SEGONA CATALANA SÈNIOR MASCULINA. Primera fase. Grup A. Jornada 26.
Club Handbol Igualada 39 – 21 Escola Pia Granollers
Demostració de superioritat i la permanència a tocar
Ton Casellas. El passat dissabte a les 6 de la tarda es va jugar al pavelló polivalent de Les Comes el partit corresponent a l’última jornada de Segona Catalana que enfrontava l’Igualada amb l’Escola Pia de Granollers, desè i novè classificats respectivament.
Era el partit més important de la temporada pels igualadins, ja que es jugaven mantenir-se a Segona Catalana o baixar depenent del resultat (tot i amb uns matisos que després aclariré). Això estava al cap dels jugadors, durant la setmana es respirava l’ambient d’un gran partit. A més, la victòria era assequible ja que el rival només li treia 3 punts i era d’un nivell similar.
L’inici del partit va estar marcat per una gran concentració en els dos conjunts i amb els igualadins una mica més endollats que els de Granollers. Tot i així, durant els primers minuts el marcador va estar bastant igualat. L’Igualada aconseguia fer gols en atac estàtic i desplegava una bona defensa, però els visitants podien seguir més o menys el ritme. Al minut 15 el resultat era de 11 a 8. Va ser a partir d’aquí quan els locals van fer un pas endavant i gràcies a la recuperació de pilotes podien fer contraatacs que permetien fer forat en el marcador abans de la mitja part. Així doncs, es va anar al descans amb una bona renda igualadina, 19 a 12.
A la represa, els igualadins van fer posar nerviosos als nombrosos assistents al partit, que ja es temien el pitjor. No van sortir amb la motivació i concentració de l’inici del partit, en canvi sí els de l’Escola Pia. Aquesta desestabilització va provocar que els visitants reduïssin la diferència de gols fins a 4. Ara bé, per sort només va quedar en un mal començament, ja que a mesura que van anar passant els minuts l’equip cada vegada jugava millor i aconseguia anar eixamplant la diferència en el marcador. Ara sí doncs, desplegaven el bon joc de la primera part, i si a això li sumem una gran actuació dels porters, va fer que la renda de gols es disparés i s’acabés guanyant el partit per un contundent 39 a 21.
El partit va ser una gran demostració del “si es vol, es pot” i així tancar la fase regular amb un clara i necessària victòria. Això ens demostra també que els igualadins no han jugat al nivell que podien durant la temporada, deixant molts males dinàmiques. Ara bé, el que és important, objectiu gairebé assolit. Dic gairebé perquè la setmana vinent l’Igualada s’enfrontarà en una eliminatòria al Fornells de la Selva, aquest partit servirà per saber quin equip seria el 9è que baixaria en cas que els descensos de lligues superiors així ho obliguessin.
Entrenats per José García, van jugar: David de la Cerda (10 a.) i Adrià Senar (16 a.), com a porters. Òscar Visa (3), José Ramallo (2), Jordi Vilarrubias (3), Esteban Lezama (2), José Luís Álvarez (3), Sergi Garcia (3), Rubén Álvarez (4), David Díaz (10), Pere Sendra (4) i Roger Calçada (4).
Patrocinador: Marcel Claramunt
SEGONA CATALANA CADET MASCULÍ. Primera fase. Grup B. Jornada 26
Finques Argent Igualada Atlètic 33 – 27 Handbol Sant Cugat “D”
Partit amb dues cares
El diumenge 24 d’abril l’equip Finques Argent Igualada Atlètic del CHI s’enfrontava a l’equip Handbol Sant Cugat D en la Sala de Barri de les Comes. Partit insípid en la seva primera meitat i més normalitzat en la segona.
El Sant Cugat és un equip que als igualadins se’ls ha entravessat. Partit avorrit d’inici, lent, sense cap mena d’intensitat ni en el joc, ni en les passades i tampoc en els atacs. Aquesta actitud fa tremolar a l’afició ja que el partit d’anada va ser difícil i van tornar amb només un empat. Veient la classificació sembla que no pugui ser, però a la pista, en aquesta primera meitat no es va veure reflectida aquesta diferència de punts. Els dos equips van arribar al descans molt igualats amb un resultat de 13-13.
A la segona meitat, l’actitud de l’equip es va normalitzar pel bé de l’afició dels igualadins i de la seva salut. La suposada xerrada del tècnic als jugadors durant el descans va fer efecte i els va canviar el xip. Segona part amb millors contraatacs, millor joc i millor actitud. Tot i així en la defensa van deixar passadissos que no es poden permetre i passades que es poden millorar. Els igualadins van poder, ja des de l’inici d’aquesta mitja part, marcar distància en el marcador i assegurar-se el partit. Aquest va finalitzar amb un resultat de 33 a 27.
Partit amb dues cares que serveix per mesurar la capacitat de reacció dels jugadors davant els rivals de tota condició. S’ha de continuar treballant per seguir millorant. Ànims i endavant!
Entrenats per Elías Galiano, van jugar: Marc Espinagosa, Marc Andreu, Marc Martínez, Xavier Reina, Fernando Almendro, Arnau Torner, Biel Hornas, Ivan Ruiz, Iker Sabuquillo, David Malpartida i Pol Calvet. A la porteria Joel Solanelles i Ivan Salazar.
Col·laborador: DC Dent
PRIMERA CATALANA CADET FEMENINA. Primera Fase. Grup B. Jornada 25.
Club Handbol Montbui 9 – 29 Club Handbol Igualada
Una crònica sense contingut històric
NI blanc ni negre, ni fred ni calor, ni dolç ni agre, sinó tot el contrari. Costa definir de manera clara el contingut del partit de l’Igualada contra el Montbui. Sense ànims de menyspreu vers l’equip contrari, no hi ha dubte de que hi ha una diferència important, en termes purament tècnics, entre ambdós equips. El partit se l’havia emportat l’Igualada ja als cinc minuts de partit i sense fer masses ostentacions al seu joc – que va estar bastant per sota de les grans ocasions- amb l’excepció d’algunes jugades concretes.
No és que a les jugadores montbuienques se’ls pugui restar ganes de lluita ni manca d’ànims ni una capacitat defensiva nul·la (sense anar més lluny, el CHI ha fet més gols front a equips de bastant més potencial), però el seu tir deixa molt a desitjar, el qual pot fer aventurar que si milloressin aquesta faceta podrien arribar a ser fins i tot un rival incòmode. Poca dinamita, doncs, a la artilleria del Montbui. I les poques accions de gol van ser en bona part interceptades amb solvència per la portera igualadina de torn, l’eficiència de la qual és indubtable.
El Montbui només havia aconseguit un gol al minut 15, quan el CHI ja en portava 10. No era un dia per a la creativitat estratègica ni per comportaments col·laboratius. Més aviat era un dia en el que cadascuna de les jugadores podia anar a barraca pel seu compte i risc oblidant-se del joc col·lectiu. Es podria ressaltar alguna jugada pel centre amb passada al pivot i alguna combinació a les acaballes del partit. Partit sense història i personalment un dels més avorrits que recordo de la present lliga. No va ser necessari apel·lar a cap qualitat específica.
La primera part va acabar amb 5-15 i el partit 9-29. L’orgull sentimental al que apel·la l’himne del CHI es deixa – en la seva manifestació més material – fins d’aquí a quinze dies davant del Mataró, ja que a priori el partit de la propera setmana no ha de tenir massa complicació a jutjar per la classificació dels equips.
De moment, el partit contra el Montbui va presentar el got mig ple de l’esportivitat sense traumes, la voluntat montbuienca i la superioritat handbolera igualadina. Res més a destacar d’un partit amb tant de poca història com aquesta crònica.
Jugadores: Jana Elvira i Xènia Méndez (porteres), Aida López, Alba Casé, Amanda Sanjuán, Andrea Romero, Ane Crespo, Elise Vivier, Gal.la Gómez, Laia Sanuy, Laia Tarrida, Olga Núñez. Lesionades: Abril Horcas. Entrenadors: Hilari Canales i Àngel Arias.
Col·laborador: Cuines JoanMarc
COPA FEDERACIÓ INFANTIL FEMENINA. Primera Fase. Grup B. Jornada 2.
Club Handbol Igualada 29 – 11 Handbol Club Perelló
El cicló igualadí arrasa a la pista
Fent una ullada a les diferents classificacions d’aquesta Copa Catalana infantil femenina, no es pot tenir dubtes que si el CHI femení juga com ho fa actualment i no baixa la guàrdia, pot lluitar pel primer lloc. No es veu cap fissura ni real ni aparent, fins ara, en l’equip. Mig en broma mig seriosament el cronista li va proposar a l’equip tècnic que es podien assajar «flys» rematant amb el cap. Seria una fantasia rara i posaríem a la federació d’handbol en un compromís per interpretar el reglament. El to distés i alegre de l’equip actualment s’encomana.
El cicló igualadí va passar per la pista, encara que aquest tipus de anomalia climàtica estigui més en consonància amb el fort vent que de tant en tant bufa a les terres de l’equip rival d’aquesta setmana. El Perelló va lluitar, no va baixar el cap i va caure amb punt d’honor, però les noies del CHI estan en estat de gràcia. Totes juguen, totes participen, si no marca una marca l’altre, tenen una primera línia de luxe i una segona línia lluitadora d’allò més. Per acabar-ho d’adobar estan superba i discretament dirigides, amb una molt bona gestió dels temps i les rotacions (pràcticament juguen els mateixos minuts totes les jugadores i totes saben on i com jugar). Només tenen el problema de les lesions, i no perquè hi hagi un gran nombre d’elles, sinó perquè el planter es curt, però d’això ni els tècnics ni l’equip tenen la culpa.
Pel que respecta al partit, a la meitat de la primera part al partit ja havia agafat bé el rumb i el marcador reflectia un convincent 9-4. L’Igualada en tenia prou amb les prestacions de la seva excepcional primera línia i la generosa lluita defensiva de la que habitualment fa gala tot l’equip. A més, quan l’equip perellonenc superava l’ordenada barrera, apareixia la portera igualadina tancant la muralla i que, de pas sigui dit, va aturar el 62 % dels intents rivals. El final de la primera part ja es veia quasi sentenciat el partit amb un solvent 14-6 al marcador.
La segona part va ser un festival de contraatacs de l’equip igualadí, que «només» va aconseguir 15 gols en bona part gràcies a les increïbles parades de la portera perellonenca. Les passades llargues des de camp propi van portar a situacions de u contra u que haurien pogut portar a una golejada d’escàndol de no haver comptat, com hem dit, amb la portera rival amb inspiració «davinciana». Al final 29-11.
Molta esportivitat i força lluita a la pista. El Perelló, malgrat el resultat, no és un rival fluix (com ho prova el seu empat la jornada anterior amb el Palautordera, que va passar per sobre de l’incòmode Martorell) però l’Igualada va ser un cicló que va arrasar a la pista amb tot el que se li va posar per endavant. La propera setmana toca visitar a l’equip palauenc. Esperem que els vents propicis les acompanyin al Vallès Oriental, bressol de l’handbol, i per tant digne de molt, molt respecte.
Anotadores: Xènia Méndez (portera), Alba Camañes (4), Carla Carbó (5), Dàmaris Rosa, Èlia Dueñas (3), Karen García (1), Laia Moyes (6), Marta López (5), Natàlia Vidal (5). Lesionades: Ariadna Sanjuán i Marina Martí. Entrenadors: Pere Sendra, Carles Serra i Maria Mayol.
Patrocinador: Caprabo
CAMPIONAT DE MINIHANDBOL ALEVÍ NIVELL 2 MASCULÍ-MIXT Primera fase. Grup únic. Jornada 21.
EH Sant Vicenç – Gols amb la mà 10 – 6 Club Handbol Igualada Atlètic
Un empat hagués estat més just
El dissabte 23 d’abril l’equip aleví atlètic del CH Igualada es va desplaçar al pavelló municipal de Sant Vicenç dels Horts per disputar el partit de la vint-i-unena jornada de la competició aleví de nivell 2.
Els igualadins després de vuit jornades consecutives sense conèixer la derrota afrontaven aquest partit amb molta il·lusió. La victòria, enfront del quart classificat en la competició, era un objectiu assolible, i obria la porta als igualadins per aconseguir la cinquena plaça de la competició.
Malauradament no va ser així, encara que l’equip va lluitar intensament al llarg de tot el partit. A l’inici de la segona meitat del matx ambdós equips es trobaven empatats. El Sant Vicenç s’havia emportat el primer període, però l’Igualada s’havia rebel·lat i havia guanyat el segon. El tercer període va tornar a ser de forma clara per al Sant Vicenç i també el quart, per més que l’Igualada no ho va posar fàcil al rival.
Aquest resultat deixa definitivament al Club Handbol Igualada en el sisè lloc de la classificació. Els punts obtinguts situen l’equip molt més a prop dels equips que el precedeixen que dels equips que es troben al darrera, dels quals els separa una quantitat considerable.
Dirigits per Ana Vázquez i Nico Orozco, van jugar: Arnau Vargas, Alvaro Muñoz, Arnau Albareda, Aniol Gumà, Xavier Malpartida i Anton Aguilera.
Patrocinador: Acadèmia Igualada