L’ACADÈMIA IGUALADA-CLUB HANDBOL IGUALADA-ALEVINS A: UN EQUIP DE VALENTS SENSE POR, COM ELS ALMOGÀVERS, QUE HAN EMPATAT A CASA AMB EL GRAN EQUIP DEL SANT MARTÍ VORAMAR !
El passat dissabte 13 d’abril, al migdia, el valent equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A va patir, en el seu matx a Barcelona davant del Sant Martí Voramar, la urpada d’un cruel destí: quan anava guanyant a domicili al potentíssim equip local del Voramar va veure com li era expulsat un jugador (de manera més que discutible), fet que va deixar a l’equip enfonsat anímicament, descentrat en el camp, i sense capacitat de resposta, perdent clarament el partit. Fou un cop psicològic dur. No obstant, els igualadins, com els almogàvers, es van aixecar de la caiguda i tornen a ser un equip difícil i temible.
Els almogàvers van protagonitzar, en el seu temps, a principis del Segle XIV, la denominada “Venjança Catalana”, i l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A ha actuat d’igual manera contra l’intractable, pel seu gran nivell d’handbol, Sant Martí Voramar. L’equip barceloní de la Verneda venia de guanyar, el passat dimecres 1 de maig, el “Primer Torneig de Campions i Campiones de Mini Handbol de Molins de Rei”, i, a més, va empatar el passat dissabte en el seu feu de la ciutat comtal amb el Bordils, i, fins aquest dissabte estava empatat a punts amb aquest altre gran equip del grup, el Bordils, amb el qual jugarà precisament l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A la propera setmana, també a “Les Comes”.
Hem parlat dels almogàvers, però, qui foren els almogàvers o també denominats Gran Companyia Catalana ?
Els almogàvers eren homes, dones, i nens que actuaven com un exèrcit organitzat, i que eren contractats arreu com a exèrcit mercenari, és a dir, defensaven qui els pagava millor. Vivien de la guerra, només obeïen als seus líders, i només se sotmetien a qui els sabia tractar i donar-los allò que volien: diners, riqueses, i terres. Eren nascuts, la majoria, en terres dels Pirineus, o nascuts descendents de pirinencs, i, molts d’ells eren catalans. De tarannà independent, eren, a més, molt valents, inclús temeraris, i actuaven en la batalla amb dos crits ferotges: “Desperta Ferro” (picant les seves espases contra els seus escuts, per tal que el ferro de les espases despertés i fos letal en la lluita), i “Sant Jordi” (el seu protector, que també fou un soldat molt valent i temerari que matà la bèstia o drac).
Corria l’Any de Gràcia del Senyor de 1302 (principis del Segle XIV), quan a l’estiu els serveis de la Gran Companyia Catalana dels Almogàvers van ser contractats per l’emperador bizantí Andrònic de Constantinoble, de l’Imperi Romà d’Orient, per tal de combatre i neutralitzar la imminent amenaça turca. El líder de la Companyia era, aleshores, Roger de Flor, el qual acceptà la proposta bizantina. Noteu que el cap (l’entrenador) dels valents jugadors d’handbol alevins igualadins es diu també Roger.
Roger de Flor era un ex-templer, aventurer, ambiciós, de forta personalitat, generós, i adorat pels seus homes: els almogàvers.
A l’acceptar ser contractats per l’emperador Andrònic, Roger de Flor va exigir una soldada altíssima, així com el càrrec més alt de l’imperi just per sota de l’emperador. Andrònic, assetjat pels turcs, hi va accedir, i, només arribar a Constantinoble, Roger de Flor fou nomenat Megaduc de l’Imperi Romà d’Orient, i es va casar amb una neboda de l’emperador.
A la refinada, luxosa, i protocol·lària cort de Constantinoble li va costar molt de creure que aquell exèrcit precàriament armat d’uns 4.000 almogàvers, bruts i peluts, on gairebé cap soldat anava vestit igual, els pogués salvar de l’organitzat i formidable exèrcit turc.
Quan, per fi, entraren en combat, Roger va llençar els seus 1.500 cavallers i 4.000 soldats d’infanteria, en un ràpid, insòlit, i inesperat atac contra el campament de l’exèrcit turc. L’atac temerari va tenir un èxit rotund: hi moriren 3.000 cavallers i 10.000 soldats turcs, a canvi de poques vides dels almogàvers. Així va començar una cursa ininterrompuda de batalles en les quals, malgrat estar sempre en situació d’inferioritat numèrica, els valents catalans infligiren derrotes espectaculars als exèrcits turcs, després de les quals mataven tots els presoners homes i enviaven a Constantinoble, com a esclaves, un gran nombre de dones vídues. La valentia, temeritat, i ferocitat dels catalans aviat es va estendre per tot l’Imperi Romà d’Orient.
L’alliberament de la ciutat de Filadelfia (a la regió avui turca d’Anatòlia), assetjada per un exèrcit turc, fou un altre gran triomf militar que resta enregistrat en la Història. En rapidíssims moviments, els 1.500 cavallers i els 4.000 soldats almogàvers es llençaren amb temeritat i decisió, als crits de “Desperta Ferro” i “Sant Jordi”, damunt del sorprès i incrèdul exèrcit turc de 8.000 cavallers i 12.000 soldats. La carnisseria durà tot un dia, des del matí, a punta d’alba, fins que es va fer fosc. Davant les escasses 180 baixes dels almogàvers, els turcs van perdre 7.000 cavallers i 11.500 soldats. Àsia no recorda haver vist mai un triomf militar com aquell.
A més, arribarà un reforç de 1.000 almogàvers més sota el comandament de Bernat de Rocafort, guerrer valent i molt orgullós.
Roger de Flor i Bernat de Rocafort varen netejar de soldats turcs tota l’Anatòlia (actual Turquia) i l’Àsia Menor. No obstant, les forces turques intentaren de fer el darrer intent de frenar als catalans i concentraren totes les forces que els quedaven en un sol exèrcit: 10.000 cavallers i 20.000 soldats es prepararen per atacar els 1.500 genets almogàvers i els 5.000 catalans d’infanteria.
No van comptar, però, amb el fet que Roger de Flor se’ls avancés i llancés tota la seva cavalleria contra la turca, mentre Bernat de Rocafort, al front dels almogàvers a peu, fes el mateix contra la infanteria turca. Un cop més la Gran Companyia Catalana capgirava qualsevol lògica coneguda. A l’acabar la jornada, 6.000 genets turcs, i més de 12.000 soldats que els acompanyaven havien mort a mans dels catalans. La resta de forces turques va tenir sort de poder escapar dels temeraris almogàvers gràcies a la nit. La Gran Companyia Catalana, curulla de botí i de triomfs, ja era llegenda.
Després de la gloriosa campanya militar per l’Anatòlia, Roger de Flor fou reclamat a la capital, Constantinoble, a presentar-se davant l’emperador Andrònic. Mentre la Gran Companyia es va estatjar a Gal·lípoli per tal de passar-hi l’hivern, Roger de Flor va ser rebut i aclamat a la capital bizantina com a un heroi, amb una entusiàstica benvinguda per part de la població i, aparentment, també per part de la cort. Al mateix temps arribà, per tal d’enfortir encara més la Companyia Catalana, el noble cavaller Berenguer d’Entença, antic amic i camarada d’armes de Roger de Flor, amb 1.000 almogàvers més.
Roger de Flor, conscient de la seva força, va traspassar el seu títol de Megaduc al seu amic Berenguer d’Entença, de més alt llinatge que ell, la qual cosa va obligar l’emperador Andrònic a conferir a Roger un títol encara més alt, per a desesperació del seu fill Miquel. Roger de Flor va ser nomenat Cèsar de l’Imperi i va aconseguir de les arruïnades arques imperials més diners encara per als seus companys almogàvers.
Tot semblava anar de primera per al formidable exèrcit dels almogàvers quan van conèixer l’amarga cara de la traïció. Roger de Flor va ser convidat pel fill de l’emperador, Miquel Andrònic, a la ciutat d’Adrianòpolis. Tota la gent de Roger, des del Consell de la Companyia fins a la seva dona (neboda de l’emperador), li desaconsellaren fermament el viatge fins a Adrianòpolis per la coneguda rancúnia i l’oberta hostilitat que li professava el fill de l’emperador, envejós dels èxits militars davant dels turcs que ell mai no va tenir. No obstant, Roger de Flor, en un excés de confiança, va acceptar la invitació, sense fer cas dels advertiments.
El dia 5 d’abril de 1305, durant un banquet, i amb els catalans desarmats, un escamot de soldats alans i grecs, comandat per un alà anomenat Gircon, va aparèixer per sorpresa i va caure sobre els caps almogàvers, als quals assassinaren i esquarteraren. Roger de Flor i tota la seva escorta fou massacrada. Simultàniament, i seguint un pla perfectament organitzat, tots els almogàvers, incloent-hi els comerciants catalans que es trobaven a Adrianòpolis, van ser atacats per sorpresa i morts en gran nombre. La ràtzia també tingué lloc a Constantinoble i a Gal.lípoli, on passava l’hivern el gruix de la Companyia Catalana. La persecució a mort contra els catalans es va estendre arreu de l’imperi. Més de 1.000 almogàvers foren morts per sorpresa, i la Gran Companyia quedà reduïda a poc més de 3.000 soldats a peu i a 200 cavallers, refugiats dins les muralles de la vila de Gal.lípoli.
A partir d’ara, els catalans sense conèixer el que és la desmoralització es van organitzar i van viure amb una sola finalitat: la revenja. L’anomenada “Revenja Catalana”, que serà temible i despietada, serà objecte de tractament en una altra crònica. Totes aquestes dades apareixen perfectament descrites en l’obra “Crònica” (redactada entre 1325 i 1332) de Ramon Muntaner (almogàver i cronista dels seus fets).
Aquest passat dissabte 11 de maig, a les 18:00 hores de la tarda, amb puntualitat suïssa, ha tingut lloc al Pavelló de “Les Comes” el partit de tornada entre el local equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A contra el Sant Martí Voramar de Barcelona (del Barri de la Verneda i la Pau, del districte de Sant Martí).
Ha sigut un partit d’handbol de grandíssim nivell, dels que creen afició per a l’handbol, dels que les aficions dels dos equips i tots els jugadors viuen amb una intensitat especial.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat: Miquel Baró com a porter i, com a jugadors de camp: Roc Esteve, Alex Arribas, Jan Marí, Damià Pou, Eloi Puig, Guiu Gómez, Jan Rojo, Lluc Pons, Èrik Angel, Oriol Minguito, i Gabriel Cuevas, magistralment dirigits com sempre pels entrenadors Roger Calzada i Edgar Marí. La segona entrenadora, Jana Elvira, no va poder venir. No va poder assistir-hi tampoc l’estimat porter Xavi Alonso.
Per part del Club Handbol Sant Martí Voramar de Barcelona (Alevins-A) han jugat: Lucía Pérez, Marçal Pol, Xavier Montaner, Toni Molina, Roger Salvado, Teo Giménez, Hugo Hurtado, Joan Gordo, Marc Peiró, Íker Bermúdez, Martí Corrales, i Lluís Huelves, que era exactament la mateixa formació que va vèncer en el seu Pavelló de la Verneda fa, més un menys, un mes a l’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A.
El partit jugat ara a l’igualadí Pavelló de “Les Comes” ha comptat amb una nombrosa afició com a públic, tant local igualadina, com visitant barcelonina, que ha tingut un comportament esportiu i educat, i que no s’han cansat d’animar els seus respectius jugadors en tot moment.
En el primer quart, l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A va jugar de cine, i va ser, sense cap mena de dubte, la millor part jugada fins al moment per l’equip anoienc en tot el campionat a criteri de qui escriu aquestes quatre ratlles. L’equip igualadí va vorejar la perfecció de joc tant en atac, com en defensa, com a la porteria. Van ser ràpids, precisos, i eficaços en atac, i contundents i ferms en defensa. Els magnífics jugadors del visitant Voramar es desesperaven davant l’allau de joc igualadí, i res no van poder fer perquè aquest primer període caigués de part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A amb un marcador de 10 a 7 gols. La segona part, també es va jugar de poder a poder i l’equip igualadí, que sempre va anar per davant en el marcador, tot i que amb el Voramar a tocar, va poder imposar el seu joc, i, gràcies a la intensitat del seu joc defensiu, va poder contenir els atacants del Sant Antoni Voramar. L’equip de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A es va tornar a imposar en el segon període amb un marcador ajustat de 11 a 10 gols. En aquesta segona part, l’àrbitre va xiular un penal a favor de l’equip igualadí que va ser marcat. En aquest moment del matx, com a mínim, els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A havien aconseguit l’empat al guanyar dues parts. Quedaven, però, dues parts més. I, a partir d’ara, els jugadors del Sant Antoni Voramar van treure a la pista tot el seu enorme potencial de joc. Esperonats per la seva afició, els del Voramar, van reaccionar, i els magnífics jugadors de la Verneda es van imposar en aquest elèctric tercer període per 5 a 8 gols, tot i que el porter igualadí va poder aturar un penal que fou xiulat a favor de l’equip barceloní. En el quart i darrer període, els barcelonins varen treure encara amb més intensitat el seu joc d’handbol de gran nivell, contra el qual els jugadors de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A res o poc hi varen poder fer. En aquest quart període els jugadors del Voramar es van imposar amb un marcador de 6 a 11 gols. En aquesta darrera part del partit, l’àrbitre va xiular 3 penals, 2 a favor dels jugadors igualadins que els varen transformar en gol, i 1 a favor dels jugadors del Voramar que també va ser transformat en gol (tot i que el porter igualadí va estar a punt d’aturar-lo). El resultat final del partit jugat a Igualada fou d’empat, amb dues parts guanyades per part de cada equip: l’Igualada les dues primeres, i els de Sant Martí la tercera i la quarta (amb un marcador final de 32 a 36 gols a favor del Voramar).
L’àrbitre del matx ha estat just i imparcial (que és el millor que es pot escriure d’un àrbitre).
El proper partit serà el dissabte 18 de maig, també al Pavelló Poliesportiu de “Les Comes”, davant del també potent equip gironí del Bordils. Els almogàvers igualadins de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada Alevins-A segur que esperen als gironins amb un joc igual o semblant al de les dues primeres parts jugades a casa contra el Sant Antoni Voramar. Ja se senten els crits de “Desperta Ferro” i de “Sant Jordi” dels jugadors igualadins, dirigits pel seu carismàtic Roger !