L’aleví masculí A treu l’empat a Sabadell

EMPAT A L’ESTIL MOSQUETER !

Aleví Masculí A

 

El gran escriptor francès Alexandre Dumas (pare) va escriure, el 1844, la gran novel·la de capa i espasa, «Els Tres Mosqueters». Autor prolífic, Dumas va escriure un any més tard la també mundialment coneguda «El Comte de Montecristo«. Cal indicar que «Els Tres Mosqueters» (que, curiosament, narra la història no de tres sinó de quatre mosqueters) inicialment fou publicada en forma de sèrie (o de lliurament per fascicles) a la revista «Le Siècle«, entre els mesos de març a juliol d’aquell any 1844. En aquesta clàssica obra, on abunden les lluites entre el bé i el mal, i no hi manquen les intrigues, les conspiracions, i els amors secrets, ens trobem les aventures del jove gascó, i aspirant a mosqueter del rei, D’Artagnan, i dels tres nobles mosqueters AthosPorthos, i Aramis, que l’ajudaran a sortir-se’n viu de totes les maquinacions que idearan el pèrfid Cardenal Richelieu i els seus (la Guàrdia del Cardenal, el malvat Comte de Rochefort, i la temible Milady de Winter) contra el jove (i una miqueta babau) Rei Lluís XIII de França i la seva esposa Anna d’Àustria, filla del rei castellà Felip III d’Espanya (que mantenia un amor secret i prohibit amb l’anglès Duc de Buckingham).

Els reis Lluís XIII de França i Anna d’Àustria seran, posteriorment, els pares de Lluís XIV, «El Rei Sol», el monarca absolutista que va dur França i el seu imperi al seu punt més àlgid d’esplendor («de grandeur«). Lluís XIV, al seu torn, va ser l’avi del borbònic rei castellà Felip V, molt «estimat» pels catalans de l’època (especialment pels barcelonins de l’any 1714). Tot i ser una obra amb moltes trames secundàries, podríem dir que la història principal ens explica que la joveneta reina de França, Anna d’Àustria, estava enamorada del galant Duc de Buckingham, i aquesta l’obsequia amb dos diamants d’una joia que el rei Lluís XIII havia regalat precisament a la seva dona. Assabentat del lliurament d’aquest present de la reina al governant anglès, el malèvol Cardenal Richelieu entabana al Rei Lluís XIII per tal que ofereixi un Ball de Gala en honor a la seva reina per tal que llueixi la distingida joia sobre el seu escot (i així deixar en evidència la seva reputació i la seva fidelitat, amb el propòsit de guanyar-se per sempre al jove reietó i poder manar França segons la seva voluntat). D’Artagnan i els seus tres inseparables amics mosqueters hauran d’anar fins a l’Anglaterra de Carles I per recuperar els dos diamants, abans que arribi el dia del Ball de Gala on la jove reina haurà de lluir el collaret al complet si no vol quedar en ridícul davant del seu marit i davant també de tota la cort francesa.

Tot i els paranys que prepara contínuament Richelieu, juntament amb la seva enigmàtica i sensual agent Milady de Winter, i el seu amoral Comte de Rochefort (que en la seva joventut va matar al pare del jove D’Artagnan), i no sense passar mil i una peripècies, aconseguiran D’ArtagnanAthosPorthos, i Aramis, recuperar a temps els dos diamants lliurats per la reina Anna al seu estimat Duc anglès, i desbaratar així el malèfic pla ideat per Richelieu de deixar tacada per sempre l’honorabilitat de la reina Anna. D’Artagnan i els seus tres amics mosqueters aconseguiran, amb valentia, amb noblesa, i amb lleialtat, els seus propòsits d’imposar el bé sobre el mal aplicant sempre i en tot moment el seu lema: «tots per a un, i un per a tots». L’Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A), quart classificat a la lliga, ha jugat el dissabte 9 de març, a l’igualadí pavelló de «Les Comes», un bon partit d’handbol vers l’OAR Gràcia Sabadell (Alevins-A), que anava classificat just per sota de l’equipa anoienc, és a dir, en cinquè lloc. L’equip del Vallès Occidental, l’OAR Gràcia Sabadell, ha vingut molt motivat al Pavelló de «Les Comes» i ha jugat un vistós partit d’handbol, que s’ha vist afavorit per les dificultats de punteria dels atacants igualadins. Les pilotes llançades als pals per part dels anoiencs han estat innombrables, i no han estat pas els jugadors que vesteixen la samarreta blava i groga gaire afinats en qüestió de punteria.

Sabadell és gran ciutat industrial, de 211.700 habitants, que exerceix, juntament amb Terrassa, la cocapitalitat de la comarca del Vallès Occidental. Són diverses les teories existents sobre l’origen del topònim «Sabadell», essent les més conegudes i acceptades, per un cantó la que indica que prové del mot «ceba», atès que apareix una ceba dibuixada en el centre de l’escut de la ciutat, i, per l’altre cantó, la que indica que el topònim prové del dia de la setmana en el qual se celebrava el mercat a la vila: el dissabte, «sabbatum» en llatí, del qual sabbatellum en seria el seu diminutiu.

Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat: Miquel Baró i Xavi Alonso com a porters, i, com a jugadors de camp: Guiu Gómez, Gabriel Cuevas, Damià Pou, Jan Rojo, Jan Marí, Oriol Minguito, Lluc Pous, Àlex Arribas, i Èrik Angel, molt ben dirigits pels entrenadors Roger Calzada, Jana Elvira, i Edgar Marí. Cal destacar que els jugadors Roc Esteve (lesionat) i Eloi Puig (també lesionat) no ens han pogut acompanyar com a jugadors a la pista, però  han estat a la banqueta animant als seus companys. Per part del Club d’Handbol OAR Gràcia Sabadell (Alevins-A) han jugat: Arnau Cabrera i Jan Moreno com a porters, i, com a jugadors de camp: Carlos Cortés, Pau Fuster, Tom Harrison, Gerard Martínez, Martí MonrasSergio Muñoz, David Zamora, i Nil Rossell, entrenats i dirigits per Marc Alonso Plana. El partit jugat a Igualada s’ha disputat, amb puntualitat britànica (o inclús abans de l’hora prevista), a les 11:00 hores del matí, d’un assolellat dissabte amb una bona presència d’aficionats vallesans a les grades anoienques.

En el primer quart, jugat com durant tot el partit amb molta intensitat, l’Igualada ja ha ensenyat el seu estil de joc mosqueter, és a dir, de tots per a un i de un per a tots, i s’ha imposat amb claredat amb un marcador parcial de 9 a 6 gols. En el segon temps, la defensa igualadina ha pressionat molt als visitants però, això no obstant, els sabadellencs, mercès al seu encert a l’hora de marcar gol, s’han endut la victòria amb un ajustat resultat de 8 a 9 gols. Cal indicar que, en aquesta segona part, l’àrbitre ha xiulat un penal a favor de cada equip. L’Igualada ha errat el seu llançament, i, en canvi, els vallesans l’han marcat. En el tercer temps, la combinació atacant igualadina ha funcionat com una màquina ben greixada i s’ha pogut tornar a imposar sobre l’ordenada defensa visitant, no pas sense el patiment dels jugadors anoiencs, ni dels entrenadors locals, ni de l’afició igualadina, amb un parcial de 6 a 5 gols. En el quart i darrer temps, tot i l’esforç local en defensa, i d’haver transformat en gol els igualadins un penal xiulat al seu favor, ha caigut clarament del cantó dels jugadors vallesans, que s’han imposat per 6 a 8 gols.

El resultat final del matx ha estat d’empat, perquè cadascun dels dos equips ha guanyat dues de les quatre parts de les quals consta el partit, tot i que el resultat final ha estat de 29 a 28 gols a favor dels igualadins. És a dir, l’Igualada i el Sabadell s’han repartit els dos punts en joc per a la classificació final de la Primera Fase del Grup «B» de la Lliga, emportant-se un puntet cadascun dels dos equips (de manera merescuda, no cal dir-ho). L’àrbitre del partit, Sr.  Vilches , ha estat just, i l’afició sabadellenca ha tingut un comportament d’exquisida educació i esportivitat. I, és de justícia ressaltar i aplaudir també la callada, però eficaç, tasca que cada setmana, partit rere partit, duen a terme els nostres dos pares delegats de l’equip igualadí: la Maria Garcia i el Xavi Alonso. Vagin per a ells dos les nostres sentides mercès.

Els jugadors igualadins han sumat un puntet, i, a falta de dos partits per acabar la primera fase d’aquesta lligueta (davant del Sant Joan Despí el dia 24 de març a casa, i davant del Vilamajor a fora, el dia 31 també de març), es pot dir que, com a mínim, l’Igualada té assegurada la quarta posició que dóna lloc a disputar la segona fase d’aquesta lliga (a la qual hi accedeixen només els 4 primers classificats dels 9 equips que l’han disputat). Desitgem als jugadors de l’Igualada la valentia, la noblesa, i la murrieria dels mosqueters en les seves properes lluites per tal que, com aquests eficaços espadatxins, surtin vencedors de totes les dificultats que trobin en el seu camí tot aplicant, sempre i en tot moment, el lema que els uneix: tots per a un i un per a tots.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies