COM A LA ILÍADA, ELS HEROIS IGUALADINS VENCEN PERÒ TENEN UN FINAL D’ODISSEA!
El gran poeta grec Homer, en el segle VIII A.C., va compondre els dos llargs poemes de la Ilíada i l’Odissea (tot i que no hi ha unanimitat de criteri en si les va compondre ell personalment en recopilar la tradició oral grega, o bé si hi van intervenir altres autors desconeguts ni en quins períodes). Ens explica a la Ilíada com un gran exèrcit grec es va formar per atacar Ilíon (Troia), després que un príncep troià (Paris) va raptar la bella Helena, que era esposa del Rei grec d’Esparta Menelau (que, a la seva vegada, era germà d’Agamèmnon, Rei de Micenes, i cap dels aqueus o grecs). Tot i que Troia va resistir, després de 10 anys de lluites, els grecs vencen Troia gràcies a l’enginy d’un dels seus líders: Ulisses Rei grec d’Ìtaca. Ell aconsella de construir el famós cavall (el Cavall de Troia) amb les fustes d’algunes naus gregues i, amb l’ardit de fer creure que els grecs abandonaven les platges d’Ilíon, juntament amb altres soldats grecs s’amaga al ventre del mític cavall, que és entrat a la seva ciutat pels confiats troians com un trofeu. A la nit, sigil·losament, Ulisses i els seus surten de dins del cavall i obren les portes de la ciutat d’Ilíon. Els aqueus (grecs) entraran, i prendran i incendiaran la ciutat al crit (que encara perdura ara) de «que cremi Troia». Vençuts els troians i acabada la guerra amb èxit, Ulisses vol tornar a casa seva amb la seva estimada esposa Penèlope i amb el seu fill Telèmac, però patirà un atzarós viatge (d’uns altres 10 anys) anomenat l’Odissea (perquè explica la història d’Odisseu, que és com es coneixia en grec a l’Ulisses llatí). Des d’aleshores un viatge atzarós, o bé un acabament dificultós d’una obra, s’anomena una odissea. L’Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) ha jugat el diumenge 24 de febrer, a Sant Pere de Ribes, vers l’equip local un gran partit d’handbol en les tres primeres parts, i, un cop s’ha assegurat la victòria del matx, ha patit una odissea en la quarta i darrera part.
El Club d’Handbol Sant Pere de Ribes (alevins-A) i l’Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat un vistós partit d’handbol al Poliesportiu municipal d’aquesta bonica vila interior de la comarca costanera del Garraf, de 30.700 habitants. El topònim de Sant Pere de Ribes prové de l’antic Castell medieval de Bell-lloc (castrum Bello-loco) que també s’anomenava amb el nom de Ribes. L’origen del nom de Ribes cal situar-lo en el mot llatí «ripa» que vol dir cinglera, lloc escarpat, o marge. Del fet d’estar situat l’indicat castell (actualment en ruïnes), origen de l’actual població, sobre unes cingleres pronunciades («ripes«), juntament amb el fet de situar-lo sota l’advocació de Sant Pere (Apòstol de Jesús i Primer Pontífex de l’església cristiana), ens prové el seu nom: Sant Pere de Ribes.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat: Xavi Alonso i Miquel Baró com a porters, i, com a jugadors de camp: Èrik Angel, Àlex Arribas, Lluc Pons, Oriol Minguito, Jan Marí, Jan Rojo, Eloi Puig, Damià Pou, i Gabriel Cuevas, magistralment dirigits pels entrenadors Roger Calzada, Jana Elvira, i Edgar Marí. Cal destacar que els jugadors Roc Esteve (lesionat) i Guiu Gómez no ens han pogut acompanyar.
Per part del Club d’Handbol Sant Pere de Ribes (Alevins-A) han jugat: Gerard Grohnert, Marc Grohnert, Àlex Mata, Òscar Pérez, Leo Cayrol, Leo Besson, Guillermo Arnal, Virgile Rolland, Dan González, i Mateo M., entrenats i dirigits per Josep Francesc Martínez.
El partit jugat a Sant Pere de Ribes s’ha disputat a mig matí (a les 10:45 hores) d’un diumenge assolellat en una pista poliesportiva càlida, amb un bon parquet, encara que no disposa d’aparcament. Costa d’entendre com per les autoritats competents es projecta la construcció d’un modern poliesportiu sense més aparcament exterior (ni tampoc subterrani) que el que hi hagi en els carrers adjacents plens d’habitatges. També cal dir que no hi hagut marcador electrònic fins a la segona part del matx, i només comptava els gols de cada equip, ni tan sols computava el temps de cada part. En el primer quart, l’Igualada, en una lluita de poder a poder, ha pogut imposar-se en el marcador per un parcial de 7 a 8 gols. L’àrbitre ha xiulat en aquesta primera part un penal a favor de cada equip. Els igualadins l’han transformat, i els ribetans l’han errat. En el segon temps, la intensa pressió de la defensa igualadina en tot el camp, juntament amb el seu encert atacant, han doblegat als jugadors de l’equip local per 4 a 9 gols. En el tercer temps, ha seguit l’Igualada practicant una sufocant defensa sobre els atacants del Garraf, i un brillant i letal joc d’atac. Es podria parlar d’un festival de joc (de molt bon joc d’handbol) anoienc en aquest tercer temps, en el qual s’han tornat a imposar els visitants per 7 a 11 gols, i que ha suposat la victòria igualadina del matx. Aquí els grecs (o aqueus) havien vençut ja Troia, i en el quart i darrer temps, s’ha esdevingut l’odissea igualadina. Els visitants anoiencs s’han relaxat i els jugadors locals s’han crescut i han practicat un bon joc que ha suposat acabar aquest darrer temps amb un marcador de 13 a 6 gols a favor dels jugadors de Sant Pere de Ribes. L’àrbitre ha concedit en aquesta quarta part un penal a favor dels igualadins, que l’han transformat. El marcador final ha estat de 31 a 34 gols a favor de l’Igualada, que s’ha endut els dos punts per a la lliga, i que segueix disputant als del Sant Joan Despí el tercer lloc de la classificació. El resultat final de 31 a 34 gols no reflecteix amb justícia el fet que els igualadins han controlat en tot moment el matx, en les seves tres primeres parts fins al quart temps, que qualificarem d’odissea.
Cal destacar com a anècdota que, des del segon temps i ja fins al final del partit, un intens aroma de «bacó a la graella» ha impregnat completament el pavelló provinent del bar del Poliesportiu que, clarament, tenia una sortida de fums obturada, o bé sense la deguda potència d’extracció.
L’àrbitre del partit, Sr. Joan Muñoz Lag, ha desesperat en moltes ocasions a l’afició igualadina amb alguna de les seves xiulades (més casolanes que la crema de verdures que promociona l’Arguiñano en els anuncis de TV). Això no obstant, no ha influït en el resultat.
Els jugadors igualadins, vencedors justos d’un matx amb final d’odissea, descansaran la setmana vinent, i jugaran a casa, a «Les Comes», amb el Sabadell en la següent. Desitgem als jugadors de l’Igualada en les seves properes lluites que, com els herois grecs de l’Ilíada, conservin en el seu handbol el festival de bon joc que han exhibit en la segona i tercera parts del matx en front dels ribetans.