COPA FEDERACIÓ INFANTIL FEMENINA. Fase final. Semifinals.

Handbol Cooperativa Sant Boi “B” 16 – 17 Club Handbol Igualada

El «Wonder-team» a la final en un partit inoblidable

Enric Sanjuán. Si d’alguna manera s’hagués de qualificar el partit del dissabte només trobaríem un qualificatiu: inoblidable. Els cinquanta minuts que va durar el partit es varen viure amb intensitat, tensió i, finalment, alegria. El Sant Boi es preveia un equip difícil, però el que no pensaven, a priori, és que presentaria una mena de selecció infantil dels equips que han disputat les diferents lligues. No sabíem realment si es tractava de l’equip B (com es pressuposava), del equip A, o bé si es combinaven totes les lletres de l’abecedari. Com aquell qui diu, s’havia jugat feia quatre dies amb el mateix equip i moltes de les jugadores ens semblaven unes perfectes desconegudes. A l’escalfament previ es percebia en el rival una qualitat tècnica que no es podia haver aconseguit en el mes i escaig que havia passat des del darrer enfrontament. En altres paraules, s’ensumava que hi havia «gat amagat».

El partit va començar amb uns minuts de desgast, les santboianes van sortir a totes i per primera vegada en bastant de temps les igualadines varen arribar al quart d’hora de partit amb desavantatge al marcador: 4-3 al minut 10, 6-5 al minut 15, 9-8 al minut 20. La diferència no s’havia mogut d’un o dos gols, com a molt. En bona part va ser degut a la bona estratègia de la taciturna i sagaç banqueta igualadina: tancant bé pels extrems i aprofitant la prussiana disciplina que té aquest equip en defensa, les santboianes varen cremar els seus cartutxos a la primera part sense escapar-se en el marcador.

Veient que era tasca difícil sorprendre en atac al CHI, la banqueta de les «cooperatives» va disparar el seu penúltim tret: va canviar a la portera (bastant bona, per cert) per una de les porteres del equip «tecnificat» català. Les igualadines van robar un parell de boles que es van estavellar contra ella i ens varem témer que el partit es podia posar costa enlaire. Però la porteria igualadina, que no desmereixia en absolut de la porteria rival, va frenar un llançament de sis metres i la següent jugada d’atac va veure com la pivot igualadina s’emportava dos jugadores a un costat sent la jugada rematada amb un obús de una de les tres «pierenques màgiques» del CHI que va entrar per l’escaire.

La fantàstica primera línea igualadina, recolzada en unes pivots que no varen marcar gols però que els van propiciar quasi tots, es va llençar definitivament a l’atac, les extrems no deixaven ni un forat i la portera tancava la muralla amb la seva habitual solvència. Resultat: 9-10 al final de la primera part.

La segona part va començar amb una estratègia per part de l’equip tècnic que va resultar decisiva per al desenvolupament de la segona part: va donar descans a la seva principal artillera reservant-la pels moments decisius i les jugadores igualadines van contenir els 10 primers minuts amb quasi sempre un gol per sobre. En aquest tram de partit es va registrar l’únic empat de la segona part als cinc minuts. La resta del temps el CHI sempre va anar per davant. Una entrada fantàstica per l’extrem esquerra, i dos entrades d’aquesta força de la natura que és la lateral dreta igualadina van anar equilibrant el resultat. Havia arribat l’hora de deixar anar tota la pólvora de les bateries del vaixell igualadí, i així es va fer. En el moment adequat i sense fer soroll, és a dir, com sempre i com toca.

Mentre les extrems arrossegaven a les contràries i des del pivot s’obria bretxa amb una força sorprenent primer i una mobilitat increïble després, les dues «veteranes» del CHI es van situar als laterals i, ben recolzades pel centre, varen començar el seu particular repertori de tirs i entrades inversemblants. Les santboianes es varen lliurar d’una pluja de gols gràcies a les increïbles parades de la seva tecnificada portera, i amb l’ajut de tots els sants del cel. Als disset minuts el marcador reflectia un 12-16 que semblava definitiu.

Després va començar un partit més bronc: en una jugada d’atac va quedar «grogui» la central igualadina i les cooperatives es van acostar a dos gols de diferència. El Sant Boi va tenir un contraatac per quedar-se a un gol per sota, però la portera igualadina es va treure de la txistera una parada portentosa que va propiciar un nou atac i gol de l’Igualada. Minut vint-i-tres; cronòmetre parat. Un minut i mig afegit. Garrotades a dojo. Gol del Sant Boi. Tir de nou metres del CHI que se’n va alt. Vint segons. Tir interior del Sant Boi que també se’n va als núvols. Vuit segons. Pilota pel Sant Boi. Recuperació igualadina. 16-17. S’ha acabat el partit. L’Igualada infantil femení, el Wonder-Team, a la final.

Volem que guanyin la copa, però des de aquesta crònica volem dir que ja ens han ho han fet passar d’allò més bé, que ara només han de divertir-se i jugar la final. Que elles i el seu gran equip tècnic han marcat el camí a seguir. Que, jugadores i tècnics, han demostrat que les ganes, la voluntat, la disciplina, la discreció, la confiança mútua en tots i en totes i la equitativitat en els temps, marquen el camí a seguir i són un exemple per a tot el club.

El cronista lamenta haver-se passat un món amb l’extensió de la crònica, però tenint en compte que ha sigut l’únic partit de la jornada, la seva importància i que per motius laborals es perdrà la final, prego al sofert lector que sigui comprensiu.

I a vosaltres, noies, dir-vos només que gaudiu de la final, doni el resultat que doni. Sou enormes totes vosaltres.

Anotadores: Xènia Méndez (portera), Alba Camañes (5), Carla Carbó (3), Dàmaris Rosa, Èlia Dueñas (1), Karen García (2), Laia Moyes (6), Marta López, Mélat Olivé. Lesionades: Ariadna Sanjuán, Marina Martí i Natàlia Vidal. Entrenadors: Pere Sendra, Carles Serra i Maria Mayol.