Club Handbol Igualada

logo_2-removebg-preview (2)

Una derrota èpica que serà llargament redordada

UNA DERROTA ÈPICA QUE SERÀ LLARGAMENT RECORDADA !

A la història hi ha diversos exemples de derrotes èpiques que encara són recordades avui en dia. Per exemple, la caiguda de Barcelona l’onze de setembre de 1714 a mans de les tropes borbòniques de Felip V (avantpassat de l’actual monarca espanyol Felip VI). Les forces felipistes, dirigides pel Duc de Berwick, després d’un any de setge van prendre la ciutat de Barcelona, fet que significà per a Catalunya la pèrdua dels seus drets i llibertats nacionals, i l’assimilació a les lleis de Castella. Aquest fet es recorda avui com a Diada Nacional de Catalunya. O bé, per exemple, la Batalla de «El Álamo«, transcorreguda del 23 de febrer al 6 de març de 1836, a San Antonio (Texas, llavors dins de Mèxic), en el marc de la lluita per a la independència de l’Estat de Texas. Texas era un territori que pertanyia llavors a Mèxic, però volia separar-se’n i convertir-se en República de Texas per tal d’integrar-se com a Estat lliure als Estats Units d’Amèrica. En aquella batalla èpica, les tropes comanades pel general mexicà Antonio López de Santa Anna van reduir a runes una antiga missió religiosa espanyola que defensaven uns 300 independentistes texans co-dirigits per William Travis i Jim Bowie, i on també hi va lluitar i morir el cèlebre explorador i polític Davy Crockett. Tots els defensors van morir perquè els mexicans no van fer presoners. Avui en dia, les restes de l’antiga missió de «El Álamo«, a la ciutat de San Antonio, són una destinació turística de primer ordre de l’Estat Nordamericà de Texas. Això no obstant, atès que estem en període preelectoral i la Junta Electoral Central ja ha demostrat que té la pell molt fina amb determinades qüestions, explicarem una altra cèlebre derrota èpica, no fos cas que el Club d’Handbol Igualada (que, a sobre, vesteix de groc, encara que barrejat amb blau, els seus jugadors) pugui rebre cap requeriment.


Una altra derrota èpica de l’antiguitat que és molt recordada encara avui en dia fou la que va patir el Rei Leònides I i els seus 300 espartans a la coneguda Batalla de les Termòpiles, que va transcórrer durant la Segona Guerra Mèdica, que enfrontava als perses dirigits per l’emperador Xerxes I a una aliança de polis (ciutats) gregues, liderades per Esparta i Atenes. Va durar uns set dies i va tenir lloc en l’estret pas de les Termòpiles (que es tradueix del grec com a «portes calentes», fruit de les deus d’aigües càlides que hi existien). La Primera Guerra Mèdica va tenir lloc uns anys abans, també entre els perses invasors i els grecs que defensaven les seves terres, en temps de l’emperador Persa Dario I «el Gran», i va acabar amb la derrota persa a la coneguda batalla de Marató. Recordada i convertida avui en una carrera de llarga distància, la Marató, en honor al mític soldat atenès, Filípides, que l’any 490 A.C., segons diu la llegenda, va córrer els 42 kilòmetres que distava Marató d’Atenes per comunicar la victòria grega. En arribar a Atenes, exhaust, va dir «hem guanyat», i va morir.
Xerxes I, fill de Darío I, va voler venjar la derrota persa en la Primera Guerra Mèdica i va organitzar un enorme exèrcit i una gran flota de vaixells de guerra per envair i sotmetre tota la península grega, donant origen a la Segona Guerra Mèdica. Es creu que el seu gran exèrcit era d’uns 250.000 homes. A la vegada que tenia lloc per mar la batalla naval d’Artemisi, on els atenesesos lluitaven contra els invasors perses, i que va acabar empatada, per terra, en el mes d’agost de l’any 480 A.C., el Rei espartà Leònides I («fill de lleó») i un grup escollit de 300 soldats espartans, juntament amb uns altres 5.000 grecs més (tespis, arcadis, tebans, corintis, micens, hòplites focencs…), intentaven aturar el pas a l’enorme exèrcit persa en el molt estret pas del congost de les Termòpiles. Així ho van aconseguir durant 6 dies, on els perses tenien enormes baixes en enfrontar-se als espartans que pràcticament no en tenien cap lluitant tots units, escut amb escut, fins que el traïdor Efialtes va ensenyar a l’invasor persa un pas de muntanya alternatiu per atacar per la rereguarda les tropes de Leònides. Durant molts i molts anys, inclús segles, a Grècia el nom d’Efialtes s’ha associat a la traïdoria, com Judes en la cultura cristiana. En el setè dia, atrapats entre dos fronts, els valents espartans van causar enormes baixes a l’exèrcit persa, però van caure tots en combat, segons explica Heròdot d’Halicarnàs (primer historiador i geògraf grec) en la seva crònica «Històries». Així ho havia pronosticat ja l’Oracle de Delfos «els perses arrasarien la ciutat d’Esparta si aquesta no sacrificava la vida d’un rei en la seva defensa». Un mes més tard els grecs van guanyar definitivament l’exèrcit persa en la batalla naval de Salamina, i, posteriorment, tot i que veurien incendiades moltes ciutats (com Atenes mateixa, tot i que havia estat abandonada ja pels seus habitants), van derrotar definitivament als perses en la batalla terrestre de Platea.
Des de l’antiguitat s’ha utilitzat la Batalla de les Termòpiles com un exemple de valentia i de coratge enfront a l’adversitat insuperable, i com un exemple de lluita heroica per la llibertat. La màxima dels soldats espartans encara és recordada: «si estàs cansat no importa, ets un guerrer, si estàs ferit no importa, ets un guerrer, i el guerrer espartà només lluita.»
Aquest dissabte 30 de març de 2019, després d’una bona matinada i d’una hora de viatge, a les 10:00 hores del matí, els Alevins-A de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (quart classificats a la lliga) i els Alevins-A del Club Handbol de Sant Antoni de Vilamajor (segon classificats a la lliga), han jugat un molt bon i disputat partit d’handbol en el Pavelló Poliesportiu local, que donava per finalitzada la fase regular de la lliga, i que ha acabat amb una èpica derrota dels anoiencs.
Sant Antoni de Vilamajor és un bonic municipi situat als peus del massís del Montseny, de 6.100 habitants, dins de la Comarca del Vallès Oriental, i que es va segregar de la vila de Sant Pere de Vilamajor el 29 de desembre de 1822. Va adoptar el nou municipi el nom de Sant Antoni de Vilamajor en honor del seu co-patró Sant Antoni Abat. L’altre co-patró és Sant Lleïr. I va adoptar el nom de Sant Antoni perquè a les contrades hi havia uns nevaters que s’encarregaven de portar el gel dels pous de glaç situats a la muntanya i vendre’l a Mataró i a Barcelona, sobretot als peixaters, per tal de conservar la mercaderia. Era necessari que el gel arribés en bones condicions, així que el carregaven al capvespre i viatjaven tota la nit per poder lliurar-lo al matí. Al pla que actualment ocupa Sant Antoni, feien parada en un petit hostal on es reunien i feien un mos. Sant Antoni Abat és el patró dels traginers i a ell anaven dirigides totes les súpliques i les oracions per tal que els viatges acabessin bé i amb beneficis. Atès que van veure que el Sant els escoltava, van decidir erigir-li una ermita, al voltant de la qual s’hi va anar formant el nucli urbà.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat: Xavi Alonso i Miquel Baró i, com a jugadors de camp: Èrik Angel, Alex Arribas, Roc Esteve, Jan Marí, Oriol Minguito, Lluc Pons, Gabi Cuevas, Guiu Gómez, i Jan Rojo, com sempre molt ben dirigits pels entrenadors Roger Calzada i Edgar Marí. L’estimada entrenadora Jana Elvira no ha pogut ser-hi per lesió, a l’igual que els nostres també estimats jugadors Eloi Puig i Damià Pou (també lesionats).
Per part del Club Handbol Sant Antoni de Vilamajor (Alevins-A) han jugat: Pol Navarro, com a porter, i, com a jugadors de camp: Daniel López, Oriol Roca, Jaume Espigulé, Arnau Genebat, Andreu Escolà, David Anselmo, Marc Genebat, Albert Arcos, Salvador Costa, Víctor Krogh, i Iker Guerrero, entrenats per Juan Carmona Blanco i Georgina Portillo.

El partit jugat a terres vallesanes s’ha disputat en una bonica pista poliesportiva on hi havia un bon nombre d’aficionats d’ambdós equips, que no s’han cansat d’animar els seus respectius jugadors en tot moment.
En el primer quart, jugat a velocitat elèctrica, l’equip local s’ha imposat per un ajustat marcador de 9 a 8 gols. En el segon quart, l’equip visitant igualadí, amb un joc intens i d’infart, ha guanyat amb un marcador de 7 a 9 gols. L’àrbitre ha xiulat un penal a favor de l’Igualada, que l’ha marcat. En el tercer quart, des del començament ha dominat el joc l’equip vilamajorí i s’ha imposat per 8 a 6 gols. En aquesta tercera part, l’àrbitre ha xiulat dos penals a favor de l’Igualada que els ha marcat en totes dues ocasions. En la quarta i darrera part, ha tornat a guanyar l’equip de Sant Antoni de Vilamajor, tot i la lluita igualadina fins al final, amb un marcador de 7 a 4 gols. En aquesta quarta part, l’àrbitre ha xiulat dos penals a favor de l’equip vallesà, un l’ha aturat magistralment el porter igualadí, i l’altre l’ha marcat l’equip vilamajorí. El marcador final del matx, jugat amb un molt elevat nivell d’handbol, ha estat de 31 a 27 gols a favor de l’equip de Sant Antoni de Vilamajor. Cal destacar que l’equip igualadí ja fa dies que transforma en gol tots els penals que li xiulen a favor, fet que no succeïa en el primer tram de la lliga. Així mateix, cal deixar constància de la falta de sort igualadina durant el partit en algunes jugades clau on els rebots i els tirs al pal han afavorit gairebé sempre l’equip vallesà. En fi, el bon joc igualadí, tot i la derrota, es recordarà amb èpica durant molt de temps. El coratge, la lluita, i la valentia de tot l’equip igualadí (i dels seus entrenadors) va fer suar de valent als vilamajorins.

Acabada la fase regular de la lliga en la quarta posició del seu grup, l’equip Aleví-A de l’Igualada, participa en la segona fase on entren els 16 equips classificats en la primera fase (els quatre primers de cada grup), formant-se quatre grups més de quatre equips cadascun d’ells, que jugaran amb el sistema de lliga a doble volta. El dilluns 1 d’abril se sortegen els grups. Posteriorment, els quatre primers de cada grup jugaran la fase final «Top 4».
El proper partit, del qual encara no en sabem ni el rival ni la ubicació, serà el dissabte 13 o bé el diumenge 14 d’abril. Desitgem als igualadins tota la sort del món, perquè la lluita, el coratge, i la valentia estan assegurades !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *