dos equips. D’on prové la paraula salomònic? Del rei Salomó, rei bíblic d’Israel entre el 970 i el 931 abans de Crist? ? Qui va ser el rei Salomó?

Explicàvem en la crònica del passat dissabte 2 de febrer d’enguany, relativa al vibrant partit disputat al Pavelló Poliesportiu de “Les Comes” d’Igualada entre l’equip de la capital de l’Anoia i els Alevins-A del KH7 BM Granollers-Miquel Prat, la història bíblica del jove pastor David que, protegit per Déu (Jehovà), va guanyar en un combat singular al gegant guerrer filisteu Goliat amb un encertat cop de fona al mig del front. Posteriorment, David esdevindria rei d’Israel, i tindria com a capital del regne d’Israel la ciutat de Jerusalem.

Ja coronat, el rei David va perdre el cap per la bella Betsabé, que estava casada amb un lleial general del rei. Tot i estar prohibit, va jaure amb ella i Betsabé va quedar embarassada del rei David mentre el seu marit, el valent general del rei, moria en el front lluitant contra els filisteus. El profeta Natan va reprendre al rei David per la seva indecorosa conducta i li va predir que el fruit del seu adulteri moriria al poc de néixer, i així va succeir per a desesperació de la parella. Ja casat el rei David amb la vídua Betsabé, aquesta va tornar a quedar novament embarassada. Va néixer un altre nen (corria l’any 1011 abans de Crist), al qui posarien de nom Shlomó (que en hebreu vol dir “pau”). Ara, el profeta Natan sí que va beneir aquest nen legítim. El rei David va tenir més fills (tant de relacions “legítimes” com de concubinatge amb altres dones), però el seu hereu legítim, Salomó, seria qui heretaria el Regne d’Israel a la seva mort.

Salomó, de la Dinastia de David, seria ungit Rei d’Israel del 970 (que es corresponia amb l’any 476 de la sortida del poble d’Israel d’Egipte guiat per Moisès) al 931 abans de Crist. Després que Salomó es convertís en rei d’Israel, Déu (Jehovà) li va preguntar quin don volia que li concedís. El rei li va respondre que era jove i que no tenia experiència, per això li demanava que li concedís saviesa per saber cuidar al seu poble. A Déu (Jehovà) li va plaure molt aquella resposta, i li va contestar que, atès que li havia demanat saviesa, el convertiria en l’home més savi del món. A més, li va dir que el faria molt ric, i, si seguia el camí de les seves ensenyances, el faria viure molts anys.

Aprofitant una època de pau en el seu territori, el rei Salomó es volcà en la construcció de grans obres per tot el país: palaus, magatzems per a la conservació del gra i dels aliments, quadres per als animals, etc. Va teixir una xarxa de pactes i d’aliances internacionals: amb el Faraó d’Egipte (Psusenes II), amb el rei Hiram I de Tir, etc. Va posar en marxa també la indústria del ferro i del coure que s’extreien de la Mar Morta i de la Península del Sinaí, però, la seva gran obra, es va dur a terme a la capital del regne, a Jerusalem. Hi va ordenar la construcció d’un gran i magnífic temple per al poble d’Israel on es guardaria l’Arca de l’Aliança, hi va ordenar la construcció d’un gran palau reial, i també hi va manar d’aixecar una gran muralla al voltant de tota la ciutat. Amb aquestes obres culminades, Jerusalem va esdevenir una gran capital del Regne d’Israel curulla de riquesa i de poder. Segons l’Antic Testament, en el Llibre dels Reis, el pes de l’or que cada any arribava al rei Salomó era de sis-cents seixanta-sis talents, sense comptar els tributs dels mercaders, dels negociants, de tots els reis nòmades, i dels governadors dels país.

El seu palau era fastuós, i el rei es va fer construir un tron d’ivori recobert d’or, que estava situat al capdamunt de sis escales on hi havia col·locats dotze lleons drets, i totes les copes del palau reial eren d’or.

Ara bé, a més de per les seves riqueses, el rei Salomó va ser conegut i admirat a tot Israel i a moltes altres contrades per la seva saviesa. La gent del poble anava a veure’l perquè els ajudés amb els seus problemes. Era reputada, a més de la seva saviesa, la seva bondat i la seva equanimitat a l’hora d’impartir justícia.

A l’Antic Testament (1Re 3, 3-28) se’ns explica un cas complicat dels seus súbdits que va haver de resoldre amb justícia, bondat i saviesa: el de les dues mares que pretenien ser mares del mateix fill. Dues dones van demanar justícia davant del rei Salomó. Ambdues dones deien ser la mare autèntica d’un nadó portat davant del rei. Explica el text bíblic que dues dones vivien juntes en una mateixa casa amb els seus servents. Les dues estaven embarassades i van infantar amb només tres dies de diferència. Ambdues tenien el seu nadó estimat al seu costat a l’hora de dormir en el seu jaç. Una nit, el fill d’una d’elles va morir. Aleshores, mentre l’altra dona i el servei dormia, es va llevar i va substituir el seu fill mort pel fill viu de l’altra dona. Quan a la matinada, la dona a qui havia substituït el seu fill es va llevar per donar-li el pit, el va trobar mort, però, en fixar-s’hi bé es va adonar que aquell no era el seu fill, i que, el seu veritable fill era el que tenia al seu costat l’altra dona, fet que aquella negava amb vehemència. Quina era la veritable mare d’aquell nadó en un moment històric on encara faltaven tres mil·lennis perquè existissin les proves d’ADN?

Salomó va meditar la solució a aquell difícil problema que se li plantejava: qui era la mare autèntica d’aquell nadó a la qual les dues mares pretenien com a fill propi?

En aquestes que el rei Salomó, tenint present davant seu a les dues dones, i al mig al nadó, va ordenar al cap de la seva guàrdia que s’apropés, que desembeinés la seva espasa, que partís aquell nadó pel mig, i que en donés la meitat a cadascuna de les dues dones. Així, va dir, es faria justícia i les dues suposades mares estarien contentes. Una d’elles va dir de seguida que hi estava d’acord i que ho veia just. L’altra, en canvi, ràpidament es va posar a xisclar, a plorar, i a demanar de genolls i a suplicar que no tallés per la meitat al nadó, perquè acceptava que l’altra dona era la seva mare. En sentir aquestes dues respostes, el rei Salomó va veure que el seu ardit per reconèixer a la veritable mare havia funcionat: la tenia al seu davant somicant i pregant que no tallessin al nadó pel mig, tot acceptant de perdre’l per sempre lliurant-lo (viu) a l’altra dona. Va ordenar al cap de la seva guàrdia que tornés a embeinar la seva espasa, que tanqués a la presó per mentidera a la dona que havia acceptat que se li lliurés la meitat del nadó, i que donés el nen a la dona que suplicava plorant que no tallessin al petitó per la meitat, perquè aquesta era la veritable mare del nadó, atès que havia preferit perdre’l per sempre i lliurar-lo a l’altre dona abans que se li llevés la vida, cosa que l’altra dona no havia fet, i havia acceptat la mort del nen al consentir que el tallessin per la meitat. Una veritable mare mai no acceptaria cap mal per al seu fill.

En ser conegut el resultat d’aquest judici per tot Israel, el poble va lloar encara més la saviesa divina que tenia el seu rei. Des d’aquell dia, la justícia salomònica es coneix també com aquella que dona a cadascú la meitat per fer a tothom content.

El savi rei Salomó va regnar durant quaranta anys, i, a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David. El seu fill gran, Roboam, el succeí com a nou fill d’Israel.

Per acabar la història que expliquem del rei Salomó direm que, segons ens explica amb detall l’Antic Testament en el Primer Llibre dels Reis (1Re 11,3), aquest rei s’assemblà molt al seu pare David. En què?, es preguntarà el lector d’aquesta crònica, doncs en el seu amor fora de mida per al sexe femení, atès que segons el paratge bíblic indicat “va tenir set-centes dones reines i tres-centes concubines; i les seves dones van desviar el seu cor”. Cal dir, però, que als grans reis i senyors d’aquelles èpoques, una manera de presentar-los als demés com a molt grans i com a magnífics, era atribuir-los un gran nombre de dones (ja sigui en matrimoni o en concubinatge, ja sigui de manera real -difícil de creure-, o bé de manera figurada, a mode de viril lloança).

Com hem explicat al començar aquesta crònica, el partit darrer d’aquesta temporada 2018-2019 per a l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) fou aquest dissabte 25 de maig, a les esplèndides (inclús es podria dir que salomòniques, per la seva sumptuositat i magnificència) instal·lacions esportives de l’I.E.M. Elisa Badia on juguen els Alevins-A del BM Barberà.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat: Miquel Baró i Xavi Alonso com a porters, i, com a jugadors de camp: Èrik Angel, Lluc Pons, Guiu Gómez, Eloi Puig, Jan Marí, Alex Arribas, Jan Rojo, Roc Esteve, Oriol Minguito, Gabi Cuevas, i Damià Pou, dirigits de manera excel·lent “cum laude” pels entrenadors Roger Calzada, Jana Elvira, i Edgar Marí. En aquest partit la potent plantilla igualadina dels Alevins-A estava al complet.

Per part del Club Handbol BM Barberà (Alevins-A) han jugat: Kilian Navarro, Martí Sobrino, Alex Fernández, Dante Companys, David Torres, Daniel Rosa, Bertran Otal, Alex Gil, Pedro Lucas, y Carla Sánchez, entrenats i dirigits per Eric González.

Abans de continuar amb la crònica amb el detall del partit i les seves parts, indicarem que l’ordre que s’indica cada setmana dels jugadors que han disputat el partit per part de cada equip és exactament el mateix que el que figura en l’Acta Arbitral de cada partit. Així ningú no podrà dir que hi mai cap preferència.

Els igualadins, tot i la seva empenta i determinació inicials, han dut a terme un joc amb molts alts i baixos, on ha tornat el fantasma dels reiterats tirs llençats contra els pals de la porteria contrària, i s’ha trobat al davant un equip vallesà que, una vegada s’ha recuperat de la primera part abassegadora dels igualadins, ha estat molt lluitador i ha disputat totes les jugades amb convicció i no ha deixat cap pilota per perduda.

En el primer quart, el combinat aleví igualadí, com hem indicat, ha sortit amb la fúria i fermesa que va patir el Bordils la setmana anterior, jugant una molt bona primera part, tant en defensa, com a l’atac, com en la custòdia de la porteria. La intensitat i rapidesa defensiva igualadina ha descentrat tant als jugadors del Barberà com al seu entrenador, que no trobaven forat per encarar la porteria anoienca. En aquesta primera part, l’equip igualadí, tot i que ha estavellat dos tirs als pals de la porteria vallesana, ha tingut un gran encert atacant de cara a la porteria rival. A la segona part, les forces anoienques i vallesanes ja s’han igualat amb la reacció dels jugadors del Barberà. El joc i les alternatives en el marcador han estat molt ajustats i, el segon període, ha acabat amb un marcador d’empat a 6 gols que ha fet justícia al joc dut a terme per tots dos equips a la pista. En aquesta segona part, l’àrbitre ha xiulat dos penals a favor de l’equip vallesà del Barberà. El primer l’ha transformat en gol (tot i que el porter igualadí ha tocat la pilota i ha estat a punt d’aturar-lo), i l’altre ha estat errat pel jugador barberenc. Com no podia ser d’una altra manera, els jugadors igualadins en aquesta segona part també han llençant dos tirs que han rebotat en els pals de la porteria local vallesana. La tercera part del matx ha semblat una repetició exacta de la segona atès que el joc ha tornat a estar molt ajustat i igualat, i ha acabat també (de manera salomònica) amb un altre empat també a 6 gols. En aquesta tercera part, on també els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han estavellat altres dos tirs en els pals de la porteria vallesana, l’àrbitre del partit ha xiulat dos penals a favor ara de l’Igualada amb sort desigual: el primer ha estat errat pel jugador anoienc, i, el segon, ha estat transformat en gol pel jugador igualadí. A la quarta part es desfaria a favor de l’equip local l’empat de la segona i tercera part. En efecte, els jugadors vallesans han tret tot el seu bon joc i han jugat una molt bona part, tant en defensa, com en atac, com en la cura de la porteria, i, els igualadins, tot i l’esforç esmerçat, no han pogut aturar el joc elèctric dels barberencs que s’han imposat en el marcador d’aquesta quarta part per 10 a 4 gols. En aquest quart període l’àrbitre ha xiulat dos penals a favor del BM Barberà, i els jugadors locals els han transformat en gol en ambdues ocasions.

El resultat final del partit ha esta d’empat, atès que cadascun dels dos equips s’ha imposat en una part (la primera els igualadins i la quarta els vallesans) i han empatat dues parts més (la segona i la tercera, i, curiosament, en ambdues ocasions a 6 gols), amb un marcador final global de 24 a 22 gols a favor dels jugadors locals del BM Barberà. Al final d’aquest partit, el combinat aleví igualadí ha obtingut, en aquesta segona fase del grup D d’Aleví d’experts la meritòria tercera posició en la classificació dels quatre equips que l’han disputat amb un resultat de dos partits perduts, tres partits empatats, i un partit guanyat (davant el Bordils la setmana passada en el Pavelló “Les Comes” d’Igualada).

L’àrbitre del partit, el Sr. Marcos Bieito López, ha estat didàctic, just i imparcial, o sigui sàviament salomònic.

Aquesta segona fase del grup D d’Aleví d’experts ha acabat amb aquesta classificació: en primer lloc el BORDILS (que aquest cap de setmana s’ha imposat a casa seva al VORAMAR, determinant així el primer lloc de la classificació del grup i el seu passi a la final Top-4), en segon lloc el SANT ANTONI VORAMAR, en tercer lloc L’ACADÈMIA IGUALADA-HANDBOL IGUALADA (ALEVINS-A), i en quart lloc el BM BARBERÀ.

El Top-4 dels Alevins-A d’Handbol el disputaran properament els següents equips: el BORDILS, el GRANOLLERS, el LAIETÀ, i el POBLE NOU de Barcelona. Desitgem a tots quatre equips molta sort i encert en els seus partits per determinar el millor dels quatre.

En aquest final de temporada no podem deixar de felicitar de manera efusiva, en primer lloc als dos pares delegats de l’equip: MARIA JESÚS GARCIA i XAVIER ALONSO que no han deixat mai d’acudir a tots els partits i ajudar en tot allò que ha fet falta: assistir l’equip, estar a la taula i dur el marcador electrònic, passar la mopa per netejar la pista, dur el control de les fitxes dels jugadors, el control de les Actes Arbitrals de cada partit, etc, i, per sort per a l’equip, continuaran la temporada vivent, i, en segon lloc, també volem felicitar de manera molt sentida a la fidel i encoratjadora afició igualadina. En la majoria de partits, tant en els locals jugats a “Les Comes”, com en els visitants jugats en les diferents pistes esportives de Catalunya on ha jugat l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A), ha estat sempre l’afició més nombrosa, noble, educada, i esportiva en la defensa del seu equip. Donem la màxima puntuació possible, tant als dos pares delegats com als aficionats igualadins (pares, mares, avis, àvies, germans, oncles, amics…) que formen la gran família de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A).

No podem acabar aquesta crònica tampoc sense felicitar a dos grans jugadors de l’equip: el JAN MARÍ i l’ALEX ARRIBAS perquè el F.C. BARCELONA d’handbol s’ha fixat en la magnífica temporada que han disputat amb l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) i els ha fitxat per a la temporada vinent. Els desitgem la més gran de les fortunes i el més gran dels encerts de cara a la propera temporada amb al Barça. Els trobarem a faltar, tant en la seva vessant de magnífiques persones com en la seva vessant d’excel·lents jugadors, i també trobarem a faltar als sues fantàstics pares i mares.

Per tal de celebrar aquesta bona i esplèndida temporada de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A), jugadors, entrenadors, i pares i mares i germans/es s’han trobat en un dinar de germanor el diumenge 26 de maig en el boníssim Restaurant de Ca l’Andorrà del municipi de Castellfollit del Boix. Si les menges han estat abundants i exquisides, la companyia, els somriures, i l’alegria de la gran família que conforma aquest equip ha desbordat l’àpat. Per acabar d’arrodonir-lo, els jugadors dels Infantils-A del Club d’Handbol Igualada han guanyat al Vendrell, al migdia, poc abans de l’inici del dinar, el Top-4 de Catalunya de la seva categoria, davant el potentíssim equip del l’OAR Gracia de Sabadell, per 25 a 23 gols. Tots els comensals del dinar de germanor han aplaudit el gran èxit dels Infantils-A igualadins i l’han celebrat com si fos propi.

En aquest dinar de germanor dels jugadors i dels seus familiars de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han estat unànimes i continuats els precs de tots (jugadors i pares i mares) per tal que continuï la temporada vinent el mateix tercet d’entrenadors: ROGER CALZADA, JANA ELVIRA, i EDGAR MARÍ, que de manera tan brillant i magistral han dirigit l’equip en aquesta temporada 2018-2019. S’han endut els entrenadors igualadins uns merescuts regalets de part dels jugadors de l’equip i dels seus pares. De genolls i mirant al cel han acabat els pares i mares de l’equip pregant al tercet d’entrenadors per tal que continuïn amb l’equip la propera temporada. Els pares i mares, i els jugadors, han marxat del dinar amb el somriure als llavis del convenciment de la seva continuïtat la propera temporada.

I, abans d’acabar la crònica i de desitjar un bon estiu a tothom, explicarem una darrera anècdota que pot semblar increïble. Convençut que aquestes cròniques de l’equip són escassament llegides, el cronista que escriu aquestes quatre ratlles no es podia creure que un simpatiquíssim aficionat del BM BARBERÀ li digués, a l’acabar el partit amb els vallesans, que seguia amb delit les cròniques que es feien de l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A). Intentarem que aquesta crònica no el defraudi, tot encoratjant-lo a seguir les que vindran la propera temporada si el club i l’afició continuen confiant en aquest humil servidor per tal de redactar les breu notes informatives del partit setmanal de l’equip.

Ara sí que acabem aquesta darrera crònica de la temporada desitjant un molt bon estiu, ja sigui de muntanya o de bikini, a tothom: jugadors, entrenadors, directius del Club d’Handbol Igualada, pares, mares i afició, i als lectors que troben satisfacció i cura d’esperit al llegir aquestes ratlles.

Ànims, encert, i el sincer desig que tingueu “GRAN FAMÍLIA” de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) tots un feliç estiu! Que la força us acompanyi !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies