Els Premis Neptú, des de dins

Dos guardons, dues lliçons

Ton Casellas. El passat diumenge a les 7 va tenir lloc a l’Ateneu Igualadí la cerimònia dels Premis Neptú amb una nombrosa representació del Club Handbol Igualada. Pau Puget – ex-jugador del club – i el projecte Special van emportar-se el protagonisme de la gala.

El del Premis Neptú és un d’aquells diumenges que fa il·lusió ser igualadí sobretot per dos motius: el primer, que la cerimònia té lloc en el teatre més emblemàtic de la ciutat, l’Ateneu, un lloc bonic on s’hi respira tradició i cultura (que l’esport és cultura, no ho oblidem). I el segon, que es congrega tota una comunitat lligada a l’esport local i que acull des d’esportistes d’elit fins a entrenadors desconeguts que ho donen tot pel seu esport. En definitiva, una comunió excel·lent que fa de l’esport un motor de felicitat.

La gala va estar conduïda per l’actriu Rosa Boladeres i la periodista Anna Gumà, que hi van posar tocs d’humor per tal de fer més amena la cerimònia. A més, els assistents van poder gaudir de les actuacions del grup Swing Maniacs i del cantant Enric Verdaguer.

Aragon-Pau-Puget-Premis-Neptú-2016-400x400
Pau Puget

Si bé és cert que els Premis Neptú van repartir una gran varietat de reconeixements, des de l’Handbol Igualada en volem destacar un parell, que són els que ens toquen més de prop. Com a finalista de la categoria Esportista més destacat en esport col·lectiu, hi tenim un jugador que ja està acostumat a rebre premis i que no ha oblidat mai el club on va néixer com a esportista. Sí, parlem del Pau Puget, que molt merescudament es va endur el guardó per diversos motius, però si n’hem de destacar un és el d’haver debutat a la Lliga Asobal, la màxima divisió estatal. És el primer jugador nascut al club igualadí que ho aconsegueix, i òbviament darrere d’aquesta fita hi ha una gran feina i un esforç a diari que finalment va donant els seus fruits, tal i com va reconèixer el propi jugador a dalt de l’escenari.

L’altre reconeixement se’l va endur el projecte Special, que té una base comuna amb el premi anterior, l’esforç, però que va molt més enllà de l’esport. Aquest projecte es va endur una menció especial en el Reconeixement personal, per haver aconseguit a través de l’handbol un mètode inclusiu en què persones amb discapacitats físiques i psíquiques puguin gaudir i practicar un esport amb totes les notes positives que això té: esforç, valor, companyerisme, passió i podríem continuar fent una llarga llista.

Captura de pantalla (167)
Projecte Special

Aquest reconeixement té noms propis, d’una banda s’ha d’agrair en primer lloc la Gemma Cubí, qui va començar a moure fils ara fa 9 anys per impulsar aquest projecte tant espectacular. També cal destacar la figura del Roger Calçada, que dins de les moltes persones que han format part del grup d’entrenadors d’aquests nois, hi és des del primer any i encara ara cada divendres està entregant part del seu temps a fer créixer aquesta iniciativa. D’altra banda, s’ha d’agrair la tasca de la Teresa Maria Jorba, presidenta de la Cooperativa FAP, a la Fina Núñez, iniciadora del projecte, i a la Laura Coral, responsable de lleure. També als representants d’Apinas, Cristina Roset, directora de l’Escola Àuria i Monte Tarrats, professora encoratjadora des de sempre i actual professora de l’Escola. Així doncs, tal com va dir aquell, permeteu-me l’expressió per donar les gràcies: con vosotros empezó todo!

El president del club, Maure Vidal, dalt de l’escenari va dirigir unes paraules al públic agraint a totes aquestes persones esmentades les tasques que han desenvolupat i se’l va notar emocionat tot fent referència als valors que aquest projecte defensa i per tant fent que el club que presideix sigui molt més que un club. També dalt de l’escenari, una jugadora de l’equip de la FAP, Alba Nieto, va llegir unes paraules molt emotives i amb una tendresa que cap dels assistents a l’acte oblidarà fàcilment.

Un any més, el club ha demostrat que s’estan fent les coses amb una base sòlida, amb cara i ulls, no només pel que fa a l’esport, sinó també als valors que van més enllà. Formar part d’aquesta família no té preu, i que a la gala rebéssim la ovació més sonora del vespre va ser un gest que ho corrobora i ens honora.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies