UN EQUIP INVESTIT D’UNA PODEROSA LLUM !
Diuen les cròniques medievals que, en l’Any de Gràcia del Senyor de 1339, la vila de Manresa patia fam fruit d’una continuada sequera i hi mancava molta aigua. El cabal fluvial del riu Cardener que passa per Manresa no era suficient per abastar la població del preuat líquid. Els consellers de l’antiga «Menresa» van demanar permís al rei Pere III per a la realització d’una sèquia que transvasés aigua des del cabalós riu Llobregat, situat molt al nord, fins a l’assedegada localitat. Obtingut el permís reial, el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta, propietari de moltes propietats i molins a Sallent, i de moltes terres per on havia de passar el canal de reg, s’hi va oposar fermament, i inclús va excomunicar (situar fora de l’església catòlica) a tots als manresans. Els litigis i disputes duraren fins al 21 de febrer de 1345 (antigament, el novè dia de les calendes de març) quan al despuntar el dia es va produir el Miracle de la Llum. En efecte, a primera hora del matí, un imponent Raig de Llum que provenia de Montserrat va entrar pel vitrall central de l’església del Carme de Manresa i, a l’altar, es va dividir en tres rajos més mentre les campanes es disposaven totes soles a tocar impetuosament. Després, els tres rajos de la Poderosa Llum es van tornar a unir en un de sol que sortí de l’església en direcció una altra vegada cap a Montserrat. Aquest «Miracle de la Llum» significava que Déu donava la raó als manresans en el seu litigi amb el Bisbe de Vic. Galcerà Sacosta, penedit, volgué rectificar però, ja molt malalt, va morir menys de dos mesos després, el 5 d’abril. El seu successor, el nou bisbe de Vic, Miquel de Ricomà, dialogant i negociant va arribar a un acord amb els consellers de Manresa el 19 de novembre d’aquell mateix any 1345, i, finalment l’any 1382 s’acabà del tot l’obra del canal de reg que porta aigua del riu Llobregat fins a Manresa, i que encara avui abasteix d’aigua a la capital del Bages. El 21 de febrer de cada any és festiu (com a festa local) a Manresa en commemoració d’aquests fets, i se celebra, a més, actualment la medieval Fira de l’Aixada.
L’Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) va jugar el dissabte 16 de febrer un magnífic partit d’handbol en front al Club d’Handbol Canovelles. El joc igualadí brillava ben lluent i l’equip semblava investit d’una llum poderosa que el feia invencible.
El Club d’Handbol Canovelles va venir a jugar al migdia a «Les Comes» procedent de la bonica vila de Canovelles, de 16.300 habitants aproximadament, situada a tocar de Granollers (en la comarca del Vallès Oriental). El topònim de Canovelles prové del diminutiu (-elles) de Canoves, que significa ca(ses) noves, o sigui de ca(ses)nov(es)elles.
Per part de l’Acadèmia Igualada-Handbol Igualada (Alevins-A) han jugat: Miquel Baró i Xavi Alonso com a porters, i, com a jugadors de camp: Roc Esteve, Àlex Arribas, Jan Marí, Damià Pou, Eloi Puig, Guiu Gómez, Jan Rojo, Lluc Pons, Èrik Angel, i Oriol Minguito, brillantment dirigits pels entrenadors Roger Calzada, Jana Elvira, i Edgar Marí.
Per part del Club d’Handbol Canovelles (Alevins-A) han jugat: Xavier Contreras com a porter, i, com a jugadors de camp: Arnau Pérez, Joan Cano, Izan Plaza, Mario Rubio, Isaac Fernández, i Víctor Gasco, entrenats i dirigits per Rubén Villergas.
El partit jugat a «Les Comes» s’ha disputat en una pista poliesportiva on, per fi, no hi feia fred i hi regnava un ambient assolellat i agradable. En el primer quart, l’Igualada ja ha imposat el seu alt nivell i ha superat netament a l’equip canovellí amb una tancada i ferma defensa, que ha impedit una i una altra vegada l’atac visitant, amb un marcador de 9 a 4 gols a favor dels igualadins. En aquesta part, els vallesans han transformat un penal que els han xiulat a favor. En el segon temps, els ràpids i letals contraatacs dels locals han desballestat la defensa de l’equip de Canovelles que s’ha vist superat en el marcador una altra vegada per 10 a 3 gols a favor dels igualadins. En aquesta segona part, l’equip canovellí ha disposat d’una altre penal a favor, que en aquesta ocasió ha errat. En el tercer temps, els de la capital de l’Anoia i els vallesans han practicat un joc d’handbol en el qual les defenses han estat molt encertades i els atacants no tant, i ha finalitzat amb un marcador de 4 a 2 gols a favor també dels igualadins. En el quart i darrer temps, el joc de contraatac local s’ha tornat a imposar i el marcador ha registrat un resultat de 8 a 5 gols a favor dels igualadins. L’àrbitre ha concedit en aquesta quarta part un penal a favor de cada equip que han estat transformats en gol tant pels anoiencs com pels vallesans. El marcador final ha estat de 31 a 14 gols a favor de l’Igualada, que s’ha endut els dos punts per a la lliga.
Cal destacar que, tot i tenir el matx encarat en tot moment, l’entrenador igualadí Roger Calzada no ha parat en cada part de donar indicacions i de corregir posicions als seus jugadors. En acabar el partit, els jugadors Jan Marí, Roc Esteve, i Eloi Puig s’han quedat per reforçar l’equip de l’Igualada d’Handbol Infantil-B que ha guanyat també a un altre equip del Vallès Oriental, en aquest cas al de Les Franqueses del Vallès, amb un clar marcador de 38 a 10 gols a favor dels igualadins.
L’afició vallesana ha estat poc nombrosa, tot i que molt correcta i educada, i l’àrbitre del partit, Sr. Alejandro Gómez, ha estat estricte en les seves decisions a la vegada que just, xiulant a sobre de cada jugada en tot moment.
Els jugadors de l’Aqualata medieval viatjaran la setmana vinent fins la comarca del Garraf per jugar a la pista de l’equip de Sant Pere de Ribes. Desitgem als jugadors de l’Igualada que conservin en el seu joc la força i lluentor de la Poderosa Llum que han tingut en front del C.H. Canovelles.
Recordeu que si el proper dijous 21 de febrer d’enguany aneu a Manresa us trobareu que és festiu. Què celebraran a la capital del Bages ?
Post Scriptum: Dediquem la crònica d’aquest partit a la mare del nostre jugador Jan Marí i del nostre tercer entrenador Edgar Marí, l’Emma, que és de Manresa (la «Menresa» medieval).